Tequesquite
El tequesquite[1], tequexquite o tequixquitl (del náhuatl tetl, ‘pedra’; quixquitl, ‘brotante’, ‘Pedra que ix per sí sola, eflorescente’) és una sal mineral natural, utilisada en Mèxic des de temps prehispánicos principalment com sazonador d'aliments.
Químicament és una roca alcalina composta per diversos minerals, que canvia la seua proporció d'acort al lloc d'a on s'obtinga. Està compost principalment per bicarbonat de sodi, i sal comuna (clorur de sodi), pero també conté carbonat de potassi, sulfat de sodi i argila. La seua apariència és la de sal comuna de taula en gra gros, pero en un color grisáceo.[1]
Es classifica en quatre tipos: espumilla, confitillo, cascarilla i polvillo. Els primers dos, que són les més valorades, s'obtenen de la recessió de les aigües, i les atres dos de eflorescència naturals. Estes últimes tenen més terra i són més brutes, per lo que es preferixen les atres dos.
En l'indústria també és usada com saponificador de greixos, per a fabricar sabó i per a preparar llenços.
Algunes localitats en Mèxic a on es troba tequesquite són el llac de Texcoco, Tequixquiac i Tequexquinahuac en l'estat de Mèxic, l'Estany de Tequesquitengo en l'estat de Morelos, Nopalucan i Tequexquitla, en l'estat de Tlaxcala, Tequisquiapan, en l'estat de Querétaro, Tequesquite, en l'estat de Jalisco, estany de Totolcingo en l'estat de Pobla i La Salada, en l'estat de Zacatecas. Alguns d'estos llocs originen el seu nom en la paraula tequesquite.
A voltes es confon al tequesquite en l'ix nitro, pero la seua composició química és totalment distinta.
Història
[editar | editar còdic]En l'época dels azteca, s'obtenia del llac de Texcoco, especialment en l'época de sequia. Este llac és d'aigua salada, i quan el nivell de les aigües del llac baixava o retrocedien, en evaporar-se l'aigua quedava com a sediment en alguns pous la sal del tequesquite. També es trobava com a formació natural eflorescente, que eixia del sol per capilaridad. Un atre lloc abundant en sals era la població d'Iztapalapa, que també comerciaven en la sal. cal anotar que per als azteca, la sal era un lux, aixina que les classes baixes usaven tequesquite en els seus guisos.[2]
Actualment, és possible comprar-la en els mercats d'algunes localitats de Mèxic, puix és un ingredient encara utilisat en varis platillo. No obstant, és possible substituir-ho per bicarbonat de sodi i sal de taula, encara que la tradició dicta que el sabor del tequesquite no pot ser substituït.
En l'alimentació
[editar | editar còdic]El tequesquite té diversos usos com a ingredient de platillo típics mexicans. Principalment s'usa en els productes fets de dacsa, com per eixemple els tamalés, puix accentua el seu sabor. Els elotes i esquites normalment es hervir en ell. També s'usa per a cuinar nopales i atres verdures, ya que conserva el seu color vert lluent, per a suavisar el guisat de fríjoles secs, i com ablandador de carn, de forma similar al bicarbonat de sodi.
És possible usar-ho com a rent. Per a preparar-la es hervir el clafoll de dèu tomates verdes en una pedra de tequesquite en una tassa d'aigua. Una volta que la pedra s'ha dissolt i l'aigua ha hervir es retira del fòc i es deixa reposar. Quan està freda es cola i es adiciona a la massa.[2]
Una atra recepta indica el mateix procediment, pero usant 15 grams de tequesquite, 15 clafolls de tomates verdes i 1/4 l d'aigua.[3] També pot usar-se com levadante al tequesquite sol, els clafolls sols o una combinació d'abdós, la qual cosa fa l'efecte del rent encara major.
També es pot fabricar vinagre en ell, adicionándoselo al pulque i calfant-ho pero sense que hervir. Despuix, es deixa fermentar per dos o tres dies. Depenent de la seua calitat, és dir de la cantitat de terra que continga, és necessari o no colar-ho despuix de hervir en aigua.
També s'usa en l'elaboració del color blau cobalt i del taronja que s'ampra per a decorar peces artesanals, en especial en la talavera poblana.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Flores, Dante (2016). «RESUMEN», Detailed chemical composition of tequesquite, a pre-Hispanic and traditional mineral resource used in Mexico for culinary purposes. (en Anglés), Acta universitària, p. 31p..
- ↑ 2,0 2,1 Popularte - What is eaten? - We Eat Minerals
- ↑ «Fem». Archivat des d'el original, el 16 d'agost de 2007. Consultat el 22 d'agost de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tequesquite» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.