Elote

Elote

El elote, choclo, jojoto o mazorca és la mechó de dacsa tendre, els grans del qual reserven humitat.

Rep distints noms segons les zones geogràfiques: En Mèxic i Centroamérica (llevat Panamà) se li crida «elote», paraula que prové del náhuatl elotitutl (‘dacsa tendra’) en referència a la mazorca que encara està en la planta que la va produir (tant madures com inmaduras), o be a la que va anar recentment collida i en la qual els grans encara guarden la humitat natural. Este terme també s'usa en les comunitats mexicanes i centroamericanas dels Estats Units.

En Sudamérica (Argentina, Chile, Colòmbia, Equador, Bolívia, Paraguay, Uruguay i Perú), el terme per a elote és «choclo», que deriva del quechua chuqllu. En Colòmbia i Cuba se li coneix simplement com «mazorca». En Veneçola, se li crida «jojoto».

Platillo

En Mèxic, El Salvador, Hondures i en el sur dels Estats Units existix la costum de menjar elotes com a llepolia o com refrigerio salat. Per a eixe propòsit, se'ls hervir en aigua en sal comuna o de tequesquite i en espècies com l'epazote i l'herba de Santa María o pericón, i se'ls condimenta en ingredients varis, com manteca o mayonesa i formage rallado i, en el cas específic de Mèxic, alternativament en chile, suc de llima i sal. Aixina mateix, en l'àrea de Mesoamérica, és costum en les fires patronals de cada poble els cridats «elotes locos», els quals no són més que el elote prèviament cuit en aigua i sal, adreçat de forma rústica en mayonesa, salsa dolça o ketchup i mostaça, i se servixen enfilats en un pal de fusta per a gelat.

En algunes regions de Mèxic existixen els cridats «eloteros», persones que es dediquen específicament a vendre elotes hervir, transportant-los en un carromato manual a lo llarc de carrers i avingudes de les ciutats i pobles. Poden recórrer les immenses distàncies o estar fixos en un lloc o front a les places a on hi ha més afluència de persones. Els comensals poden triar els elotes segons la seua preferència, ya siga tendres o durs, de gra menut o gran. Es coneix que està cuit el elote pessigant-ho en l'ungla, i observant si l'ungla entra al gra, també li pot posar crema, mayonesa, formage groc (líquit), chile en pols i líquit, formage rallado i manteca. Els elotes es mantenen calents posant el recipient a on es cuinen en un brasero o anafre de carbó. Deuen servir-se acabats de còure, per a que no canvie el seu color i sabor. Els elotes solen hervir i transportara encara envolts en els fulls del elote, ya que en cuinar-ho aixina els fulls li donen més sabor.

Els eloteros també venen elotes torrats a les brases in situ, en el mencionat anafre. Estos elotes es preparen en tot i fulls, torrant-los en les brases i esguitant-los d'aigua salada, fins que els fulls escomencen a cremar-se i els grans d'adins adquirixen un cocimiento adequat, o inclús una textura crujiente. És una costum el torrar elotes també en l'época de la primera collita en l'àrea de Mesoamérica, específicament a finals de juny fins a principis de setembre, es pot observar a dònes en la vora de la carretera junt als maizales o milpas en les zones de cultiu, oferint elotes torrats en el seu full i adreçats únicament en suc de llima i sal.

En la gastronomia

En la cuina mexicana i d'atres països de Llatinoamèrica, els elotes poden usar-se com llegums, degut a que el seu temps de cocció és menor i a que, si la mazorca és lo suficientment tendra, pugues inclús consumir-se sancera, per la suavitat dels teixits vegetals.

En Mèxic i Centroamérica, els elotes són la base o el complement de numerosos platillo, incloent sopes, guisats, frituras, coques i budínés, tamales de cazuela, darreries i platillo de rebosteria com a pastiços, pans, i «tlaxcales». També s'usen per a preparar tamalés específics de elote, diferents a la gran varietat de tamales que existixen. Una atra aplicació dels elotes està en cert tipo d'atoles, com el chileatole.

En Argentina, Bolívia, Chile, Equador, Paraguay i Perú es fan vàries preparacions com el pastiç de choclo i la humita. També es consumix hervir o sancochado, combinat en ají fet a pur d'huacatay (herba aromàtica de Perú, Equador i Bolívia) o en trossos de formage fresc. El choclo desgranat també es consumix en el ceviche peruà. També sol menjar-se com a part del chuple. En Chile igualment es consumix com a part de la cazuela.

En Colòmbia i Veneçola les mazorcas es consumixen com a part del sancocho de res, gallina o mondongo; o be simplement hervir, al natural o untades en margarina o manteca. En Colòmbia, Costa Rica i Veneçola es prepara una espècie de tortilla humida cridada arepa de choclo (Colòmbia), chorreada (Costa Rica) o cachapa (Veneçola) que es prepara licuando els grans una volta retirats de la mazorca. El resultat és una massa molt líquida la qual es cuina sobre una paella o plancha calenta, sol acompanyar-se en formages blancs i manteca. La cachapa és un aliment molt popular en tota Veneçola, considerada un dels plats típics del país.

Esquites

Artícul principal → Esquites.

En Mèxic, les tendes i els llocs que venen elotes solen vendre'ls desgranats en un got. A esta presentació li la coneix de distintes maneres a lo llarc del territori nacional: en el nort i noreste de Mèxic també li la coneix com a «còctel de elote», «trolelote», o simplement «elote en got»; en l'estat d'Aguascalientes li la coneix com «chaska»; i, en la Ciutat de Mèxic i les seues afores, com «esquites».

La paraula «esquites» prové del náhuatl izquitl, de icequi ‘torrar (en comal)’. Els esquites són els grans del elote hervir en aigua en sal, epazote i unes atres herbes d'olor, i a voltes pates de pollet. Servits en un got, es prenen calents i en cullera, i normalment se'ls agrega suc de llima, chile, i sal. Se li pot agregar mayonesa, crema i formage.

En l'estat d'Hidalgo, en el centre de Mèxic, els esquites es preparen en grans de elote que es sofríen en oli vegetal junt en all, ceba i chile verda picats i branques o fulls de epazote, sazonados en sal. Es menja calent, com un guis senzill.

Els esquites són un platillo típic de la cuina mexicana, especialment de la zona centre del país. En Pobla i en alguns atres estats del centre-oriente de Mèxic també es ven chileatole en el mateix lloc.

Pèls de elote o barbes de choclo

En la herbolaria llatinoamericana, els estigmes del elote es denominen pèls de elote o barbes de dacsa. S'usen per a padecimientos renals, per a reduir la pressió arterial o el colesterol, per a controlar la diabetis o per a tractar les molèsties digestives (dolor d'estòmec, estrenyiment, bossada). S'afirma que els pèls de elote ajuden a netejar les vies urinàries.

Vore també

• Dacsa

Bibliografia

• Consell Nacional per a la Cultura i les Arts (1983). Recetario mexicà de la dacsa, segona edició, Mèxic DF: Consell Nacional per a la Cultura i les Arts.

Enllaços externs

Elote en el Viccionari.