Anar al contingut

Terremot de Vallenar de 2013

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Terremot de Vallenar de 2013

El terremot de Vallenar de 2013 va ser un sisme ocorregut a les 17:15 hora local del dia dimecres 30 de giner de 2013. Va tindre una magnitut de 6,7 MW, i es va percebre en les regions chilenas d'Antofagasta, Atacama, Coquimbo, Valparaíso, Metropolitana de Santiago, O'Higgins i Maule,[1] i en les províncies argentinas de La Rioja, Sant Joan, Mendoza, Còrdova, Catamarca i Tucumán.[2][3][4] El seu epicentre es va localisar a 46 quilómetros al noroest d'Huasco i a 56 quilómetros al nornoroeste de Vallenar,[5] mentres que el seu hipocentro es va ubicar a 52,2 quilómetros de profunditat baixe la corfa terrestre.

Tant el Servici Hidrogràfic i Oceanogràfic de l'Armada de Chile com el Centre d'Alerta de Tsunamis del Pacífic varen evaluar que el sisme no reunia les condicions necessàries per a generar un tsunami destructiu en les costes chilenes ni en la conca del Pacífic,[6] pero alguns experts, com el geógrafo chilé Marcelo Lagos, no varen descartar l'ocurrència d'un «tsunami centimétrico» en les costes de la Regió de Atacama.[7]

Geologia

[editar | editar còdic]
El procés de subducción de la placa de Naixca baixe la placa Suramericana.


El terremot va ocórrer en el vora convergent (de tipo oceànic-continental) de la costa pacífica d'Amèrica del Sur, a on la placa de Naixca deriva cap a l'est a raó de 68 milímetros per any, i colisiona en la placa Suramericana que deriva cap a l'oest. Al procés de subducción resultant, que ocorre permanentment a lo llarc de la fosar de Chile i Perú, deu la seua existència la cordillera dels Vages, com aixina també l'ocurrència dels terremots més forts registrats en Chile i el món, tals com el terremot de 2010, de magnitut 8,8 MW, el terremot de 1868, de magnitut 9,0 MW, i el terremot de 1960, el que en una magnitut de 9,5 MW és el major registrat en l'història de la humanitat.

L'últim event de consideració ocorregut en la zona va ser el terremot de Vallenar de 1922, el dia 10 de novembre d'eixe any en una magnitut de 8,6 MW, per lo que este terremot va ocórrer en una regió de relatiu silenci sísmic.[8]

Intensitat

[editar | editar còdic]

Tant el Centre Sismológico Nacional de Chile com el Institut Nacional de Prevenció Sísmica d'Argentina varen informar perceptibilidad del sisme en els seus respectius territoris. Les intensitat a continuació estan expressades en la escala sismológica de Mercalli.

Zones afectades
Lloc País Regió Intensitat
Copiapó Plantilla:Flag Chile Atacama VI
Huasco Plantilla:Flag Chile Atacama VI
Terra Groga Plantilla:Flag Chile Atacama VI
Vallenar Plantilla:Flag Chile Atacama VI
Clòchines Plantilla:Flag Chile Antofagasta V
Caldera Plantilla:Flag Chile Atacama V
Chañaral Plantilla:Flag Chile Atacama V
Coquimbo Plantilla:Flag Chile Coquimbo V
La Higuera Plantilla:Flag Chile Coquimbo V
La Serena Plantilla:Flag Chile Coquimbo V
Ovalle Plantilla:Flag Chile Coquimbo V
Punitaqui Plantilla:Flag Chile Coquimbo V
Diego d'Almagro Plantilla:Flag Chile Atacama IV
Paihuano Plantilla:Flag Chile Coquimbo IV
Papudo Plantilla:Flag Chile Valparaíso IV
Antofagasta Plantilla:Flag Chile Antofagasta III
Calama Plantilla:Flag Chile Antofagasta III
La Ligua Plantilla:Flag Chile Valparaíso III
Quillota Plantilla:Flag Chile Valparaíso III
Valparaíso Plantilla:Flag Chile Valparaíso III
Zapallar Plantilla:Flag Chile Valparaíso III
Constitució Plantilla:Flag Chile Maule III
Sant Pedro de Atacama Plantilla:Flag Chile Antofagasta II
Algarrobo Plantilla:Flag Chile Valparaíso II
Casablanca Plantilla:Flag Chile Valparaíso II
Tiltil Plantilla:Flag Chile Metropolitana de Santiago II
Santiago Plantilla:Flag Chile Metropolitana de Santiago II
La Rioja Plantilla:Flag Argentina La Rioja IV
Sant Joan Plantilla:Flag Argentina Sant Joan IV
Mendoza Plantilla:Flag Argentina Mendoza III

Conseqüències

[editar | editar còdic]

Segons mijos locals, el sisme va ser precedit per un fort soroll subterràneu i es varen sentir dos intenses sacsades.[9] Pese a que els organismes governamentals no varen emetre una alarma de tsunami, mils de persones que es trobaven en el llitoral varen evacuar preventivament a zones de seguritat instants despuix d'ocorregut el terremot.[10]

Es varen registrar corts parcials de suministrament elèctric i aigua potable en Copiapó, Terra Groga i Huasco, que varen afectar a prop de 20 mil persones.[11]

Durant les dos hores posteriors al sisme, els servicis de telefonia mòvil, fixa i mensageria via SMS varen presentar nivells de congestió de diversa consideració, mentres que els corts d'electricitat varen obligar a les companyies de telecomunicacions a usar alimentació d'emergència per a garantisar la continuïtat dels servicis.[12]

En general, els danys estructurals varen ser menors. En Copiapó, varis edificis institucionals varen sofrir danys, tals com l'edifici de la municipalitat i el Hospital Regional,[13] mentres que en Vallenar es varen evidenciar caigudes de muralles i solsida de rebancs.[14] En total, 86 vivendes varen quedar inhabitables en la zona, la majoria d'elles feta d'atobó.[15]


Sobre conectivitat, una série de rodats va bloquejar camins secundaris en la zona afectada. L'alcalde de Vallenar, Cristián Tàpia, va reportar una solsida en l'accés nort de la comuna,[16] mentres que el director Regional de ONEMI Atacama, Maurici Maturana, va informar el tall d'un menut tram de la ruta costera del Parc Plans de Challe, que unix Huasco en Copiapó.[11] Per la seua banda, la Ret Nacional d'Emergència va reportar solsides en el quilómetro 580 de la Ruta 5 Nort. La situació més greu es va produir en la Ruta C48, prop de l'Embassament Santa Juana, a on les esmonyides de terra varen tallar parcialment el camí per 20 quilómetros.[17]

També es va confirmar el decés d'una dòna de 50 anys en Copiapó, a causa d'una desocupació cardiorrespiratòria,[10] i un total d'11 lesionats.[18]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Informe de sisme sensible». Centre Sismológico Nacional. Consultat el 9 d'abril de 2014.
  2. «Ubicació geogràfica del sisme». Institut Nacional de Prevenció Sísmica. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2014. Consultat el 9 d'abril de 2014.
  3. «Sisme en Chile es va sentir en Còrdova». La Veu. Consultat el 9 d'abril de 2014.
  4. «a-tucuman.html Un sisme en Chile es va sentir fins a en Tucumán». La Gasseta. Consultat el 12 de juny de 2014.
  5. «M6.8 - 56 km NNE of Vallenar, Chile (BETA) 2013-01-30 20:15:43 UTC» (en anglés). Servici Geològic dels Estats Units. Archivat des d'el original, el 11 de febrer de 2014. Consultat el 9 d'abril de 2014.
  6. «Tsunami Information Bulletin» (en anglés). Centre d'Alerta de Tsunamis del Pacífic. Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2013. Consultat el 9 d'abril de 2014.
  7. «on-es-li-mire/2013-01-30/193607.html Marcelo Lagos i el 6,7 Richter de Vallenar: "És un terremot per a on se li mire"». La Nació. Archivat des d'el on-es-li-mire/2013-01-30/193607.html original, el 13 d'abril de 2014. Consultat el 9 d'abril de 2014.
  8. «Sismicidad i terremots en Chile». Centre Sismológico Nacional. Consultat el 9 d'abril de 2014.
  9. «Terremot en Chile de 6,7 graus sacsa a Copiapó i Vallenar». La Gran Época. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2014. Consultat el 9 d'abril de 2014.
  10. 10,0 10,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Onemi
  11. 11,0 11,1 «Tremolació en Atacama: sectors seguixen sense aigua i electricitat». La Nació. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2014. Consultat el 9 d'abril de 2014.
  12. «Subtel informa comportament de les telecomunicacions en sisme ocorregut en Regió de Atacama». Subsecretaria de Telecomunicacions. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2014. Consultat el 9 d'abril de 2014.
  13. «Terremot en Chile causa una mort per infart i solsides en Vallenar i Copiapó». La Gran Época. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2014. Consultat el 9 d'abril de 2014.
  14. «de-fort-sisme-en-el-nort.shtml Confirmen una persona fallida despuix de fort sisme en Atacama i evaluen danys en la zona». Bio Bío Chile. Consultat el 9 d'abril de 2014.
  15. «de-sisme-de-giner.shtml Últim balanç sifra en 86 les vivendes inhabitables en Atacama despuix de sisme de giner». Bio Bío Chile. Consultat el 9 d'abril de 2014.
  16. «Alcalde de Vallenar reporta cort en accés nort de la ciutat i diu que 'torna la calma'». La Tercera. Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2013. Consultat el 9 d'abril de 2014.
  17. «de-sisme-de-67-richter.shtml Atacama: corts d'aigua i llum despuix de sisme de 6,7° Richter». La Tercera. Archivat des d'el de-sisme-de-67-richter.shtml original, el 13 d'abril de 2014. Consultat el 9 d'abril de 2014.
  18. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Emol