Terremots de Veneçola de 2026

Terremots de Veneçola de 2026

Els terremots de Veneçola de 2026 varen ser dos moviments telúrics del tipo doblet ocorreguts el 24 de juny de 2026 al nort de Veneçola. El primer sisme es va originar a les 18:04:33 hora local (22:04:33 UTC), a 23 quilómetros de Sant Felipe, capital de Yaracuy, a una profunditat de 20.3 quilómetros i en una magnitut de 7,2 en l'escala sismológica de magnitut de moment (M_w). El segon terremot en una magnitut de 7,5 (M_w) va ocórrer 39 segons despuix, a 28 quilómetros al surest de Yumare, i a una profunditat de 10 quilómetros. La duració total estimada del moviment telúric va ser d'aproximadament 3 minuts i el sisme principal un minut.

Els terremots varen ocórrer durant la commemoració de la batalla de Carabobo i les festes de Sant Joan, per lo que molts comerços es trobaven tancats. Fins al moment s'han reportat 5208 fallits i més de 16 000 ferits, aixina com el colapse de vivendes, edificis i afectació en rets de transport, inclós l'Aeroport Internacional de Maiquetía en La Guaira, la principal terminal de Veneçola. També es varen reportar destrosses i deterioració en infraestructures en els estats de Falcón, Yaracuy, Miranda i La Guaira, i en les ciutats de Maracay, Valéncia i Caracas. La resposta del governe veneçolà ha segut criticada, sent descrita com a llenta i ineficiente.

Estos terremots figuren entre els més forts que han colpejat Veneçola en més d'un sigle. Com a antecedents es troben el terremot de Sant Narciso en 1900, que va alcançar una magnitut de 7,6; el terremot de Caracas de 1967, que va tindre una magnitut de 6,7, i el terremot de Sucre de 2018, que va tindre una magnitut de 7,3.

Marque tectónico

El moviment principal, de magnitut 7,5, es va produir com a resultat d'una falla d'esmonyida horisontal superficial prop del complex llímit entre les plaques del Carib i Suramericana. En la zona del sisme, la placa del Carib es desplaça cap a l'est sobre la placa Suramericana a una velocitat d'aproximadament 20 mm/any. Este moviment s'acomoda principalment per mig d'un important sistema de falles d'esmonyida horisontal dextral que travessa el nort de Veneçola. L'ubicació del terremot, la seua poca profunditat (10.0 km) i el mecanisme d'esmonyida horisontal dextral són consistents en una ruptura a lo llarc d'este sistema de llímits de plaques, a lo llarc del sistema de falles de Boconó.

El nort de Veneçola té un historial de grans terremots destructius. No obstant, en els voltants (250 km) de la zona afectada pels terremots del 24 de juny de 2026, solament s'han registrat sèt sismes de magnitut 6 o superior en l'últim sigle. La regió va experimentar recentment un doblet sísmic en setembre de 2025, consistent en un terremot de magnitut 6,2 i un atre de magnitut 6,3 a l'oest-suroest de l'event de 2026; esta seqüència sísmica de 2025 va causar a lo manco una víctima mortal, més de 110 ferits i danys estructurals extensos en Zulia i Lara. En setembre de 2009, un terremot de magnitut 6,4 en epicentre en l'est-noreste va deixar 18 ferits i danys en edificis prop de Morón, i un atre de magnitut 6,0 en 1989 va causar danys lleus en la zona de Valéncia. Més a l'oest, un terremot de magnitut 6,1 va sacsar la regió en abril de 1975. El terremot modern més devastador en la zona circumdant va ser el de Caracas en juliol de 1967, de magnitut 6,6, en epicentre a uns 131 km a l'est, que va causar al voltant de 240 morts, centenars de ferits, la solsida de varis edificis d'apartaments de gran altura i una destrucció generalisada. En Veneçola, s'han registrat cinc terremots de magnitut superior a 7 en el nort del país o prop de la costa des de 1900.

Terremot i alerta de tsunami

Archiu:Terremoto en La Pastora.webm Archiu:Terremoto de Venezuela en el exterior.webm

El terremot va ser inicialment reportat com de magnitut 7,1 M_w pel Servici Geològic dels Estats Units, qui va publicar el primer bolletí sobre el sisme en base en informació emesa per estacions sísmiques integrades a la Ret Sismográfica Global (GSN, per les seues sigles en anglés). Minuts despuix, el Centre d'Alerta de Tsunamis del Pacífic (PTWC) va emetre un bolletí sifrant el terremot com un de magnitut 7,1 M_w i declarant una advertència de tsunami per a Puerto Rico i una alerta per amenaça de possible tsunami per a Bonaire, Veneçola, República Dominicana, Curazao, Aruba, Trinitat i Tobago, Colòmbia, Puerto Rico i demés costes dins d'un radi de 300 quilómetros de l'epicentre. No obstant, l'alerta va ser cancelada una hora i mija despuix.

Sistemes automatizado de alertamiento de terremots havien reportat que el sisme havia alcançat una magnitut màxima de 7,8 M_w no obstant açò es va deure a que els dos terremots varen ocórrer en pocs segons de diferència un de l'atre, ocasionant que els sismogrames es solaparan sobreestimando el tamany inicial del moviment.

Minuts despuix del seu primer bolletí, el USGS va aumentar la magnitut preliminar del terremot a 7,5 M_w i de seguit va publicar un segon bolletí que donava conte de que es tractava de dos moviments telúrics, separats entre 39 segons entre sí, sent el primer de magnitut 7,2 M_w. Subsecuentemente, el USGS va actualisar els bolletins sobre abdós terremots, consignant expressament que es tractava de moviments separats, del tipo duplete.

Més alvance, el USGS va publicar l'informe del sistema PAGER (sigles en anglés per a Prompt Assessment of Global Earthquakes for Response o Evaluació Immediata de Terremots Globals per a la Resposta), un programa automatizado la funció principal del qual és estimar l'impacte humà i econòmic pocs minuts en acabant de que ocórrega un sisme significatiu en qualsevol part del món, senyalant per a abdós moviments una categoria roja, en altes provabilitats d'un significatiu número de persones fallides i greus danys econòmics.

Archiu:Collapse of Building in La Guaira, as recorded by an CAPS 46 Camera.webm

Gravació d'una cambra de seguritat en un edifici de Caraballeda, La Guaira, que mostra el colapse i els núvols de pols produïdes per múltiples edificis en la zona durant el terremot de magnitut 7.5.

Per al moviment premonitor de 7,2 el PAGER va estimar com a màxim un 41% de provabilitats de reportar-se fatalitat d'entre 10.000 a 100.000 persones, i un 37% de provabilitats de danys econòmics d'entre 10.000 a 100.000 millons de dólars, corresponents a 1-9% del producte intern brut de Veneçola. Per al segon terremot, el PAGER va estimar fins a un 40% de provabilitats de reportar-se fatalitat d'entre 10 000 a 100 000 persones, i un 48 % de provabilitats de que els danys es calcularen en un ranc entre els 10 000 i 100 000 millons de dólars nortamericans, corresponents a l'1-5% de el PIB veneçolà.

Alerta primerenca emesa per Google

Archiu:Alerta de Google de terremoto en Venezuela.webm

Millons de dispositius en Android en Veneçola varen rebre una alerta del sistema Android Earthquake Alerts System de Google al voltant de les 18:04, hora local, instants ans que molts usuaris sentiren el primer dels dos terremots. La notificació indicava una magnitut inicial estimada de 6,2 i situava l'event a uns 356 quilómetros de distància. l'Associated Press va senyalar que Veneçola no conta en un sistema nacional d'alerta primerenca sísmica, encara que alguns usuaris varen rebre avisos a través de la plataforma de Google.

El sistema opera de forma automatizado i, fòra d'alguns estats d'Estats Units a on Google distribuïx alertes de ShakeAlert, utilisa un método colaboratiu basat en els accelerómetros dels teléfons. Quan un dispositiu detecta vibracions compatibles en un sisme, envia una senyal i una ubicació aproximada als servidors de Google; si el sistema confirma l'event a partir de senyes de varis teléfons, remet avisos a usuaris en les zones potencialment afectades. El marge d'advertència depén de la distància a l'epicentre, degut a que les ones sísmiques primàries viagen més ràpit que les ones que produïxen les sacsades més intenses; per això, els qui estan prop de l'orige poden rebre pocs segons d'avís o inclús cap.

La recepció de l'avís no va implicar una resposta uniforme entre els usuaris. El País va citar a especialistes que varen senyalar que algunes persones varen aprofitar els segons de marge per a alluntar-se de finestres o objectes perillosos, buscar refugi o evacuar edificis abans de la sacsada més intensa. No obstant, AP va arreplegar el testimoni d'un veneçolà que va atribuir part de l'incertitut a la falta d'una «cultura sísmica» comparable en la de països com Chile o Japó, mentres que N+ Univision va reportar que varis videos mostraven a persones que no sabien si eixir al carrer, permanéixer dins de les seues vivendes o colocar-se baix d'una taula.