Tetril
El nom químic del tetril és 2,4,6-trinitrofenil-N-metilnitramina. Alguns atres noms usats comunament són "nitramina", "tetryl" i "tetralita".
El tetril (C7H5N5O8) és un sòlit sintètic cristalí, sense olor, que no es troba en la naturalea. Baixe certes condicions, el tetril pot existir en l'aire com a pols. És poc soluble en aigua i en atres líquits.
El tetril és un nitramina explosiva de reforç, encara que el seu us ha segut àmpliament superada per RDX. El tetril és un explosiu sensible secundària alvançada que s'utilisa com a reforç, una chicoteta càrrega colocada junt a un detonador en la finalitat de propagar la detonació en la càrrega explosiva principal.
El tetril va ser usat per a fabricar explosius, principalment durant les Primera i Segona Guerra Mundial. Ya no es fabrica ni s'utilisa en els Estats Units (hi ha abastiment de tetril almagasenats en instalacions militars que el Departament de Defensa està destruint).
Propietats químiques
[editar | editar còdic]El tetril es troba en estat pur en cristals casi incoloro, que expost a la llum ràpidament es convertix en un color groc clar. El producte tècnic és groc. La seua estructura es va publicar en 1967.[1] El compost fon a 129,5 °C en una entalpia de fusió 22,93 kJ mol −1.[2] Reacciona en bases acuosas en eliminació del grup metilnitramin. Per lo tant, les traces restants d'àcit en el producte brut només es pot llevar per mig d'una cuidadosa recristalización.
El Tetril és pràcticament insoluble en aigua, llaugerament soluble en etanol i éter pero soluble en acetona, benceno i uns atres dissolvents.[3] Quan tetril es calfa, es derrite primer, i després es descompon i explota. Es crema en facilitat i és més fàcil de detonar que el picrato d'amoni[4] o TNT, per ser tan sensible com l'àcit pícrico. Es va fer esclatar per fricció, choc, o una purna. Es manté estable a totes les temperatures que poden donar-se en l'almagasenament.
Propietats explosives
[editar | editar còdic]El tetril és un explosiu molt sensible[3] Entre els indicadors importants d'explosió són els següents:[3]
- Entalpia de l'explosió: 4251 kJ · kg−1 (H2O (l)), 4153 kJ · kg−1 (H2O (g))
- Velocitat de detonació: 7850 m · s−1 a una densitat d'1,71 g · cm -3
- Volum dels gasos d'explosió: 939 l · kg−1
- Energia específica: 1213 kJ · kg−1
- Temperatura de deflagració: 185 a 195 °C
- Ensaig de Trauzl: 41 cm³ / 10 g
- Sensibilitat a l'impacte: 3 N · m
- Sensibilitat a la fricció: 353 pin de càrrega N
- Prova del casquillo d'acer: diàmetro crític 6 mm
Use
[editar | editar còdic]El tetril, descobert i descrit per Romburgh en 1883.[5] S'ha utilisat principalment durant la Primera Guerra Mundial (en la ventaja de que la seua producció no consumix els mateixos productes que molts atres explosius) i la Segona Guerra Mundial i l'atres conflictes del seu successor.
S'utilisa generalment en forma de pastilles prensadas, i ha segut aprovat com la càrrega de ruptura estàndar per a proyectils de chicotet calibre, ya que dona fragmentació molt millor que el TNT. També té una major potència rompedora que qualsevol un atre alt explosiu militar i té una velocitat explosiva és 23,600-23,900 peus per segon. El tetril és la base per als servicis de tetril càpsules detonants necessaris per a la detonació de el TNT. Una mescla de fulminato de mercuri i clorato potásico s'inclou en la càpsula per a assegurar la detonació del tetril.
El tetril es va utilisar principalment durant les dos Guerres Mundials, Primera i Segona i conflictes posteriors. El tetril s'utilisa generalment solament, encara que a voltes es poden trobar en composicions tals com tetrytol. El Tetril va ser amprat principalment en detonadors i cordonera detonant. En Alemània durant la Primera Guerra Mundial s'amprava una mescla de TNT i tetril com a càrrega de proyectils d'artilleria i de torpedos. Per ad açò es fonien abdós composts i s'abocaven al cap de combat a on solidificaban. El tetril ya no es fabrica o s'utilisen en Estats Units ni en molts atres països, pero encara es poden trobar en les municions existents, com les mines terrestres antipersona M14.[6] Ha segut substituït per hexógeno i pentrita, encara que abdós són llaugerament sensible a l'impacte.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ H. H. Cady, The crystal structure of N-methyl-N-2, 4, 6-tetranitroaniline (tetryl); Acta Crystallographica, 1967 scripts.iucr.org
- ↑ Krien, G.; Licht, H.H.; Zierath, J.: Thermochemical investigation of nitramines, in: Thermochim. Acta, 1973, 6, S. 465–472.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Köhler, J.; Meyer, R.; Homburg, A.: Explosivstoffe, zehnte, vollständig überarbeitete Auflage, Wiley-VCH, Weinheim 2008, ISBN 978-3-527-32009-7.
- ↑ http://www.globalsecurity.org/military/systems/munitions/explosives-booster.htm
- ↑ Leon J. Witkowski, M.D.; Carl N. Fisher, M.D.; Howard D. Murdock, M.S, Industrial illness due to tetryl report of 1258 cases; AMA. 1942;119(17):1406-1409. doi: 10.1001/jama.1942.02830340018005 (Début du texte)
- ↑ “A Military Guide to Terrorism in the 21st Century.” August 2003. P. 171. U.S. Army Training and Doctrine Command, Fort Leavenworth, Kansas. http://smallwarsjournal.com/documents/terrorismhandbook.pdf. Accessed May 11, 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tetril» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.