Anar al contingut

Theba pisana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Theba pisana 0109.JPG
Theba pisana (Theba pisana)


Theba pisana és una espècie de gasteròpode terrestre de la família Helicidae molt comuna en la península ibèrica. Com espècie nativa, és pròpia d'Europa occidental i d'Àfrica del Nort, pero ha segut introduïda en diverses parts del món, com Estats Units, Austràlia i Amèrica del Sur, a on pot aplegar a ser una temible plaga per a l'agricultura.[1][2]

Característiques

[editar | editar còdic]

La closca de Theba pisana és subglobosa, la seua hèliç és poc elevada i té 5,5 a 6 tornades. És de tamany mig, en 12-15 mm de diàmetro (rarament fins a 25 mm) i 9 a 12 mm d'altura (rarament 20 mm).[3] El melic és estret i està casi totalment tancat per una expansió de la columela. L'obertura té forma de mija lluna i el llavi és agut i no recurvado cap a dalt. La superfície de la closca posseïx una fina reticulación.

La coloració és molt variable; el color de fondo de la closca és casi sempre blanc marfil (rarament rosat) i presenta a sovint diverses bandes espirals estretes de color marró més o menys obscur, que poden ser contínues o formades per punts. Per tant, poden presentar-se tres fenotips bàsics: sense bandes, en bandes i en punts.

Espècies similars

[editar | editar còdic]

Theba pisana pot confondre's en facilitat en Cernuella virgata i Xerosecta cespitum, espècies en les que aplega a conviure sobre la mateixa planta, pero estes dos últimes espècies tenen un melic descobert.

Subespecies

[editar | editar còdic]

Es reconeixen tres subespecies de Theba pisana:[4]

  • Th. pisana almogravensis[5]
  • Th. pisana pisana, l'espècie típica, distribuïda per Europa occidental i meridional.

Biologia i ecologia

[editar | editar còdic]

Com els demés helícidos, Theba pisana és hermafrodita, pero necessita fecundació creuada, és dir, necessita aparearse en un atre individu. Els ous són depositats varis centímetros baix el sol.[3]

S'alimenta d'una gran varietat de fulls de arbustos i arbres, incloent Citrus; Pixeu[1] informa de la seua gran densitat en Califòrnia (3000 individus per arbre), #lo que fan d'esta espècie una temible plaga.

A diferència d'atres gasteròpodes terrestres, que estivan refugiats, Theba pisana estiva en l'exterior sobre superfícies verticals com a arbres, tallos, tanques, etc.; té costums gregarias i, en la zona mediterrànea, és molt abundant sobre fenollera i atres plantes de mijà porte, a on a sovint conviu sobre el mateix vegetal en Cernuella virgata. Pot sobreviure molts dies en condicions desfavorables ya que pot segregar un tap de mucus sec que sagella la seua obertura; això li ha permés colonisar moltes parts del món, transportada pel comerç humà. Una volta establida, és capaç de produir importants explosions demogràfiques que invadixen el territori.

Distribució

[editar | editar còdic]

Com espècie nativa, Theba pisana és pròpia d'Europa Occidental, des de les illes britàniques, Holanda, Bèlgica i França fins a la zona mediterrànea, incloent les principals illes, a on s'estén des de la península ibèrica a la península balcànica, i el nort d'Àfrica.[7] Com espècie no nativa, ha segut introduïda en diverses parts del món pel comerç.[8] Theba pisana ha segut registrada en Argentina, Veneçola, Brasil, Trinitat i Tobago i Uruguay.[2]

Gastronomia

[editar | editar còdic]

Theba pisana és una espècie comestible prou apreciada en Espanya, sobretot en Andalusia; es consumix, junt en Cernuella virgata, com tapa en els bars, a on són coneguts com a 'caragols chics'.[9]

Vejau també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Pixeu, A, R. 1971. Helicid land mollusks introduced into North America. The Biologist, 53: 104-111.
  2. 2,0 2,1 «Senar-native mollusks throughout South America: emergent patterns in an understudied continent».Biological Invasions.22(3)
    853–871.ISSN 1573-1464.doi:10.1007/s10530-019-02178-4.Consultat el 2022-06-07.
  3. 3,0 3,1 Featured creatures - Theba pisana
  4. «Fauna Europaea - Theba pisana». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 15 de setembre de 2008.
  5. HOLYOAK, D. T., & HOLYOAK, G. A. Reassessment of the keeled subspecies of Theba pisana (Gastropoda: Helicidae) from the sand dunes of south-western Portugal.
  6. «Serra de Sant Cristóbal». Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2012. Consultat el 15 de setembre de 2008.
  7. «Fauna Europaea - Mapa de distribució». Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2016. Consultat el 15 de setembre de 2008.
  8. Kerney M. P, Cameron R. A. 1979. A Field Guide to the Land Snails of Britain and Northwest Europe. William Collins Sons and Co., Ltd. London. 288 pp.
  9. [enllaç trencat]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons