Theba pisana
Theba pisana és una espècie de gasteròpode terrestre de la família Helicidae molt comuna en la península ibèrica. Com espècie nativa, és pròpia d'Europa occidental i d'Àfrica del Nort, pero ha segut introduïda en diverses parts del món, com Estats Units, Austràlia i Amèrica del Sur, a on pot aplegar a ser una temible plaga per a l'agricultura.[1][2]
Característiques
[editar | editar còdic]La closca de Theba pisana és subglobosa, la seua hèliç és poc elevada i té 5,5 a 6 tornades. És de tamany mig, en 12-15 mm de diàmetro (rarament fins a 25 mm) i 9 a 12 mm d'altura (rarament 20 mm).[3] El melic és estret i està casi totalment tancat per una expansió de la columela. L'obertura té forma de mija lluna i el llavi és agut i no recurvado cap a dalt. La superfície de la closca posseïx una fina reticulación.
La coloració és molt variable; el color de fondo de la closca és casi sempre blanc marfil (rarament rosat) i presenta a sovint diverses bandes espirals estretes de color marró més o menys obscur, que poden ser contínues o formades per punts. Per tant, poden presentar-se tres fenotips bàsics: sense bandes, en bandes i en punts.
Espècies similars
[editar | editar còdic]Theba pisana pot confondre's en facilitat en Cernuella virgata i Xerosecta cespitum, espècies en les que aplega a conviure sobre la mateixa planta, pero estes dos últimes espècies tenen un melic descobert.
-
Theba pisana en la naturalea -
Theba pisana sobre una tanca en Austràlia -
Theba pisana en el seu característic melic casi tancat -
Cernuella virgata, en el melic totalment descobert
-
Theba pisana pisana
-
Theba pisana pisana
-
Theba pisana ampullacea
-
Theba pisana ampullacea
-
Theba pisana carpiensis
-
Theba pisana concolor
-
Theba pisana dermoi
-
Theba pisana fauxrosea
-
Theba pisana ferruginea
-
Theba pisana lineolata
-
Theba pisana major
-
Theba pisana minor
-
Theba pisana musica
-
Theba pisana semifulva
-
Theba pisana sertum
Subespecies
[editar | editar còdic]Es reconeixen tres subespecies de Theba pisana:[4]
- Th. pisana almogravensis[5]
- Th. pisana pisana, l'espècie típica, distribuïda per Europa occidental i meridional.
- Th. pisana arietina, un endemisme de la serra de Sant Cristóbal, entre els térmens municipals de Jerez de la Frontera i El Port de Santa María (província de Càdis).[6]
Biologia i ecologia
[editar | editar còdic]Com els demés helícidos, Theba pisana és hermafrodita, pero necessita fecundació creuada, és dir, necessita aparearse en un atre individu. Els ous són depositats varis centímetros baix el sol.[3]
S'alimenta d'una gran varietat de fulls de arbustos i arbres, incloent Citrus; Pixeu[1] informa de la seua gran densitat en Califòrnia (3000 individus per arbre), #lo que fan d'esta espècie una temible plaga.
A diferència d'atres gasteròpodes terrestres, que estivan refugiats, Theba pisana estiva en l'exterior sobre superfícies verticals com a arbres, tallos, tanques, etc.; té costums gregarias i, en la zona mediterrànea, és molt abundant sobre fenollera i atres plantes de mijà porte, a on a sovint conviu sobre el mateix vegetal en Cernuella virgata. Pot sobreviure molts dies en condicions desfavorables ya que pot segregar un tap de mucus sec que sagella la seua obertura; això li ha permés colonisar moltes parts del món, transportada pel comerç humà. Una volta establida, és capaç de produir importants explosions demogràfiques que invadixen el territori.
Distribució
[editar | editar còdic]Com espècie nativa, Theba pisana és pròpia d'Europa Occidental, des de les illes britàniques, Holanda, Bèlgica i França fins a la zona mediterrànea, incloent les principals illes, a on s'estén des de la península ibèrica a la península balcànica, i el nort d'Àfrica.[7] Com espècie no nativa, ha segut introduïda en diverses parts del món pel comerç.[8] Theba pisana ha segut registrada en Argentina, Veneçola, Brasil, Trinitat i Tobago i Uruguay.[2]
Gastronomia
[editar | editar còdic]Theba pisana és una espècie comestible prou apreciada en Espanya, sobretot en Andalusia; es consumix, junt en Cernuella virgata, com tapa en els bars, a on són coneguts com a 'caragols chics'.[9]
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Pixeu, A, R. 1971. Helicid land mollusks introduced into North America. The Biologist, 53: 104-111.
- ↑ 2,0 2,1 «Senar-native mollusks throughout South America: emergent patterns in an understudied continent».Biological Invasions.22(3)
- 853–871.ISSN 1573-1464.doi:10.1007/s10530-019-02178-4.Consultat el 2022-06-07.
- ↑ 3,0 3,1 Featured creatures - Theba pisana
- ↑ «Fauna Europaea - Theba pisana». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 15 de setembre de 2008.
- ↑ HOLYOAK, D. T., & HOLYOAK, G. A. Reassessment of the keeled subspecies of Theba pisana (Gastropoda: Helicidae) from the sand dunes of south-western Portugal.
- ↑ «Serra de Sant Cristóbal». Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2012. Consultat el 15 de setembre de 2008.
- ↑ «Fauna Europaea - Mapa de distribució». Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2016. Consultat el 15 de setembre de 2008.
- ↑ Kerney M. P, Cameron R. A. 1979. A Field Guide to the Land Snails of Britain and Northwest Europe. William Collins Sons and Co., Ltd. London. 288 pp.
- ↑ [enllaç trencat]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Theba pisana.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Theba pisana.- Este artícul conté una traducció derivada de «Theba pisana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.