Tim Hortons
Tim Hortons Inc., és una cadena internacional de cafeteries d'orige canadenc, fundada en 1964 per Tim Horton i Jim Charade en Hamilton, Ontario (Canadà). Està especialisada en café, dònuts i bollería.
El grup conta en més de 3000 locals en Canadà, prop de 500 en els Estats Units, i també en presència en Mèxic, el Regne Unit i Espanya. La seua plantilla a nivell mundial està formada per més de 100 000 empleats.[1] En el seu país d'orige supera en número de franquícies a McDonald's i ostenta el 60 % de la quota de mercat nacional en cafeteries, superant a la multinacional Starbucks.[2]
En agost de 2014, es va confirmar que Burger King havia comprat el negoci per 11 400 millons de dólars, formant aixina el tercer grup mundial de restaurants de menjar ràpit.[3]
Història
[editar | editar còdic]
En 1964, Tim Horton, un jugador professional d'hockey sobre gèl que jugava en Toronto Maple Leafs, va inaugurar una cafeteria en Hamilton (Ontario) en ajuda de l'empresari Jim Charade, i a la que cridaria Tim Horton Dònuts (més tart Tim Horton's).[4][5] En esta obertura buscava garantisar el seu futur quan es retirara del deport professional.[4] En el local només se servien café i donas, i la fama de Horton va ajudar a que la marca es consolidara en la zona. Al poc temps d'obrir va conéixer a Ron Joyce, un empresari interessat en obrir franquícies.[4] Els dos es varen posar d'acort per a formar una societat conjunta que gestionara el negoci, i aixina Tim Horton's es va expandir en 40 locals en tot Ontario.[5]
Quan Tim Horton va fallir per un accident de tràfic en 1974,[4] Ron Joyce va comprar el negoci als hereus per un milló de dólars canadencs.[5] A finals dels anys 1970, Tim Horton's va iniciar un pla d'expansió en tot Canadà, que li va permetre alcançar els 100 locals en 1978 i duplicar eixa sifra en 1984. Esta sòlida estratègia va dur al grup a convertir-se en la cadena de cafeteries més gran de Canadà, i a que el país liderara el mercat de tendes de donas a nivell mundial.[6]
Durant els anys 1990, el número de locals va seguir aumentant, a l'hora que es varen introduir nous bollos i atres modalitats de café. Per a evitar conflictes en la carta de la llengua francesa de Quebec, que impon el francés en la rotulació de comerços, l'empresa va decidir eliminar el genitivo sajón del seu nom i cridar-se Tim Hortons.
En 1992, Ron Joyce va aplegar a un acort en Dave Thomas, propietari dels restaurants Wendy's, per a compartir locals en Norteamérica i consolidar l'expansió al nort dels Estats Units. Tres anys més tart, el 8 d'agost de 1995, Wendy's va confirmar la compra del grup canadenc a canvi d'una majoria accionarial per a Joyce.[7] Baixe la nova propietat varen aplegar a superar-se les dos mil cafeteries en el 2000.[8]
Wendy's va mantindre la propietat sobre Tim Hortons fins a 2006, context de competència entre la cadena i un grup restaurantero rival. L'entitat no recuperaria una majoria accionarial canadenca fins a 2009.[9] Un any més tart es va produir la primera obertura en Iqaluit, en la província de Nunavut, en la que va conseguir presència en totes les províncies i territoris de Canadà.[10]
El 26 d'agost de 2014, es va confirmar que la multinacional Burger King havia comprat Tim Hortons per 11 400 millons de dólars. L'entitat resultant es convertia aixina en el tercer grup mundial de restaurants. Mentres el quarter central de Burger King es mantindrà en Florida, la sèu corporativa es va traslladar a Canadà per a pagar menys imposts.[3] Abdós empreses seguirien funcionant per separat.[3]
En octubre de 2017, Tim Hortons va inaugurar la seua primera sucursal en Mèxic, en la ciutat de Sant Pedro Garza García (Monterrey), Nou León, convertint-se en el primer establiment tant de Llatinoamèrica com en un país de parla hispana.[11] Ademés, s'ha expandit a Europa en obertures en el Regne Unit i Espanya (2017).[12]Els amos en Mèxic són la família González Albuerne, propietaris també de Mileni Diari i Mileni Televisió.
Productes
[editar | editar còdic]
Tim Hortons està especialisat en café, bollería, galletas, gelats i pastiçés. Originalment els primers locals només servien café i dònuts, pero l'expansió els va obligar a buscar nous productes, especialisant-se en la bollería. Un dels seus productes propis són els Timbits, també coneguts com a «forats de dónut» en fer-se en la massa sobrera del dónut.[13][14]
La major part dels beneficis de Tim Hortons provenen de la venda de café. La companyia va desvelar en 2009 que el 60 % de les seues vendes en Canadà es realisen de matí, i més del 50 % són cafens.[15] L'empresa assegura servir un café de llavors de arabica,[15] i manté una política unificada per a totes les franquícies sobre la venda d'este producte. Tots els cafens deuen servir-se en menys de 20 minuts despuix de ser preparat, i si passa eixe temps no es pot comercialisar.[16]
Des de mediats dels anys 1990, Tim Hortons també ha tret a la venda productes com entrepàs, sándwichés i productes salats, per a comprendre un major número de consumidors.[13] En els restaurants se servix un menú especial de desdejuni, una oferta similar a la d'atres cadenes de menjar ràpit com McDonald's. En 2009, va firmar un acort de colaboració en la cadena d'heladerías Cold Stone Creamery per a vendre els seus productes.[17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Local Work (ed.): «Tim Hortons Company Details» (en anglés). Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2011. Consultat el 19 de juny de 2011.
- ↑ Maclean's (ed.): «Starbucks takes on Tim Hortons» (en anglés). Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2011. Consultat el 19 de juny de 2011.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 RTVE (ed.): «Burger King compra Tim Hortons per 11.400 millons de dólars i pagarà aixina menys imposts» (en espanyol). Consultat el 26 d'agost de 2014.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Legends of Hockey (ed.): «Legends of Hockey: Tim Horton» (en anglés). Consultat el 19 de juny de 2011.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 The Globe and Mail (ed.): «The 'idea guy' behind Tim Hortons saw others get rich while he went bankrupt» (en anglés). Archivat des d'el original, el 23 de març de 2013. Consultat el 19 de juny de 2011.
- ↑ Canadian Broadcasting Corporation (ed.): «The unofficial national sugary snack» (en anglés). Consultat el 19 de juny de 2011.
- ↑ Canadian Broadcasting Corporation (ed.): «U.S. burger giant buys Tim Hortons doughnut chain» (en anglés). Consultat el 19 de juny de 2011.
- ↑ MSN.com (ed.): «How Tim Hortons became Canada's top brand» (en anglés). Archivat des d'el original, el 10 de maig de 2010. Consultat el 19 de juny de 2011.
- ↑ Toronto Star (ed.): «Tim Hortons returns officially to Canada» (en anglés). Consultat el 19 de juny de 2011.
- ↑ «seua-sèu-és-monterrey ». Consultat el 29 d'octubre de 2017 (en és-MX).
- ↑ «[1]». Consultat el 10 de decembre de 2017 (en és).
- ↑ 13,0 13,1 Tim Hortons (ed.): «Timbits» (en anglés). Consultat el 20 de juny de 2011.
- ↑ Maclean's (ed.): «Tim Hortons’ extra-large trouble trouble» (en anglés). Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2011. Consultat el 20 de juny de 2011.
- ↑ 15,0 15,1 Toronto Star (ed.): «McDonald's offers free java in coffee wars» (en anglés). Consultat el 20 de juny de 2011.
- ↑ Tim Hortons (ed.): «FAQ's» (en anglés). Consultat el 20 de juny de 2011.
- ↑ Business Week (ed.): «Tim Hortons and Cold Stone: Co-Branding Strategies» (en anglés). Consultat el 20 de juny de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tim Hortons» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.