Titanil fosfat de potassi
Titanil fosfat de potassi (KTP per les seues sigles en anglés) és un compost inorgànic en la fòrmula KTiOPO4. És un sòlit blanc. El KTP és un material òptic nolineal important que sol ser utilisat para duplicar la freqüència de làsers d'estat sòlit bombejats per mig de diodos tals com Nd-YAG i atres làsers dopats en Neodimi.[1]
Síntesis i estructura
[editar | editar còdic]El compost es prepara fent reaccionar diòxit de titani en una mescla de KH2PO4 i K2HPO4 a uns 1300 K. Les sals de potassi servixen com reactiu i com fundente.[2]
El material ha segut caracterisat per mig de cristalografia de rajos X. KTP té una estructura cristalina ortorrómbica. Conta en llocs octaèdrics de Tu (IV) i fosfat tetraèdrics. El potassi té un alt número. Tots els àtoms pesats (Tu, P, K) estan units exclusivament per òxits, que interconectan estos àtoms.[2]
Aspectes operatius
[editar | editar còdic]Els cristals de KTP són molt transparents per a les llongituts d'ona entre 350-2700 nm, en una transmissió reduïda fins als 4500 nm, a on el cristal és efectivament opac. El seu coeficient de generació de segons harmònics (SHG) és aproximadament tres voltes superior a el de el KDP. Té una durea Mohs d'aproximadament 5.[3]
El KTP també s'utilisa com a oscilador paramètric òptic per a la generació d'IR propenc fins a 4 µm. És especialment adequat per al funcionament d'alta potència com a oscilador paramètric òptic pel seu elevat llindar de dany i a la seua gran obertura de cristal. L'alt grau de desviació birrefringente entre la senyal de bombeig i els fas de ociosidad presents en este material llimiten el seu us com a oscilador paramètric òptic per a aplicacions de molt baixa potència.
El material té un llindar relativament alt al dany òptic (15 J/cm²), una excelent no linealidad òptica i una excelent estabilitat tèrmica en teoria. En la pràctica, els cristals de KTP necessiten tindre una temperatura estable per a funcionar si es bombegen en 1064 nm (infrarrojos, per a donar eixida a 532 nm verdes). No obstant, és propens a sofrir danys fotocromáticos (denominats "seguiment gris") durant la generació de segons harmònics a 1064 nm d'alta potència, lo que tendix a llimitar el seu us a sistemes de baixa i mija potència.
Atres materials d'este tipo són l'arseniat de titanilo de potassi (KTiOAsO4).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Potassium Titanyl Phosphate: Properties and New Applications” (1989). Journal of the Optical Society of America B 6 (4): 622–33. doi:. Bibcode: 1989JOSAB...6..622B.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 “K-Site Splitting in KTiOPO4 at Room Temperature” (2005). Acta Crystallographica Section C 61 (10): 99–102. doi:. PMID 16210753.
- ↑ Scheel, Hans J. (2004). Crystal Growth Technology, John Wiley and Sons. ISBN 978-0-471-49524-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Titanil fosfato de potasio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.