Titanoboa
Titanoboa cerrejonensis és una espècie extinta de serp de la família dels boidos, que va viure en el Paleoceno en Sudamérica entre fa 60 i 58 millons d'anys.[1] És la serp més gran trobada fins a l'actualitat, superant a l'anterior posseïdora del títul, Gigantophis.[1]
Descripció del reptil i el seu hàbitat
[editar | editar còdic]
Titanoboa va viure entre fa 60 i 58 millons d'anys a on se situa l'actual departament de La Guajira (Colòmbia), segons un estudi de la Universitat de Toronto en Mississauga (Canadà).[1][2]
Se li ha donat el nom de Titanoboa cerrejonensis pel seu tamany i per la mina de carbó del Cerrejón, una de les mines a cel obert més gran del món, en el Departament de La Guajira, Colòmbia, situada en la formació geològica homònima. A través d'un estudi comparat de les seues vèrtebres, s'estima que la serp media 12.8 metros de llongitut i tenia un pes aproximat de 1135 kg.[3] Atres troballes sugerixen un tamany alguna cosa major, de fins a 14.3 metros de llarc.[4] En Cerrejón també varen ser trobats esquelets de tortugues jagantes (Cerrejonemys) i de cocodrils (Cerrejonisuchus) que varen poder ser devorats per l'enorme ofidi. D'acort en Jonathan Bloch, "Actualment, les grans serps devoren cocodrils i no és irracional dir que Cerrejonisuchus era un menjar comú per a Titanoboa", tenint en conte que els fòssils de les dos espècies varen ser trobats prop un de l'atre.[5] Encara que inicialment s'ha considerat que era el superdepredador de l'ecosistema del Paleoceno en que va viure, hi ha evidència que apunta a que este animal hauria segut principalment piscívoro; una característica que faria única a Titanoboa entre tots els boidos.[4]
Importància de la troballa per a estudis sobre el clima
[editar | editar còdic]El tamany del reptil és molt important, ya que la dimensió de les serps, com a animals de sanc freda, depén de la temperatura del seu hàbitat. Pel seu tamany, Titanoboa va necessitar una temperatura mija anual d'entre 30 i 34 graus celsius per a sobreviure, 6 graus més de la temperatura mija actual en la ciutat de Cartagena, que és de 28 graus.[6] Estes senyes posarien en dubte l'idea de que la vegetació tropical podria desaparéixer a temperatures més elevades.[2][3]
No obstant, atres investigadors consideren errònea l'estimació anterior. Per eixemple, un estudi de 2009 publicat en la revista Nature va aplicar el model matemàtic usat en l'estudi de Head et al. per a fardachos extints de la zona templada d'Austràlia predient que els fardachos que actualment viuen en les àrees tropicals deurien ser capaces d'alcançar els 10 metros de llarc, el qual òbviament no és el cas.[7]
En una atra crítica publicada en la mateixa revista, Mark Denny, un especialiste en biomecánica, va senyalar que la serp era tan gran i produiria tant calor metabòlica que la temperatura ambiental en realitat va deure estar entre quatre i sis graus per baix de l'estimació anterior, o d'un atre modo la serp es sobrecalentaría.[8]
Atres senyes rellevants
[editar | editar còdic]Mai s'havien trobat en la zona equatorial de Suramérica fòssilés de vertebrats tan antics, per la densitat de la selva i per la deterioració provocada per les altes temperatures i la humitat. Esta nova espècie ha permés conéixer millor l'història de les serps i el clima en els tròpics americans en un periodo en que estaven escomençant a evolucionar nous sers vius.[9]
L'equip científic
[editar | editar còdic]Al front de l'equip que va fer el descobriment estaven Carlos Jaramillo, científic del Smithsonian Tropical Research Institute en Panamà i Jonathan Bloch, conservador del Museu d'Història Natural de Florida de la Universitat de Florida, (EE.UU).[10]
Científics i Institucions que varen participar:
- Jason J. Head, Universitat de Toronto.
- Jonathan I. Bloch, Universitat de Florida, Gainesville.
- Alexander K. Hastings, Universitat de Florida, Gainesville.
- Jason R. Bourke, Universitat de Florida, Gainesville.
- Edwin A. Cadena, Smithsonian Tropical Research Institute; Universitat de Florida, Gainesville.
- Fabiany A. Herrera, Smithsonian Tropical Research Institute; Universitat de Florida, Gainesville
- David Polly, Universitat d'Indiana, Bloomington.
- Carlos A. Jaramillo, Smithsonian Tropical Research Institute.[10]
En la cultura popular
[editar | editar còdic]En 2011, Charlie Brinson i el seu equip varen crear una versió electromecànica d'aproximadament 10 metros de llarc de Titanoboa, usant vint esclavons d'alumini d'alta resistència i 40 cilindres hidràulics proporcionals. Hi ha plans d'estendre-ho fins a la llongitut completa de 15 metros.[11]
El 22 de març de 2012, una reconstrucció de tamany natural de 14 metros de llongitut i 90 quilos de pes de Titanoboa va ser posada en exhibició en la Grand Central Station en la ciutat de Nova York. Esta era una promoció d'un documental de televisió del Smithsonian Channel cridat "Titanoboa: Monster Snake" en emissió l'1 d'abril de 2012.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Scientists find world's biggest snake». Nature. Consultat el 4 de febrer de 2009.
- ↑ 2,0 2,1 La serp més gran va viure fa 60 millons d'anys en Colòmbia i era tan llarga com un autobús, El País 04/02/2009,
- ↑ 3,0 3,1 457
- 715-718.doi:10.1038/nature07671.
- ↑ 4,0 4,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaHead2013 - ↑ Antecessor dels cocodrils que va viure en Colòmbia va ser un manjar per a la major serp del món, El Temps, 3 de febrer de 2010
- ↑ The Royal Society: Gigantism, temperature and metabolic rate in terrestrial poikilotherms.
- ↑ (2009).Nature.460(7255)
- E1.doi:10.1038/nature08222.
- ↑ (2009).Nature.460(7255)
- E3.doi:10.1038/nature08224.
- ↑ Titanoboa, la serp del Paleoceno, tira llum sobre el canvi climàtic, Públic 04/02/2009.
- ↑ 10,0 10,1 Titanoboa - Titanic Boa Fossil From Colòmbia Is World's Largest Snake, Acientificblogging 04//02/2009.
- ↑ Robotic Titanoboa, official website.
- ↑ "Titanoboa: Monster Snake" [1] archivat en Wayback Machine., Smithsonian Channel website. Consultat el 26 de març de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Titanoboa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.