Formació Cerrejón
Plantilla:Coord/display/title</noinclude> La Formació Cerrejón és una formació geològica de Colòmbia que data d'entre mediats a finals del Paleoceno. Esta es troba en la subcuenca del Cerrejón en la Conca Cessar-Ranchería en el departament de La Guajira. La formació consistix de camps d'hulla que són un important recurs econòmic. El carbó de la Formació Cerrejón ha segut explotat intensivamente en la mina a cel obert del Cerrejón, una de les majors del món. La formació també posseïx fòssils que són els primers registres de les selves neotropicalés.[1]
Geologia
[editar | editar còdic]La Formació Cerrejón es subdivide en els grups inferior, mig i superior basant-se en la gruixa i distribució dels llits de carbó. En promig els llits de carbó medixen 3 metros de gruixa, i van des de 0.7 m. a 10 m de gruixa. Els llits més grossos es troben en la part superior de la formació.[2]
Basant-se en les associacions de litofacies i la composició paleofloral, l'ambient deposicional fluctuava d'una planicie costera inflenciada per estuaris en la base de la formació a una planicie costera fluvial en el zona superior.[3]
En el passat geològic recent, alguna cosa del carbó va entrar en combustió espontàneament de manera natural formant carbó cremat rojós, similar a la rajola i clinker. Estes roques afloren irregularment i medixen més de 100 metros de gruixa. El clinker es troba prop de les zones deformades com les falles o plegament tancats, i és més antic que les pròpies deformacions. Es pensen que estos combustionaron despuix del desenroll de la falla de cabalgamiento i el palmito aluvial del Cerrejón.[4]
Paleoambiente
[editar | editar còdic]Plantilla:Mapa de localisacióEls fòssils trobats en la formació Cerrejón són el primer registre de les selves neotropicales, en una gran abundància de macrofósiles de plantes i palinomorfos. La formació també té restants de vertebrats riparinos que inclou dípnoos, tortugas, serps i crocodiliformes. Basant-se en estos fòssils i l'estratigrafia de la formació, la formació Cerrejón Formation estaven constituïda per una planicie costera coberta per una selva humida travessada per grans sistemes de rius.[5]
S'estima que la selva estaria situada en la paleolatitud 5°N.[1] Durant el Paleoceno, les temperatures equatorials eren molt més altes que les del present. Basant-se en el tamany de la boa jaganta Titanoboa (els espècimen de la qual s'han trobat en la formació Cerrejón), la temperatura mija anual de la zona equatorial de Suramérica en el Paleoceno estava entre 30 °C i34 °C. Est és el ranc mínim de temperatura en el que un animal poiquilotermo tan gran com Titanoboa podria viure.[5] Aixina mateix açò és consistent en els models climàtics del Paleoceno que prediuen temperatures en efecte d'hivernàcul i una concentració atmosfèrica de CO2 de 2,000 parts per milló.[6] Els estimats de paleotemperaturas basats en les associacions de fulls de la formació Cerrejón indiquen que la temperatura mija anual era de 6 a 8 °C, menor que atres estimacions.[7] No obstant, estes estimacions de temperatura basades en la paleoflora selvática ribereña i de chapullés s'han considerat com molt baixes.[8]
Les temperatures miges anuals de 30 a 34 °C són considerades com massa altes per als boscs tropicals moderns,[9] pero la selva del Cerrejón es va poder haver mantingut gràcies a l'increment dels nivells de el CO2 atmosfèric i a l'alta precipitació regional de pluges, la qual s'estima en prop de 4 metros per any.[3][10][5]
Flora
[editar | editar còdic]El registre de flora de la formació Cerrejón és ben conegut, en molts microfósiles identificables de plantes ben preservats que han segut trobats en la mina del Cerrejón. Els fòssils estan ben preservats, i en alguns casos la seua estructura celular està intacta.[11] En comparació a les selves neotropicales modernes, la diversitat de plantes és prou baixa. Açò pot ser una indicació de la primera etapa de la diversificació dels neotrópicos, o un llent periodo de recuperació seguint al llímit Cretácico–Terciario.[1]
Moltes plantes de la formació Cerrejón pertanyen a famílies que encara són comunes en les selves neotropicales. Entre estes hi ha una gran varietat de palmes i llegums en la formació. A banda de les palmes i llegums, molta de la biomassa del bosc del Paleoceno consistia de laurales, malvales, Menispermaceae, Araceae i Zingiberales.[1] Els estudis de plantes fòssils de llocs que daten del Cretácico indiquen que la composició de flora baix del llímit Cretácico–Terciario (llímit K–T) era molt diferent de la del Paleoceno. Els llegums estan absents dels estrats del Cretácico, i provablement varen aparéixer o es diversificaron durant el Paleoceno.[11]
La presència d'estos tipos de flora en estrats del Paleoceno mostra que les plantes característiques de les selves modernes neotropicales havien existit per llarcs periodos de temps geològics, sent capaços de resistir als canvis geogràfics i climàtics en Suramérica. S'havia sugerit que les selves neotropicales són el resultat de canvis ambientals produïts pels cicles glacials del Cuaternario (és dir, les recents eres del gèl). Estos cicles varen poder haver causat fluctuacions en la diversitat i extensió de les selves. Si este fòra el cas, l'actual diversitat de la selva amazónica podria ser una recent especiación en un entorn canviant.[12] No obstant, el registre de flora de la formació Cerrejón mostra que l'actual diversitat de la selva amazónica pot remontar-se fins a principis del Cenozoico.[1]
Fauna
[editar | editar còdic]
El dany produït per insectes alimentant-se és evident en alguns dels macrofósiles de plantes de la formació Cerrejón. Un examen dels macrofósiles de plantes mostra que prop de la mitat dels espècimen estudiats havien segut atacats per insectes herbívors.[1] Els insectes que varen danyar els fulls eren predominantment generalistes, a diferència dels insectes neotropicales moderns que són principalment herbívors especialisats. No hi ha evidència de que hi haguera una elevada densitat d'insectes o associacions especialisades d'hoste que són vistes en boscs neotropicales posteriors. La diversitat d'insectes en la Formació Cerrejón és baixa comparada en la de les selves neotropicales modernes, per lo que provablement el dany als fulls va ser fet per relativament poques espècies.[1]
Restants del boido jagant Titanoboa cerrejonensis han segut trobat en una capa grisa d'arcilita que subyacer a la veta de carbó 90 en la mina del Cerrejón. Titanoboa és la major serp que es conega, alcançant una llongitut estimanda en 13 metros. Eunectes, l'anaconda, és provablement la més propenca analogia vivent de Titanoboa.[5]
Un crocodilomorfo dirosáurido denominat Cerrejonisuchus improcerus va ser descrit en 2010 de la formació en la mateixa capa que Titanoboa. Era un dirosáurido menut, i tenia la menor llongitut de hocico en relació en la llongitut total del cràneu de qualsevol dirosáurido. Molts dirosáuridos era marins, en llarcs hocicos adaptats a capturar peixos. El curt hocico de Cerrejonisuchus és provablement una adaptació per a una dieta més generalisada en un entorn aquàtic transicional.[13] És possible que Cerrejonisuchus fora un assut de Titanoboa, ya que els dos habitaven el mateix ambient fluvial.[14] S'han documentat anacondas alimentant-se de caimanés, un hàbit alimentici que és similar al inferido per a Titanoboa. Una atra classe de dirosáurido, Acherontisuchus, va ser nomenat en 2011 de la mateixa formació. En un cos major i un llarc hocico, s'assembla als demés dirosáuridos.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 (2009).Proceedings of the National Academy of Sciences.Forthcoming(44)
- 18627.doi:10.1073/pnas.0905130106.
- ↑ Tewalt, S. J. (2006). «World Coal Quality Inventory: Colòmbia», World Coal Quality Inventory: South America, United States Geological Survey, pp. 132–157.
- ↑ 3,0 3,1 (2007).Palynology.31
- 153–189.doi:10.2113/gspalynol.31.1.153.
- ↑ (2009).International Journal of Coal Geology.80(3)
- 196–210.doi:10.1016/j.coal.2009.09.004.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 (2009).Nature.457(7230)
- 715–717.doi:10.1038/nature07671.
- ↑ (2003).Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.193
- 113–123.doi:10.1016/S0031-0182(02)00718-6.
- ↑ Herrera, F. (2005). «Warm (not hot) tropics during the Clapix Paleocene: First continental evidence», Proceedings of American Geophysical Union Fall Meeting, Sant Francisco, Califòrnia, USA, Washington, D.C. USA: American Geophysical Union, pp. 51C–0608.
- ↑ (2003).Proceedings of the National Academy of Sciences.100
- 167–170.doi:10.1073/pnas.232693599.
- ↑ (2004).Philosophical Transactions of the Royal Society of London B.359(1450)
- 1595–1610.doi:10.1098/rstb.2004.1531.
- ↑ (1991).Plant, Cell & Environment.14(8)
- 763–778.doi:10.1111/j.1365-3040.1991.tb01441.x.
- ↑ 11,0 11,1 «[1]». Consultat el 14 de febrer de 2010.
- ↑ (2001).Science.293(5538)
- 2242–2245.doi:10.1126/science.1061421.
- ↑ (2010).Journal of Vertebrate Paleontology.30(1)
- 139–162.doi:10.1080/02724630903409204.
- ↑ «[2]». Consultat el 3 de febrer de 2010.
- ↑ (2011).Paleontology.54(5)doi:10.1111/j.1475-4983.2011.01092.x.Consultat el 14 de setembre de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Formación Cerrejón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.