Anar al contingut

Tomba de Ahmad Sanjar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Tomba de Ahmad Sanjar

La '___protected_title_0___' (en persa: آرامگاه سلطان احمد سنجر‎) és un monument funerari o mausoleu que honra a Ahmad Sanjar, un governant selyúcida de Khorasan. Va ser construïda en 1157 en la ciutat medieval de Merv en el desert de Karakum en Turkmenistan.[1] A lo llarc del seu regnat, Sanjar va lluitar contra vàries invasions i alçament fins que finalment va ser derrotat pels oguz.[2] Despuix de ser saquejat pels oguz, Merv va declinar i en 1221, els mongoles la varen atacar i varen incendiar el mausoleu.[3] Més vesprada seria restaurat pels soviètics, turcomanos i arquitectes turcs durant els sigles XX i XXI. La tomba és part del ___protected_title_7___, declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO en 1999.[4]

La tomba va ser construïda pel successor de Sanjar, Muhammad ibn Aziz, a lo llarc de la Ruta de la Seda. Té forma d'una gaveta en una cúpula en la part superior, que alcança els 27 m d'altura. Els murs tenen 14 m d'altura i tota la cúpula té 17 m per 17 m d'ample.[5] A pesar de les seues restauracions, a l'edifici encara li falten característiques com el seu segon pis, la cúpula exterior coberta de turquesa i els edificis circumdants en el complex. Encara que en ruïnes, la tomba és un dels pocs eixemples que sobreviuen de l'arquitectura funerària secular selyúcida. Les seues proporcions achaparradas i l'entorn hexadecagonal de la cúpula exterior influirien en obres d'arquitectura posteriors.[6]

Ahmad Sanjar i el seu regnat

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
La coronació de Ahmad Sanjar. Allumenament del Compendio de Cròniques de Rashid-al-Din Hamadani (1247–1318), publicat en Tabriz, Pèrsia, en 1307.

El governant selyúcida Abu'l-Harith Ahmad Sanjar ibn Malik-Shah, o Ahmad Sanjar (1085-1157) va tindre un regnat que va durar 40 anys (r. 1118-1157), i va governar l'est de Pèrsia des de la capital de Merv (ara en l'actual Turkmenistan).[1] Despuix de les guerres de successió, Sanjar va ascendir al tro a l'edat de 10 o 12 anys, nominat i designat pel seu mig germà Berk-Yaruq.[7] Al principi del seu regnat, va derrotar varis alçament i invasions com les dels gaznavidas en 1097 i dels turcs oguz en 1098.[8] No obstant, va enfrontar la seua primera derrota en Qatwān en 1141 contra els Kara-Kitai, també coneguts com a Imperi de Liao Occidental.[2]


No obstant, durant el restant del seu regnat durant els següents dotze anys, Sanjar va continuar sofocant els conflictes dels seus rivals, com el governador de Corasmia en 1141 i el gobernant vassall de la província de Ghūr en 1152. Alguns historiadors sugerixen que eixos hòmens varen cometre l'error de pensar que estava debilitat per la derrota de Qatwān.[2] Les fonts medievals descriuen el seu govern com una época de prosperitat.[9] En 1153, Sanjar va ser capturat pels oguz i va escapar en 1156. Durant el seu captiveri, els túrquicos varen assaltar i varen saquejar la província.[2] Merv mai es va recuperar d'este atac. Els oguz varen atacar els edificis dels ulemas i inclús varen matar a molts dels erudits, danyant enormement a l'èlit intelectual i religiosa. Este saqueig va fer que a Sanjar li resultara massa difícil reconstruir la seua societat.[10]

Invasions mongolas

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Invasió mongola d'Àsia Central.
Erro al crear miniatura:
Estat de l'edifici a principis de el XX (entre 1905 i 1915)

En 1221, els mongoles liderats per Tolui varen atacar Merv, que es va rendir despuix d'un sege de sèt dies.[11] Despuix de la rendició de la ciutat, els mongoles varen massacrar als seus habitants i esclavizaron a uns quatrecents artesans i numerosos chiquets.[12] El historiador àrap Ali ibn al-Athir (1160-1233) afirma que 700.000 persones varen morir durant el saqueig de Merv per part dels mongoles. Els mongoles varen cremar la majoria dels edificis de la ciutat, inclosa la tomba de Ahmad Sanjar. Segons ibn al-Athir, els mongoles «varen capcionar fòc a la ciutat i varen cremar el mausoleu del sultà Sanjar, havent cavat la seua tomba en busca d'objectes preciosos».[13] L'incendi va causar un dany significatiu a l'edificació, va destruir gran part de la rajola exterior del mausoleu i va provocar el colapse de la cúpula exterior de l'edifici.[14] Merv va permanéixer severament despoblada en el periodo posterior a l'invasió mongola i la tomba es va deteriorar encara més per sigles d'abandó.[14]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Saunders, John Joseph (1971). The History of the Mongol Conquests, Philadelphia: University of Pennsylvania Press, pp. 39. ISBN 978-0812217667.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Tor, D. G.. “The Eclipse of Khurāsān in the twelfth century”. Bulletin of SOAS 81: 267.
  3. ↑ Boyle, John (1 de setembre 1963). “The Mongol Invasion into Eastern Pèrsia, 1220-1223”. History Today 13: 618. ISSN 0018-2753
  4. ↑ UNESCO Office Tashkent, and Georgina Herrmann. "The Archaeological Park 'Ancient Merv' Turkmenistan", ___protected_title_1___, 1998, p. 51–52 https://whc.unesco.org/uploads/nominations/886.pdf
  5. ↑ Ettinghausen, Richard; Gravar, Oleg; Jenkins, Marilyn. Islamic Art and Architecture 650-1250. New Haven: Yale University Press. p. 146 ISBN 9780300088694
  6. ↑ Gye, David; Hillenbrand, Robert (2001). "Mausolea at Merv and Dehistan." Iran: Journal of the British Institute of Persian Studies. 39 5. https://www.jstor.org/stable/4300597
  7. ↑ Fisher, William Bayne (1968). The Cambridge History of Iran, Volume 5: The Saljuq and Mongol Periods, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 135. ISBN 978-0521069366.
  8. ↑ Fisher, ___protected_title_5___ 136___protected_title_6___
  9. ↑ Tor, "The Eclipse of Khurāsān in the twelfth century," 262.
  10. ↑ Tor, "The Eclipse of Khurāsān in the twelfth century," 269-272.
  11. ↑ Saunders, The History of the Mongol Conquests, 60.
  12. ↑ Boyle, John (27 de agost 1963). “The Mongol Invasion into Eastern Pèrsia, 1220-1223”. History Today 13: 618.
  13. ↑ “set fire to the city and burned down the mausoleum of Sultan Sanjar, having dug up his greu in the search of precious objects.” Ibn Al-Athir Ali. The Chronicle of Ibn Al-Athir for the Crusading Period from Al-Kamil Fi’l-Ta’rikh. Part 3: The Years 589-629/1193-1231: The Ayyubids After Saladin and the Mongol Menace. trans. by D.S. Richards, 2010, p. 226.
  14. ↑ 14,0 14,1 “Sultan Sanjar Mausoleum, Merv, Turkmenistan,” Asian Architecture, accessed December 8, 2020, https://www.orientalarchitecture.com/sid/1320/turkmenistan/merv/sultan-sanjar-mausoleum.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Este artícul conté una traducció derivada de «Tomb of Ahmad Sanjar» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
    , que arreplega com a fonts:
    • Ashkan, Maryam and Ahmad, Yahaya. "Significance of Conical and Polyhedral Domes in Pèrsia and Surrounding Areas: Morphology, Typologies, and Geometric Characteristics." Nexus Network Journal 14, no. 2, (2012): 275-289. https://doi.org/10.26687
    • Bayne Fisher, William, et al. The Cambridge History of Iran, Volume 5: The Saljuq and Mongol Periods. Cambridge: Cambridge University Press, 1968. ISBN 978-0521069366.
    • Blessing, Patricia. “Architecture, Scale, and Empire: Monuments in Anatolia between Mamluk and Ilkhanid Aspirations,” Вопросы всеобщей истории архитектуры [Questions of the History of World Architecture, Moscow] 11, no. 2. (December 2018): http://dx.doi.org/10.25995/NIITIAG.2019.11.2.007
    • Boyle, John. “The Mongol Invasion of Eastern Pèrsia, 1220-1223.” History today, 13, no. 9 (September 1963): 614-623. ISSN 0018-2753
    • Creswell, K. A. C. (1913). "The Origin of the Persian Double Dome". The Burlington Magazine for Connoisseurs. 24: 94. https://www.jstor.org/stable/859524


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tomba_de_Ahmad_Sanjar&oldid=873895»