Anar al contingut

Trípoli (Líban)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:The skyline of Tripoli, Lebanon.jpg
Trípoli (Líban)

Trípoli (àrap طرابلس Tarābulus, popularment Trablos) és una ciutat de Líban, capital de la governació del Nort i del districte de Trípoli. Es troba a uns 85 km al nort de Beirut.

Geografia

[editar | editar còdic]

La ciutat llimita en El Mina, el port del districte de Trípoli. situada al nort de Batroun i la veta de Litoprosopon, és el port que està més a l'est de Líban. Propenques a la costa es troben un grup de quatre illes menudes, les úniques de Líban. La major, coneguda com la illa de les palmeres o dels conills és una reserva natural que alberga caguamas i espècies poc comunes d'aus. Ha segut declarada àrea protegida per UNESCO en 1992, per lo que acampar, capcionar fòc i un atre tipo d'activitats antiecológicas estan prohibides.


Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Tarabulus ruins.jpg
Ruïnes del vell Trípoli

Existix evidència d'assentaments que daten des de 1400 a. C.. En el IX els fenicios varen establir una estació comercial en Trípoli, més tarde baix poder del Imperi persa, la ciutat es va convertir en centre de la confederació dels Estats fenicios de Sidón, Tir i Ruad.

En l'antiguetat va ser centre de la confederació fenicia que formava en atres districtes: Tir, Sidón i Ruad, sent este concepte l'orige del topònim ya que Trípoli significa ciutat triple en grec. Despuix estaria baix el control d'atres cultures com els imperis assiri, persa, romà, bizantino, els califatos, els Estats Llatins d'Orient, els mamelucos i l'Imperi otomà. En el XII els creuats varen establir el Comtat de Trípoli allí.

Baix domini grec, Trípoli va ser utilisat com a drassana naval i aixina la ciutat va passar per un periodo d'autonomia. Va caure baix domini romà al voltant de l'any 64 a. C. En 551 un terremot i un maremoto varen destruir la ciutat bizantina de Trípoli junt en atres ciutats de la costa del Mediterràneu.

Durant el califato Omeya es va convertir en un centre comercial i de construcció naval. Va experimentar un periodo de relativa independència durant l'época Fatimí quan va servir com a centre cultural. Els creuats varen sitiar la ciutat al començament de el XII i varen penetrar en ella (1109) que va causar destrucció puix varen cremar una famosa biblioteca anomenada Donar A el ‘Ilm (La casa de la ciència) junt en els seus centenars de volums.

Durant el domini creuat la ciutat es va convertir en capital del Comtat de Trípoli. En 1289 va caure baix domini Mameluco i l'antic port que era part de la ciutat va ser destruït. Una nova ciutat va ser construïda terra adins prop del castell antic. Quan estava baix els otomans entre 1516 i 1918 va recuperar la seua importància comercial. Trípoli junt en tot Líban va estar baix mandat francés de 1920 a 1943 quan Líban va conseguir la seua independència.

En l'antiguetat va ser centre de la confederació fenicia que formava en atres districtes: Tir, Sidón i Ruad, sent este concepte l'orige del topònim ya que Trípoli significa ciutat triple en grec. Despuix estaria baix el control d'atres cultures com els imperis assiri, persa, romà, bizantino, els califatos, els Estats Llatins d'Orient, els mamelucos i l'Imperi otomà. En el XII els creuats varen establir el Comtat de Trípoli allí.

Demografia

[editar | editar còdic]

Actualment Trípoli és la segona ciutat i port més gran de Líban contant en 500 000 habitants aproximadament. La majoria són musulmans sunitas (80 %), el restant són chicotetes comunitats cristianes i musulmanes alauitas.

Política

[editar | editar còdic]

El principal partit polític és el Moviment del Futur.cita requerida

Ciutats germanes

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons