Traceología

La traceología o anàlisis de les chafades d'us en Arqueologia és un método amprat per a determinar la funció dels artefactes, sobretot líticos, examinant les traces de desgast en les seues vores. La traceologia pot ser l'única forma de verificar teories sobre les activitats domèstiques, econòmiques o artístiques dels artefactes prehistòrics.

El método consistix en recrear ferramentes prehistòriques i urilizarlarlas en diverses funcions i en diferents superfícies, passant aixina establir una base de control. A continuació es repetixen lo experiments, pero ocultant al científic partix de l'informació essencial. Són els «blind test», controls que pretenen comprovar si s'ha alcançat suficient seguritat en la determinació de la naturalea dels microdesgastes. Per últim, s'estudien les chafades dels artefactes de control i es comparen en les dels artefactes arqueològics. L'informació pot obtindre's en diversos instruments òptics, com els microscopis binoculares, microscopis petrográficos i els microscopi electrònic d'agranada.

Alternant l'observació arqueològica i els experiments, es poden comprendre els diferents estadis de fabricació i us dels utensilis, tals com l'engaste en un mànec o el reafilado. De fet, l'estudi de les traces d'us ha clarificat el problema dels útils enmangados permetent la reconstrucció de certs armassons habitualment composts per vàries peces ensambladas, que en l'excavació poden aparéixer soltes i sense relació aparent. L'objectiu és, llavors, essencialment explicar cóm es va usar un útil, quin material va treballar i en quins moviments físics, si va tindre o no mànec, quant temps va estar en us i si va ser reutilisat. Ademés es poden comparar els resultats en els inferidos per la tipologia lítica (en el sentit tradicional de l'expressió).

Història de les investigacions

Els inicis de l'estudi de les chafades d'us varen tindre lloc des de mediats del, quan certs arqueòlecs varen notar que les lascas utilisades com a elements d'hoz sofrien un tipo peculiar de desgast, observable a simple vista, denominat «llustre del cereal». Pero el verdader alvanç en esta disciplina es va donar en els 30 en l'antiga Unió Soviètica de la mà de Sergei Aristapovich Semenov, científic de la Acadèmia de ciències de Leningrado. Les investigacions de Semenov es varen publicar en el seu país en 1957, varen ser traduïdes a l'anglés en 1964 i a l'espanyol en 1981, i varen demostrar que era possible descobrir cóm varen ser utilisades les ferramentes prehistòriques, cosa que, fins a llavors, havia pertanygut en el regne de l'especulació.

«Tot el mèrit és de Semenov per haver realisat una série d'observacions sistemàtiques i per haver desenrollat les tècniques necessàries per al seu estudi. El seu treball ___protected_title_6___ permaneixerà durant molt temps com el llibre de referència»

Brodes, 1969

El primer simpòsium que es va ocupar «Les Chafades d'Us en Peces Líticas» va tindre lloc en Vancouver en 1977, i va ser publicat en Nova York en 1979. En eixe congrés es varen conéixer les idees de Lawrence H. Keeley, que havia elaborat la seua tesis doctoral sobre una série d'utensilis del Paleolític britànic. En els seus treballs, Keeley defenia l'ocupació de micrscopis d'alta potència (més de 500x) per a conseguir més eficàcia en els anàlisis d'us. En concret només aparats com el microscopi electrònic d'agranada, permeten diagnosticar en certea el tipo de material treballat per l'utensili de pedra. Pel contrari, l'americà Geoge Odell, treballant en instruments de varis jaciments alemans, defén la viabilitat de l'ocupació de microscopis menys potents, en una magnificaació inclús per baix de 100x, en els que és possible, com a mínim, saber cóm va ser utilisada la ferramenta de pedra (bàsicament: tallar, raspar o perforar) i la densitat relativa del material treballat (bla o dur). Un atre enfocament interessant va ser el propost pel australiano Johan Kamminga, en la particularitat de que este investigador va realisar els seus estudis sobre utensilis dels aborigen australians que ell mateixa havia arreplegat despuix d'assistir a la seua utilisació com etnógrafo.

Els anglosaxons són, sense dubte, els que més ràpit varen arreplegar el estigo de l'escola soviètica iniciada per Semenov, sobretot, en el Regne Unit (a on lluïxen les figures de Newcomer i Kelley, en els seus respectius discípuls) i Estats Units (destacant Tringham, Odell i Keller). des d'estos punts d'irradiació, quatre décades despuix, pot dir-se que els estudis traceológicos tenen ara especialistes en tot lo món.

Vore també: Tribología

Referències

• Pàgina personal de Lawrence H. Keleey

Referències