Tranquilitita
La tranquilitita[1][2][3] és un mineral de la classe nesosilicatos.
El seu nom es deu a que va ser trobat en el Mar de la Tranquilitat, en la Lluna, durant les missions Apolo 11 i Apolo 12 en 1969 i posteriorment en roques llunars de totes les missions del Programa Apolo. Va ser identificat en 1971. És un dels tres minerals descoberts en la Lluna, junt a l'armalcolita i la piroxferrita. Fragments de tranquilitita varen ser trobats posteriorment en Àfrica, en el meteorit marcianà NWA 856.[4] Tranquilitita d'orige terrestre ha segut trobada en Austràlia en 2011.[5][6]
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un silicat anhidro de ferro, titani i zirconi, en estructura molecular de nesosilicato en cationes en coordinació sis o major. Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: calcio, itri, hafni, alumini, cromo, niobi, neodimi i manganeso.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Es forma com un producte de les últimes etapes de cristalisació de magma llunar basáltico.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: troilita, piroxferroíta, tridimita, cristobalita, feldespat alcalino o vidre félsico.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Tranquillityite». Mindat.org. Consultat el 7 d'agost de 2010.
- ↑ «Tranquillityite». Webmineral. Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2012. Consultat el 7 d'agost de 2010.
- ↑ Fleischer, M.(1973).American Mineralogist.58
- ↑ (2006).Meteoritics & Planetary Science.41(6)
- 913.doi:10.1111/j.1945-5100.2006.tb00495.x.
- ↑ (2011).Geology.doi:10.1130/G32525.1.
- ↑ «[1]», Australian Broadcasting Corporation.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tranquilitita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.