Anar al contingut

Treball reproductiu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Quatre generacions, el fill en braços del seu mare, la yaya i la besyaya per llínea materna. La reproducció humana i reproducció social ha estat garantisada per la dòna. No obstant, el treball reproductiu -la reproducció i les atencions i contes per a la supervivència- no és reconegut ni pagat. El treball de la dòna ha segut tradicionalment expropiat en situar-la, històricament, en una posició social inferior i de sumissió convertint-l'en mera fàbrica de mà d'obra. La revolució reproductiva -disminució de l'esforç reproductiu en disminuir el número de fills- de les últimes décades està modificant el paper tradicional de la dòna.[1][2]

Treball reproductiu o treball de la reproducció, a voltes assimilable al treball de contes,[3] en sociologia, demografia i economia, també usat en estudis feministes i economia marxista[4][5] en relació en la desigualtat de gènero,[6] es referix tant al treball necessari per a la reproducció humana realisat per la dòna a lo llarc de l'història, embaràs, alumbramiento, alletament,[7] com al conjunt d'atencions i contes necessaris per al sosteniment de la vida i la supervivència humana: alimentació, contes físics i sanitaris, educació, formació, relacions socials, respal afectiu i sicològic, manteniment dels espais i bens domèstics. El treball reproductiu ha segut històricament sobrecarregat en la dòna.[8][9][10]


Des d'una perspectiva marxista, se li denomina treball reproductiu per a diferenciar-ho del treball de la producció dirigit a bens i servicis. Front al treball productiu, asalariado i reconegut socialment en les societats industrialisades, el treball de la reproducció no es reconeix ni econòmica ni socialment.[11][12] Els canvis socials tant en l'àmbit productiu com a reproductiu obliguen a replantejar la tradicional i desigual distribució de càrregues entre dònes i hòmens aixina com el reconeiximent social i econòmic del treball reproductiu.[13]

Des de certes branques del feminisme es reclama l'instauració del salari domèstic o salari per al treball domèstic destinat a els qui eixerciten en les llars el treball reproductiu, situació distinta a les treballadores domèstiques o empleades de llar contractades i alienes a la llar o núcleu familiar i que també sofrixen discriminació laboral ya que les seues remuneracions tendixen a estar entre les més baixes del mercat laboral, i la seua contractació, en molts casos, és illegal al no cotisar a la seguritat social ni firmar contracte.[10][14]

Atres discussions se centren en l'us del terme en sí. El terme 'treball de contes', de l'anglés care work, és assimilable al treball reproductiu en la majoria dels casos si ben també es considera 'treball de contes' al treball productiu i asalariado relacionat en els contes: empleades de llar, cuidat dels fills, cuidat de chiquets, guarderia, educació, sanitat, cuidats a la tercera edat i residències de la tercera edat. És dir, tot aquell treball, ya siga retribuït o no, l'objecte del qual siga el conte dels atres. Per tant el treball de contes pot ser treball reproductiu (no assalariat) o treball productiu (asalariado). Segons l'Organisació Internacional del Treball (OIT) el treball de contes no remunerat no és reconegut social ni econòmicament i no sol considerar-se en els balanços econòmics i pot supondre un percentage alt del PIB nacional.[3]

Treball reproductiu

[editar | editar còdic]

Reproducció humana i demografia

[editar | editar còdic]

El treball de reproducció humana ha segut realisat i és realisat per la dòna. La llabor de gestar, allumenar i lactar ha permés la supervivència d'individus i societats -la reproducció social-.[15]


Històricament i fins a dates recents, en l'objecte de garantisar la reproducció social ha segut necessari mantindre una natalitat molt alta que garantisara, en un context d'alta mortalitat, una tongada suficient de les poblacions.[1] La població mundial ha passat dels casi 1.000 millons en l'any 1800 a més de 6.000 millons en l'any 2000 i a 7.000 millons a finals de 2011.[16][17] La necessitat d'una alta reproducció ha deixat de ser un dels tradicionals problemes de les societats. L'esforç reproductiu s'ha reduït, la supervivència dels individus -la baixa mortalitat- ha permés reduir el número de fills. En les societats modernes es dona una alta eficiència reproductiva que llibera en part a la dòna de bona part del treball reproductiu que desenrollava tradicionalment i la permet incorporar-se al mercat de treball[18] modificant-se substancialment les relacions socials abans establides i advertint-se canvis substancials: decliu del treball reproductiu (fonamentalment en la dòna), afonada del patriarcat, privatisació de la sexualitat i reducció del control social sobre la sexualitat; desaparició de la punibilitat de les relacions sexuals no reproductives; alt control sobre la procreació en l'us de métodos anticonceptius i respal intergeneracional molt ampli a fills i nets, reforçament dels llaços familiars profunts; aument dels anys vixcuts o madurea de masses; centralidad de la família i reforçament dels llaços i importància de la mateixa.[19][20] No obstant, el treball reproductiu relatiu als contes, alimentació, educació, etc. seguix realisant-se fonamentalment per la dòna.[9]

Reproducció familiar i treball domèstic

[editar | editar còdic]

El treball reproductiu s'estén a aquelles activitats o tasques imprescindibles o necessàries per al manteniment de les persones, generalment familiars, com són el conte dels cossos, l'educació, la formació, el manteniment de les relacions socials i el respal sicològic als membres de la família aixina com el manteniment dels espais i bens domèstics.


El treball de la reproducció inclou les activitats destinades a atendre el conte de la llar i de la família. El terme té major alcanç i contingut que el de treball domèstic. Encara que el lloc habitual del treball de la reproducció és la llar i la família les activitats aixina com el simbolisme del terme treballe reproductiu supera l'àmbit domèstic i el treball de la empleada de llar. El treball reproductiu inclou activitats relacionades en la gestió i el manteniment de l'infraestructura de la llar i les derivades de l'atenció i conte dels membres de la família en molts àmbits aliens a la llar familiar habitual. El treball reproductiu adquirix el seu significat en les societats urbanes i industrials del món occidental.[12]

Per a l'arquitecta Zaida Muxí, l'estructura de les cases ha respost a lo llarc de l'història i de manera específica, les cases de la noblea i la burguesia, a una visió del home que des de lo privat construïx la seua image pública invisibilizando a la dòna i el seu treball.[21]

Feminisació del treball reproductiu

[editar | editar còdic]

En l'actualitat les dònes s'eixerciten tant en el treball reproductiu (compost per la reproducció, el treball comunitari i el domèstic) com en el treball productiu (asalariado).[7] L'ingrés de les dònes en el món del treball productiu ha segut considerat com una emancipació des de diverses branques del feminisme. No obstant, sense la redistribució de les llabors reproductives, l'accés de les dònes al treball productiu termina significant una sobrecàrrega de treball en la dòna que ademés del treball assalariat deu continuar sostenint les diverses llabors reproductives de la llar i la comunitat.[22]

A continuació una explicació de les diverses categories per a entendre el treball reproductiu i el treball productiu:

  • Treball reproductiu pròpiament dit: embaràs, part i alletament.
  • Treball reproductiu comunitari necessari per a la supervivència individual i social: contes físics i sanitaris, educació, relacions socials.
  • Treball reproductiu domèstic necessari per a la supervivència individual i social: treball domèstic, tasques domèstiques, preparació d'aliments, higiene, conte i neteja.
  • Treball productiu o treball assalariat: L'únic reconegut social i econòmicament.

Alva Gotby califica de "reproducció emocional" o "treball reproductiu emocional". El treball emocional és part consustancial del treball reproductiu (criança, comunitari i domèstic pero també del treball feminizado productiu (cuidadores, assafates, enfermeres, mestres, dependentes, mèdiques...).[23]

Treball reproductiu i acumulació originària

[editar | editar còdic]
Mort en la foguera de tres bruixes en Baden, Suïssa, (1585), obra de Johann Jakob Wick. La caça de bruixes constituiria un dels métodos més brutals i repressius que perseguien la subjugació de les dònes en la transició del feudalisme al capitalisme.

Característiques del treball reproductiu

[editar | editar còdic]

Tant l'esforç reproductiu relatiu a la procreació com el treball dirigit a garantisar la supervivència i futura reproducció humana, contes personals i domèstics són activitats habitualment classificades com a treball no remunerat, generalment com a treball domèstic o femení no reconegut socialment conseqüència de la divisió sexual del treball.[12] Com indica Kathi Weeks El treball assalariat i el treball no asalariado seguixen estant estructurats per la productivitat d'una mà d'obra diferenciada per gènero, incloent la divisió de gènero tant en els rols en les llars com en les ocupacions assalariades.[24]

Les característiques bàsiques del treball de reproducció són:[12]

  1. No està remunerat per mig d'un salari per lo que està fòra del mercat de treball productiu.
  2. Està eixercitat principalment per la dòna.
  3. No és reconegut socialment i inclús és infravalorado per les mateixes persones que ho eixerciten.
  4. Si té un reconeiximent és subsidiari i quan està eixercitat per treballadores del servici domèstic sol caure en l'economia sumergida o informal, tenint en el millor dels casos dites treballadores condiciones de treball clarament inferiors respecte al treballador productiu -falta de reconeiximent, desocupació, etc.

Acumulació capitalista del treball reproductiu

[editar | editar còdic]

Para Silvia Federici, autora del llibre de 2004 Calibán i la bruixa. Dònes, cos i acumulació originària -Caliban and the Witch: Women, the Body and Primitive Accumulation- la teoria de l'acumulació primitiva de Karl Marx és parcial ya que per a Marx l'acumulació primitiva és una mera precursora del capitalisme i per a Federici l'acumulació primitiva és una de les característiques fonamentals i bàsiques del capitalisme ya que el capitalisme sempre requerix un cabal de capital expropiat. Marx hauria oblidat el treball reproductiu (la reproducció de sers humans o en térmens marxistes la reproducció de la força de treball), que és tan important i necessària per al capitalisme.[25]

Ademés, indica Federici, que Marx no va tindre en conte que en l'acumulació primitiva l'expropiació del treball reproductiu i no remunerat que realisen les dònes és clau per al sorgiment d'una economia capitalista basada en el treball assalariat.[10] Federici descriu en la seua obra Calibán i la bruixa la lluita històrica pels bens comuns i la lluita pel comunalisme front a l'acumulació i expropiació. En lloc de vore el capitalisme com una derrota liberador del feudalisme, Federici interpreta l'ascens del capitalisme com un moviment reaccionari per a eliminar el comunalisme i mantindre el contracte social bàsic tradicional.[25]

L'autora considera l'institucionalización de la violació i prostitució a les herejías i la caça de bruixes -torturades i cremades en la foguera- com l'aspecte central d'una subjugació metòdica de les dònes que ha permés l'apropiació de la seua força de treball.[26][27]


Per a Federici, en Amèrica Llatina, l'expropiació de la terra per governs i empreses per a la plantació de grans monocultivos obliga a la migració a la ciutat a on solament es pot treballar en les maquilas. En general són dònes jóvens treballadores els pares de les quals varen perdre la terra o es varen endeutar en la compra de llavors. Segons Federici el despulle de la terra, l'endeutament dels llauradors, que ha provocat tants suïcidis, ha segut la base i el fonament sobre el qual s'ha construït la maquila, que ha segut la tongada de les grans concentracions industrials.[28]

Para Gloria Santiago la llògica capitalista no reconeix ni cuida la reproducció social per lo que augura una dsiminució de taxa de natalitat davant l'aument de la desigualtat social, els costs directes i indirectes de la reproducció, la falta de protecció social i l'escàs reconeiximent al treball reproductiu.[29]

Treball Reproductiu i Mig ambient

[editar | editar còdic]

Ecofeminismo

[editar | editar còdic]

Marilyn Waring, reprenent aportes de l'Economia Feminista, l'Economia Ecològica i l'Economia Política Marxista, el Ecofeminismo materialiste o l'Economia Política Feminista, senyala l'anàloga condició d'explotació, dany i marginalizaació que afronten les dònes i la naturalea en el sistema patriarcal i de producció capitalista, senyalant que són els qui desenrollen i proveïxen el treball necessari per a la reproducció social, sense que este treball siga valorat ni social ni econòmicament. Des d'esta perspectiva tant les dònes com l'ambient natural sostenen la producció capitalista, a través del treball reproductiu que desenrollen, i que al no valorar-se ni quantificar-se, és externalizado.[30] Des de la perspectiva senyalada és rellevant l'obra d'obra de Marilyn Waring de 1988 If Women Counted.[31]

Economia del sustente i democràcia de la terra

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Democràcia de la terra.

Per a la feminista i ecologista Vandana Shiva el concepte d'economia del sustente, distint al d'economia de subsistència, és bàsic per a la supervivència del ser humà. És sobre esta economia sobre la que s'ha construït l'economia de mercat. El concepte d'economia del sustente està relacionat en la proposta de Democràcia de la terra de la mateixa autora. En paraules de Shiva:

Anàlisis del treball de contes

[editar | editar còdic]

El treball reproductiu o el treball dels contes ha segut històricament sobrecarregat en la dòna, pero també en les classes socials més vulnerables -treballadors, persones migrants i persones de color-. Teories emergents basades en el conte com a objecte d'estudi, plantegen noves perspectives d'anàlisis i proponen diverses solucions al desequilibri distributivo d'esta invisibilizada llabor.


Aixina, en Mèxic, els estudis sobre treball domèstic i de contes tenen un desenroll considerable. En el país, la càrrega de treball domèstic no remunerat recau principalment sobre les dònes en contexts rurals i urbans, i s'estima que les dònes d'entre 30 i 70 anys dediquen un temps molt similar a ell (Florez i Pacheco). Aixina mateix, les investigadores Brígida García i Edith Pacheco (2014) destaquen que la càrrega de treball domèstic és un element que pot inhibir la participació de les dònes en la recreació, el conte personal, el sistema educatiu i el mercat laboral.[32]

El conte inclou els processos realisats, de manera remunerada o no, al servici d'uns atres com, per eixemple: conte dels chiquets, l'ensenyança -a tot nivell-, el conte de la salut i inclús el treball domèstic. S'entén, per tant, que estes accions estan enfocades en els depenents -chiquets, malalts o vells, aixina com animals i inclús coses - als que se'ls deu proveir del conte necessari per a fer possible la vida i el benestar de les persones.

En anglés, un terme relacionat en el conte és care work o treball del conte, definit com una subcategoría de treball que inclou totes les tasques que involucren els processos d'atenció realisats al servici d'uns atres. A sovint es diferencia d'atres formes de treball perque es considera que té una motivació intrínseca, és dir que les persones que ho realisen no busquen una compensació financera, ho realisen per afecte o per responsabilitat.

En les societats patriarcals el conte és assumit en una actitut dualista en la que els hòmens s'ocupen de el "conte" de l'esfera pública mentres que la dòna s'encarrega del conte de la llar. Joan Tronto aporta a l'enteniment del conte distinguint quatre fases del procés de conte:

preocupar-se per: implica la percepció d'una necessitat i el reconeiximent, tant personal com a social, de la necessitat de contes;

cuidar de: considerar assumir alguna responsabilitat en relació a la necessitat identificada i trobar una opció per a respondre a ella;

brindar contes: implica un compromís i una tasca concreta per a satisfer les necessitats d'atenció, i generalment requerix d'una relació directa entre la persona que brinda els contes i qui els rep;

rebre atenció: representa l'últim moviment en el que el receptor pot respondre demostrant que l'atenció és sense dubte benèfica per a ell o ella, o pel contrari, demostrar que el conte que se li oferix li resulta ineficaç o inadequat.[33]

Comunalización del treball dels contes

[editar | editar còdic]

La comunalizaació és l'acció de mantindre, defendre i amplificar les àrees de la vida que són manejades per una comunitat. Es pot també entendre com un procés de tornar comunitàries activitats que actualment s'eixercixen de forma individual tals com el transport, l'alimentació i el conte. En este últim cas es busca que en la comunalizaació del conte es puguen redistribuir les càrregues de les llabors de conte d'una forma equitativa entre els múltiples membres d'una família, grup social o comunitat. Al mateix temps, entenent el conte com una llabor central en el manteniment de la vida i per tant com un procomún no material, la redistribució d'esta llabor pot tindre com a efecte un mejoramiento en la calitat de vida colectiva. Iniciatives tals com Regeneració- Child Care NYC són eixemples de comunalizaació del treball dels contes.[34][33]

Cuidatoriado

[editar | editar còdic]

L'investigadora María Àngels Durán parla de cuidatoriado com una nova classe social per a referir-se a l'ocupació no remunerada del treball reproductiu o treball de contes. Durán considera necessari definir els contes de forma màxima i mínima, en la definició màxima el conte equival a tot el temps dedicat en la llar a la família, inclús a un mateixa, el autocuidado. Si no es cuina, no es neteja, no es compra, les persones no van a tindre benestar. La definició mínima és la que oferix servicis necessaris per a la supervivienca de persones que no poden proporcionar-li'ls per sí mateixes ni pagar-los, és dir, chiquets, malalts i vells. Pot ser remunerat i no remunerat. El cuidatoriado de Durán és una nova teoria de les classes socials: en els països desenrollats el proletariat s'ha convertit en classe mija en relació en la nova classe social del cuidatoriado que no té drets. El proletariat tradicional té alguns drets perque ha passat pel mercat de treball regulat per l'estat pero el cuidatoriado està amagat en les llars i atres institucions i no està reconegut ni regulat.[35][36]

Crisis dels contes

[editar | editar còdic]

Partint del concepte de conte com el conjunt de llabors orientades a la reproducció social i la reproducció de la vida, històricament realisades per les dònes, no valorades ni social ni econòmicament i externalizadas per l'economia neoclàssica, des de l'economia feminista es planteja la crisis dels contes com a fenomen que referix l'incapacitat política i social de garantisar el benestar de sectors de la població[37] i la correlativa dificultat d'estos per a cuidar de sí mateixos, cuidar a uns atres o ser cuidats.[38] Com a principals causes es planteja: un factor sociodemogràfic, associat a l'aument de l'expectativa de vida; un factor sociolaboral, associat a la disminució en la disponibilitat de dònes en la llar donada la seua inserció en el mercat laboral i el treball productiu; un factor polític-econòmic, associat a l'aument de polítiques neolliberals que llimiten els recursos públics en els que es podria donar resposta a l'aument de la necessitat de conte (factor sociodemogràfic) i a la falta de cuidadors disponibles (factor sociolaboral)[39]

Autores com Amaia Pérez Orozco referixen la crisis dels contes com una crisis civilizatoria en la que la producció és el centre de l'economia en decadència de la vida i el benestar social. Des d'esta perspectiva l'Economia Feminista fer un cridat a posar la sostenibilitat de la vida en el centre, desvirtuar la noció d'economia com la série de processos orientats a la producció de capital i passar a entendre-la com el sistema de processos orientats a la satisfacció de necessitats i a la generació de recursos necessaris per al viure ben[40]

Explotació reproductiva

[editar | editar còdic]

l'explotació reproductiva, per al feminisme i l'esquerra política, és l'utilisació de la dòna, el seu treball i el seu cos, en condicions d'esclavitut o males condicions laborals, de sumissió social, en o sense compensació econòmica, quan no pot resistir-se o no té atres mijos per a obtindre recursos econòmics. L'eixemple més evident d'explotació reproductiva és la gestació subrogada o pancha de lloguer,[41] també ho és, en un sentit més ampli, el treball infantil, jovenil i també adult com treballadors domèstics no retribuïts ni assegurats que realisen tasques reproductives en condicions d'esclavitut o semiesclavitud. En general, també és explotació reproductiva, el treball de contes de chiquets, malalts, discapacitats i vells realisat per familiars i no reconegut o realisat per treballadors externs en péximas condicions laborals.[42] Aixina mateix pot considerar-se explotació reproductiva el proxenetisme o explotació sexual, el matrimoni forçat, el matrimoni per seqüestre i el matrimoni infantil.[43]

Expansió neolliberal del treball gratuït

[editar | editar còdic]

Treball gratuït: voluntariat, becariados, pràctiques, associacionisme

[editar | editar còdic]

Segons la sociòloga Maud Simonet s'estaria estenent les característiques del treball reproductiu -no assalariat ni reconegut- al món del treball tradicionalment reconegut i asalariado dels servicis públics per mig de la generalisació del treball gratuït desenrollat pel voluntariat, l'associacionisme, l'assistència social, les pràctiques d'estudis no remunerades, els becaris i atres activitats de parats, jóvens i jubilats que ocupen i desenrollen gratuïtament treballs que abans eren remunerats. Les condicions d'estos treballs són el no reconeiximent', no salari, no drets o infraderechos. Per a Maud la neoliberalizaació dels servicis públics s'està fent en el treball gratuït en nom dels valors cívics".[44]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Erro al crear miniatura: Treball reproductiu en el Viccionari.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 La tercera revolució de la modernitat. La revolució reproductiva [1] archivat en Wayback Machine.. Revista Espanyola d'Investigacions Sociològiques (Reis) N.º 122, 2008, pp. 89-118, pág. 109-114
  2. Antonella Picchio, Social Reproduction: The Political Economy of the Labour Market, Cambrigde University Press, 1992, ISBN, 0-521-41872-0, pág. 8 i ss.
  3. 3,0 3,1 «[2]», eldiario.és. Consultat el 30 de juny de 2018.
  4. Cecilia Beatriz Escobar, [enllaç trencat], Department of Economic Sciences, University of Athens
  5. «Feminisme i rebuig del treball» (en espanyol). Sense Permís. Consultat el 24 de decembre de 2018.
  6. Mignon Duffy, [enllaç trencat], University of Massachusetts Lowell, doi: 10.1177/0891243207300764 Gender & Society June 2007 vol. 21 no. 3 313-336
  7. 7,0 7,1 Dòna i treball - ACSUR - 2005, pág. 6, 7 i ss. [3] archivat en Wayback Machine.
  8. Silvia Federici, Revolution at Point Zero: Housework, Reproduction, and Feminist Struggle, PM Press, ISBN 978-1-60486-333-8, pag. 1 i ss
  9. 9,0 9,1 Treballe reproductiu, estadístiques, en Eustat
  10. 10,0 10,1 10,2 «El Treball Reproductiu» (en espanyol). El Captor. Consultat el 10 de giner de 2019.
  11. «Luis Garrido, La revolució reproductiva, en Salut, diners i amor, Cecilia Castany Collado (coord.), Santiago Palaus (coord.), Aliança, 1996, págs. 205-238». Archivat des d'el original, el 22 de juny de 2013. Consultat el 25 de decembre de 2012.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 Carrasquer, P.; Torns, T.; Tejero, E. i Romero, A. El treball reproductiu, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia, Barcelona, Papers, 1998
  13. La relació entre els temps i les activitats del treball productiu i del reproductiu, Carlos Lozares, Pedro Roldán i Joel Martí, Dpto. Sociologia, Universitat Autònoma de Barcelona, revista Treballe, 2004, Universitat de Huelva, ISSN 1136-3819, págs. 165-186
  14. ILO - Remuneració en el treball domèstic
  15. Vore Silvia Federici, Calibán i la bruixa, Dònes, cos i acumulació originària, 2012, Traficants de somis, pág. 130 i ss.]
  16. «Població mundial, contador». Archivat des d'el original, el 28 d'octubre de 2013. Consultat el 23 de decembre de 2012.
  17. Contador de població mundial, en http://populationmatters
  18. El futur té nom de dòna, Alicia González, El País, 12/1/2014
  19. The reproductive revolution [4] archivat en Wayback Machine., John MacInnes i Juliol Pérez Díaz, Sociological Review, 57, 2009 pags. 262-284.[5]
  20. Bryant Robey, Shea O. Rustein i Leo Morris, The fertility decline in developing countries, en Scientific American, 269 (6), decembre de 1993, pág. 60
  21. «[6]», Públic (Espanya). Consultat el 4 de febrer de 2019.
  22. 2013.doi:10.1016/j.jclepro.2011.11.058.
  23. Alba Gotby, Ells ho criden amor. Una política de les emocions, Vers, 2023
  24. Weeks, Kathi, El problema del treball. Feminisme, marxisme, polítiques contra el treball i imaginaris més allà del treball, Traficants de somis, 2020, ISBN 978-84-122762-2-0, p.26.
  25. 25,0 25,1 nostres-cossos/ Entrevista a Silvia Federici: “La cadena de montage escomença en la cuina, en el lavabo, en els nostres cossos”, AraInfo, 12/11/2012 nostres-cossos/ archivat en Wayback Machine.
  26. on-quan-i-en-que-perfil-nacera-la seua-nova-mà-de-obra/ “El sistema busca controlar on, quàn i en quin perfil naixerà la seua nova mà d'obra”, MasPúblico, 25/11/2012
  27. Capitalistes contra bruixes. Un ensaig analisa la relació entre la caça de bruixes i el sanguinós sorgiment del sistema capitaliste durant els sigles XVI i XVII, 18/10/2010, Públic
  28. «Entrevista a Silvia Federici: “La mort de dònes en les maquilas recorda a la fase del periodo d'acumulació originària”» (en espanyol). CADTM. Consultat el 5 de novembre de 2016.
  29. No hi haurà nets en el capitalisme, Gloria Santiago, Públic (Espanya), 14 de març de 2022
  30. Mellor, Ecofeminist political economy. A green and feminist agenda (2017). Routledge Handbook of Gender and Environment.
  31. If women counted, Marilyn Waring, Harper & Rows, Sant Francisco, 422 págs.
  32. García, Brígida,; Pacheco Gómez Muñoz, María Edith,, {{{nom2}}}; Colege de Mèxic. Centre d'Estudis Demogràfics, Urbans i Ambientals,, {{{nom3}}}; UN Women,, {{{nom4}}}. Use del temps i treball no remunerat en Mèxic, Primera edició edició. OCLC 1081335785. ISBN 978-607-462-729-9.
  33. 33,0 33,1 D’Alisa G., Deriu M. and Demaria F. (2014). «Cuidat», Degrowth: A vocabulary for a new era (en Inglés, Espanyol), Routledge: Earthscan..
  34. «Carework as Commons: Towards a Feminist Degrowth Agenda».
  35. "El conte consumix un temps que és incompatible en la generació de rendes", Ana Requena Aguilar, eldiario.és, 23 de març de 2018
  36. «Ficha llibre El treball no remunerat en l'economia global». Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2014. Consultat el 23 de febrer de 2019.
  37. Diagonal, num 121.
  38. DEL RÍO, Sira (2004) “La crisis dels contes: precarietat a flor de pell”. Document de treball. CGT-Comissió Confederal contra la Precarietat
  39. EZQUERRA, Sandra. Crisis dels contes i crisis sistémica: la reproducció com a pilar de l'economia cridada real. Investigacions Feministes. 2011, vol 2 175-194.
  40. OROZCO, Amaia. Diagnòstic de la crisis i respostes des de l'economia feminista. Revista d'Economia Crítica, nº9, primer semestre 2010, ISSN: 2013-5254.
  41. Explotació reproductiva, Públic (Espanya), Beatriz Jimeno, 3/3/2022
  42. Revolució en punt zero. Treball domèstic, reproducció i lluites feministes, Silvia Federici, Traficants de Somis
  43. de-el-equador-actual/ Reproducció, dònes i comunes. Llegir a Silvia Federici des de l'Equador actual , nuso.org
  44. «[7]», eldiario.és. Consultat el 23 de febrer de 2019.
  45. Xenofeminismo: tecnologies de gènero i polítiques de reproducció, Caixa Negra Editora, 2018, Ciutat Autònoma de Buenos Aires, ISBN 978-987-1622-66-5.
  46. Travail gratuit : la nouvelle exploitation ? Maud Simonet, Editions Textuel
  47. Manifeste per una política aceleracionista, Nick Srnicek i Alex Williamsy, 2013.