Anar al contingut

Trioza erytreae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Trioza erytreae (psila africana dels cítrics)[1] és un insecte hemíptero de la família Triozidae. És una important plaga del gènero Citrus (cítrics), sent junt en l'espècie Diaphorina citri, els únics vectores coneguts de la greu malaltia produïda per Candidatus liberibacter, coneguda com huanglongbing, HLB o «citrus greening». Es tracta d'un insecte chupador àmpliament distribuït per Àfrica, a on freqüentment és portador de la malaltia HLB.[2]

RecentmentPlantilla:Quàn, este insecte ha segut detectat per primera volta en Europa, despuix de la seua aparició en Galícia, Espanya, encara que encara no s'han detectat casos de HLB en este país.[3]

Distribució

[editar | editar còdic]

El triozido dels cítrics es troba en Camerún, illes Comores, Etiopia, Kènia, Madagascar, Malaui, Maurici, Reunió, Ruanda, Suràfrica, Santa Elena, Sudan, Swazilàndia, Tanzània, Uganda, República Democràtica del Congo, Zàmbia i Zimbabue. També es troba en Aràbia Saudita, Yemen i els archipèlecs de la Macaronesia de Madeira[2] i les Illes Canàries.[4]

Recentment s'ha introduït en la península ibèrica a través de Galícia. No obstant, el «citrus greening» encara no s'ha detectat.[3]

Descripció

[editar | editar còdic]

Morfologia

[editar | editar còdic]

Les posades d'ous es localisen en els màrgens de fulls nous. Estos eclosionan passats uns 10 dies, i les nimfes comencen a alimentar-se en el envés del full, produint agallas i deformant els fulls.[5] Els adults són alados i comencen sent pàlits pero s'enfosquixen en el temps fins a prendre un color marronáceo. La femella és més gran que el macho, encara que la característica més distintiva és que quan s'alimenten formen un àngul d'uns 35 graus en la superfície vegetal.[2]

Desenroll

[editar | editar còdic]

Una femella pot posar fins a 2000 ous a lo llarc de la seua vida, la qual dura entre 4 i 7 semanes.[2] El clima sec i càlit és molt negatiu per al seu desenroll, preferint climes suaus i humits. En Suràfrica, poden aplegar a tindre fins a 8 generacions a l'any.

Localisació en la planta

[editar | editar còdic]

T. erytreae viu exclusivament sobre plantes de la família Rutaceae, tant cultivades com selvades. Preferixen els brots jóvens i tendres per a alimentar-se i desenrollar el seu cicle de vida.

Danys en els cultius

[editar | editar còdic]

Els danys directes produïts per esta plaga es caracterisen per la deformació dels brots tendres i la formació de numeroses agallas, lo que debilita la planta.

No obstant, els danys més importants que causa esta plaga són indirectes, en ser el principal agent transmissor de les bactèries Candidatus Liberibacter spp., que causen la malaltia del «citrus greening» o huanglongbing en els països a on les bactèries es troben presents.[6]

Control biològic

[editar | editar còdic]

En Rhodèsia han segut detectats els parasitoides Terrastichus radiatus, Psyllaephagus pulvinatus.[7] En Reunió i Maurici s'ha introduït en èxit el parasitoide Tamarixia dryi.

Control químic

[editar | editar còdic]

Entre els productes més utilisats actualment es troben el dimetoato i els piretroides.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Psila africana, vector de la pijor malaltia dels cítrics» (en en-ca). Tecnologia Hortícola. Consultat el 2023-09-01.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 EPPO
  3. 3,0 3,1 [1]
  4. «Situació de Trioza erytreae en Canàries. Còpia archivada». Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2009. Consultat el 22 d'octubre de 2014.
  5. Consultat el 2023-09-01.
  6. García-Marí, F., (2012), PLAGUES DELS CÍTRICS, Gestió Integrada en països de clima mediterràneu. Valéncia, Espanya, ed: Phytoma
  7. «The parasitoid complex of the citrus psylla Trioza erytreae (Del Guercio) (Homoptera: Psyllidae)». Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2019. Consultat el 8 de setembre de 2015.