Anar al contingut

Um er-Rases

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Umm Rasas House ruins.JPG
Um er-Rases

Um er-Rases,[1] també cridat Kastrom Mefa'a[2] és un lloc arqueològic jordà que conté ruïnes de les civilisacions romana, bizantina i proto-musulmana. Es troba a 30 km al surest de Madaba, que és la capital de la governació de Madaba, en el centre de Jordània. Va ser una volta accessible per les branques de la ruta comercial Camí dels Reis, i està situat en la regió de la estepa semiárida del desert jordà. El lloc ha segut mencionat com l'assentament bíblic de Mephaat en el Llibre de Jeremías. L'eixèrcit romà va utilisar el lloc com una guarnició estratègica, pero més vesprada va ser convertit i habitat per comunitats cristianes i islàmiques. En 2004, el lloc va ser inscrit com Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO,[3] i és valorat pels arqueòlecs per les seues extenses ruïnes que daten dels periodos romans, bizantino i musulmans. Studium Biblicum Franciscanum[4] va portar a terme excavacions en l'extrem nort del lloc en 1986, pero gran part de l'àrea permaneix enterrada baix enrunes.

La major part del lloc no ha segut excavada, trobant-se fins a la data un campament vinculat al Llimes Arabicus i vàries iglésies.

Al final de el IV, el castrum romà va ser ocupat per una unitat de cavalleria de les legions romanes. Estes tropes varen ser acantonades per Diocleciano, despuix de la reorganisació de les fronteres subsegüent a la guerra contra la reina Zenobia de Palmira, guanyada per Aureliano en l'any 272.[5]

Història

[editar | editar còdic]

Particularment durant les époques de l'Edat del Bronze Antic III-IV, Edat del Ferro II i époques romà-bizantines, denses poblacions varen habitar les regions topogràfiques més allà de les vores occidentals del Mar Morta.[6] Entre estos assentaments antics, el lloc de Mefat ha segut mencionat en els texts bíblics com una de les ciutats en el replanell per a ser condenat a una gran destrucció (Jeremías 48:21).[7] Moltes de les branques del Camí dels Reis varen proporcionar un mig per a aplegar a les ciutats antigues més remotes, pero la ruta principal va servir com el precursor de la Via Trajana Nova construïda pel emperador romà Trajano (53-117).[7] Este camí en moltes ramificacions va facilitar els viages i els campaments militars romans es varen establir en el camí com una mida defensiva contra els assalts bàrbars a través de la frontera del desert romà coneguda com les Llimes Arabicus. Eusebio de Cesarea va identificar a Mephaat com el campament d'un eixèrcit romà prop del desert en el seu Onomasticon (K.128: 21).[8] Ademés, l'excavació d'una iglésia bizantina ací expon una inscripció que nomena l'àrea com Castron Mephaa recolzant encara més la teoria de que Umm-ar Rases i el bíblic Mephaat són lo mateix.[9]

Periodo bizantí

[editar | editar còdic]

En el IV, l'arribada del pelegrinage va fer que Palestina es convertira en el núcleu del món cristià, i decenes d'hòmens i dònes piadosos varen travessar el desert en busca de llocs d'importància bíblica, aixina com de comunió en el seu creador. El número de peregrins es va intensificar en el V, i molts cristians varen optar per establir-se en el desert establint comunitats monásticas. Umm ar-Rases es va convertir en un centre eclesiàstic en numeroses iglésies bizantines. Entre les troballes notables desenterrados en Umm-ar Rases es troba l'Iglésia de Sant Esteban, que presenta mosaics elaborats i sofisticats. El descobriment d'inscripcions gregues dins dels mosaics va confirmar que daten del 756-785 d. C. El ranc de dates coincidix en el periodo del califato abasí de domini musulmà i demostra l'ocupació cristiana posterior a les àrees circumdants. Els mosaics ilustren vinyetes municipals en text explicatiu que cobrix una série de ciutats en Palestina, Jordània i a lo llarc del delta de l'Nilo. Absents en els mosaics de Umm ar-Rases estan les representacions dels principals llocs sagrats venerats pels peregrins com Belén, Hebrón o Nazaret, a diferència del mapa de Madaba que es troba prop.

Torre de estilita

[editar | editar còdic]

La característica més destacada de Umm ar-Rases es troba aproximadament a 1,6 km (1 milla) al nort de les ruïnes amuralladas. Interpretada com una torre de estilita, l'elevada estructura va servir com a plataforma per als ascetas cristians que vivien aïllats en el cim, aixina com un altar per a un cridat a l'oració. Adornat en símbols cristians tallats en els quatre costats, el pilar quadrat perdura en la distància com a evidència de l'una volta floreciente comunitat establida en l'era bizantina com a centre d'allumenament espiritual.

Conquista musulmana

[editar | editar còdic]

Els eixèrcits musulmans varen penetrar en Palestina durant l'estiu de 634 d. C. i inicialment varen atacar regions a lo llarc de la costa mediterrànea, inclosa la Franja de Gaza. Descontents en el control bizantí, els membres de les tribus locals de parla àrap que vivien en les extensions desérticas varen ajudar voluntàriament als invasores musulmans a facilitar la seua conquista. L'eficaç campanya es va caracterisar per una destrucció llimitada, i moltes ciutats de Terra Santa es varen rendir baix condicions al domini musulmà. Les iglésies bizantines rara volta es transformaven en mesquites, pero especialment durant el periodo abasí, el govern musulmà va aplicar activament lleis restrictives contra les imàgens cristianes. Els mosaics varen ser desfigurados en llevar i tornar a ensamblar teselas de colors , com es veu en l'Iglésia de Sant Esteban. Despuix de la victòria musulmana, els cristians varen continuar fent pelegrinages a llocs sagrats; no obstant, el número va disminuir en l'amenaça d'encarcerament per part de funcionaris musulmans. Molts dels monasteris i iglésies construïts per cristians bizantins finalment varen ser abandonats.

Mosaics

[editar | editar còdic]
Archiu:Umm Rasas Fisherman. caps block 12
Representació d'un peixcador.
Artícul principal → Mosaics de Um er-Rases.

El descobriment més important en el lloc va ser el pis de mosaic de l'Iglésia de Sant Esteban. Va ser fet en 785 i descobert despuix de 1986. El pis de mosaic perfectament conservat és el més gran de Jordània. En el panel central, es representen escenes de caça i peixca, mentres que un atre panel ilustra les ciutats més importants de la regió, incloent Filadèlfia (Amán), Madaba, Esbounta ( Hesbón ), Belemounta (Ma'an), Areopolis (Ar-Rabá), Charac Moaba (Al-Karak ), Jerusalem, Naplusa, Cesarea i Gaza. El marc del mosaic és especialment decoratiu. Sis mestres de mosaic varen firmar l'obra: Staurachios de Esbus, Euremios, Elias, Constantinus, Germanus i Abdela. Se superpon a un atre pis danyat de mosaic de l'Iglésia (587) anterior del Bisbe Sergio. Atres quatre iglésies varen ser excavades prop en traces de decoració de mosaic.

Marque exterior, costat esquerre (nort)

[editar | editar còdic]

En el marc es mostra una série de huit ciutats:

  • Jerusalem (Hagia-polis [Ciutat Santa])
  • Nablus
  • Sebastia (Sebastis)
  • Cesarea
  • Lida (Diospolis)
  • Eleuterópolis (Bayt Jibrin)
  • Ascalón (Askalon)
  • Gaza

Marque exterior, costat dret (sur)

[editar | editar còdic]

En el marc es mostren sèt ciutats jordanes:

Al començ de cada passadiç es mostren dos ciutats adicionals:

  • Llim
  • Diblathon/Diblatón

Marque interior

[editar | editar còdic]

El marc interior inclou ilustracions de dèu ciutats del delta de l'Nilo:

  • Aleixandria
  • Kasin (Ras Kouroun)
  • Tenesos
  • Tamiathis
  • Panau
  • Pelusium
  • Anticiaou(?)
  • Eraklion (ya siga Heracleopolis Parva / Sethroë o Heracleion)
  • Cinópolis
  • Pseudostomón.

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ en àrap : ʾumm ar-raṣāṣ, Plantilla:Rtl-lang, mare del plom
  2. ↑ llatí : castrum, plaça forta ; camp fortificado. Identificat al lloc cridat Méphaath en l'Antic Testament, en grec : Μεφααθ, en el Septuaginta, llatí: Mephaath, en la Vulgata
  3. ↑ http://whc.unesco.org/es/list/1093 Ficha en UNESCO
  4. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2007. Consultat el 29 d'octubre de 2007. Christusrex-org
  5. ↑ (en anglés) Ariel Lewin, Kastron Mefaa, the Equites Promoti Indigenae and the creation of a clapix roman frontier Plantilla:Pdf
  6. ↑ Dearman, 1997, p. 205.
  7. ↑ 7,0 7,1 May y Metzger, 1977.
  8. ↑ Timm, 2010, p. 477.
  9. ↑ Dearman, 1997, p. 210.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Ball, Warwick (2000). Rome in the East: The Transformation of an Empire, New York, NY: Routledge.
  • Britt, Karen C. (2015). «Through a glass brightly: Christian communities in Palestine and Aràbia during the early Islamic period», Mohammad Gharipour (ed.). Sacred Precincts: The Religious Architecture of senar-Muslim Communities across the Islamic World, Leiden: Brill.
  • Bowersock, G. W. (2006). Mosaics as History, Cambridge, MA: Harvard University Press.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Um_er-Rases&oldid=803415»