Universalis Cosmographia
Universalis Cosmographia o Planisferi de Waldseemüller és un planisferi publicat baix la direcció del cartógrafo Martin Waldseemüller en Saint-Dié i imprés en Estrasburc en 1507, en el que per primera volta s'utilisa el nom de «Amèrica», tal com va descobrir Alexander von Humboldt, per a denominar lo que hui es coneix com Amèrica del Sur, en considerar a Américo Vespucio descobridor del nou continent i que més vesprada Gerardus Mercator en el seu mapa de 1538 estendria el nom a tot el continent.[1] Titulat Universalis Cosmographia Secundum Ptholomæi Traditionem et Americi Vespucii Aliorumque Lustrationes (Un dibuix de tota la Terra seguint la tradició de Ptolomeo i els viages de Américo Vespucio i uns atres), el planisferi acompanyava a un chicotet tractat de geografia titulat Cosmographiae Introductio.
El tractat de geografia
[editar | editar còdic]
Es tracta d'un chicotet llibre d'cincuenta y dos fulls, el títul complet dels quals és Cosmographiae introductio cum quibusdam geometriae ac astronomiae principiis ad eam rem necessariis. Insuper quatuor Americi Vespucii navigationes. Universalis Cosmographiae descriptio tam in solgut quam pla, eis etiam insertis, quae Ptholomaeo ignota a nuperis reperta sunt, del que es varen fer a lo manco quatre edicions en Saint-Dié despuix de la primera de 1507.
Consta de dos parts:
- En la primera, els seus autors, Vautrin Lud, Nicolas Lud, Mathias Ringmann, Martin Waldseemüller i Jean Basin, explicaven la necessitat de reeditar i revisar la Geographia de Ptolomeo. És ací a on proponien batejar al nou continent en el nom de «Amèrica» en homenage a Americo Vespucio: «i yo no veig res que nos impedixca cridar-la, raonablement, terra de Américo, pel nom del seu genial descobridor, o simplement Amèrica, ya que també Europa i Àsia han rebut el seu nom de dònes».
- La segona està dedicada a la traducció al llatí, feta per Jean Basin, dels quatre viages de Américo Vespucio, obra de dubtosa autoria. Waldseemüller reconeixia d'esta manera la contribució del navegant i cartógrafo florentino en la concepció del Nou Món com un continent separat d'Àsia.
El planisferi que va donar nom a Amèrica
[editar | editar còdic]
El planisferi de Waldseemüller és una obra de gran format (1290 x 2320 mm), gravada en xilografia i impresa en dotze fulls separats de 430 x 590 mm cada una a l'objecte de formar en elles un mapamundi mural no coloreado. Va ser elaborat en el Gymnasium Vosagense de Saint-Dié baixe la direcció de Martin Waldseemüller i imprés en 1507 en el títul Universalis cosmographia secundum Phtolomaei traditionem et Americi Vespucii aliorumque lustrationes.
El conjunt representa el orbe terrestre per mig d'una modificació de la proyecció cònica de Ptolomeo, en la que els meridianos són llínees curves i els paralels formen llínees concèntriques. Té forma cordiforme (de cor), coronat per dos medallones en sengles hemisferis: junt al de l'esquerra, ocupat per Àsia, Àfrica i Europa, es dibuixa a Ptolomeo, i en el de la dreta, en la representació d'Amèrica, apareix el retrat de Américo Vespucio.
Encara que el mapa, segons s'afirma en el mateix, seguix la tradició ptolemaica, trenca en ella en introduir el nou continent totalment separat d'Àsia i rodejat d'aigua, en contra de l'opinió de Cristóbal Colón. En la part corresponent a Amèrica del Sur va anotat el nom d'Amèrica, explicant-se en una cartela situada en la part superior el motiu pel que es dona eixe nom a este nou continent. No ho va cridar en masculí 'Américo' perque els atres noms dels continents en llatí són femenins.[2]
La representació de les costes americanes és, necessàriament, solament aproximada. Waldseemüller només podia contar en atres cartes marines, com la de Caverio, que sembla haver segut la seua font principal, en les que les costes occidentals del continent no es dibuixaven, al no haver segut explorada encara més que la costa atlàntica i això solament de forma parcial. En conseqüència, el problema que planteja el desconeiximent de la costa del Pacífic es resoldrà per mig de dos traços casi rectilíneos formant la costa oriental d'Amèrica del Sur, anotant en paralel a ells: «Terra Vltra Incognita», i en Amèrica del Nort acostant-se a la llínea del meridiano corresponent.
En el mapa principal Amèrica apareix dividida en dos continents, separats per un estret, mentres que en el medallón situat junt al retrat de Vespucio es representa com un únic continent. Cuba, que du el nom de «Isabella», es dibuixa ya com una illa de la mateixa manera que en mapes anteriors, com el de Juan de la Cosa.
Història
[editar | editar còdic]El planisferi, del que es varen fer un miller d'eixemplars, va obtindre un èxit enorme des del primer moment, difonent-se les seues còpies per Europa. Aixina, encara que més tarde el seu autor sembla haver-se arrepenedit d'atribuir el descobriment a Vespucio i en 1513 va publicar un atre mapa, cridat «Terre Nove», dedicat exclusivament a Amèrica, en el que substituïa el nom d'Amèrica pel de «Terra Incognita», afegint en una nota aclaratoria que «esta terra i les illes adjacents varen ser descobertes pel genovés Colón, per mandat del rei de Castella», no va tardar en generalisar-se el nom repetit en mapes que copiaven o s'inspiraven en el de Waldseemüller.
En 1512 va aparéixer en Cracovia la Introductio in Ptholomei Cosmographiam de Jan Ze Stobnicy en la que es reproduïa el mapa chicotet de la Universalis Cosmographia. Perduts tots els eixemplars del planisferi de Waldseemüller, el de Stobnicy va ser considerat el més antic dels mapes que representaven a Amèrica com un continent independent, fins que en 1901 es va descobrir en el castell de Wolfegg, en Alta Suabia, l'únic eixemplar actualment subsistente, que en el XVI havia pertanygut a Johann Schöner, un astrònom i fabricant de globos terrestres de Núremberg. En 2003 este eixemplar únic del mapa de Waldseemüller va ser adquirit per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units per 10 millons de dólars.[2]
El primer globo terráqueo en el nom d'Amèrica
[editar | editar còdic]
Waldseemüller va publicar provablement el mateix any i acompanyant també al tractat de geografia, un full recortable a on el planisferi es presenta segmentat en forma de gajos a fi de compondre en ells una chicoteta esfera. En ell figura aixina mateix el nom de «Amèrica» com a denominació del nou continent, pero la disposició del «occeanus occidental» a l'oest d'Amèrica del sur fa que la seua localisació resulte confusa.
Es conserven d'ell cinc còpies, totes elles íntegres. La primera d'estos fulls en ser descoberta, en 1871, es troba actualment en la biblioteca James Ford Bell de l'Universitat de Minnesota.[3] Una atra, trobada dins d'un atles de Ptolomeo, es troba en Munich en la biblioteca nacional de Baviera. Un tercer eixemplar va ser descobert en 1992, encuadernado en una edició de les obres d'Aristóteles en la biblioteca pública d'Offenburg. El quarto eixemplar conservat va eixir a la llum en 2003 en acabant de que el seu propietari llegira en el periòdic un artícul sobre el mapa de Waldseemüller. Va ser subastat en Charles Frodsham & Co. per 1.002.267 dólars, el preu més alt pagat per un mapa d'un full.[4]
L'últim en aparéixer, en llaugeres variants respecte dels anteriorment coneguts, va ser presentat en juliol de 2012, localisat en la biblioteca de l'Universitat Ludwig Maximilian de Munich, que ha publicat una versió digital.[5][6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Barrado Navascués (2023). Cosmography in the Age of Discovery and the Scientific Revolution, p. 80.
- ↑ 2,0 2,1 «[1]». Consultat el 2024-03-11 (en és).
- ↑ Maps&Mapmakers - Martin Waldseemuller, University of Minnesota
- ↑ CNN, First map of America makes $1m
- ↑ «Unexpected find in LMU Library: Rare map related to America's "birth certificate"», Ludwig-Maximilians-Universität München
- ↑ Waldseemüller, Martin, «Globensegmente».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- AMERICA: L’Amérique est née à Saint-Dié dones-Vosges en 1507, catàlec de l'exposició celebrada del 9 de maig al 30 d'agost de 1992 en el Musée de Saint-Dié-dones-Vosges.
- Fischer, Joseph et von Wieser, Franz. Die älteste Karte mit dem Namen Amerika aus dem Jahre 1507 un die Carta Marina aus dem Jahre 1516, Insbruck, Wagner, 1903.
- Ronsin, Albert. La Fortune d’un nom : America, Jérôme Million, 1991 en una traducció de la Cosmographiae Introductio.
- VV. AA., Cartografia històrica de la trobada de dos móns, Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica, Mèxic i Institut Geogràfic Nacional, Espanya, 1992, ISBN 84-7819-044-9, págs. 79-83.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Registre de la "Memòria del món"
- Planisferi de Waldseemüller en la pàgina de la Library of Congress
- Versió en color
- J. Siebold, Slide # Monograph, descripció del planisferi
- Archivat el 29 de octubre de 2006 archivat en Wayback Machine..
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Universalis Cosmographia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.