Anar al contingut

Universitat de Qarawiyyin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Universitat de Qarawiyyin

La '___protected_title_0___' o '___protected_title_1___' (en àrap '___protected_title_2___') és una universitat islàmica i mesquita ubicada en la ciutat de Fez, Marroc. Esta institució va ser fundada com '___protected_title_3___' en l'any 859,[1][2] durant el regnat de la dinastia idrisí, per dos dònes marroquís, una d'elles Fátima al-Fihri, originàries de la ciutat de fez (en àrap Fes"), que era per llavors la capital de Marroc. Les belles residències dels estudiants encara es troben al voltant de l'universitat i varen ser restaurades pel Govern de Marroc.

Es va incorporar al modern sistema universitari estatal de Marroc en 1963 i va passar a cridar-se oficialment "Universitat del Quaraouiyine" dos anys més vesprada.[3]


És l'institució universitària més antiga encara en funcionament per l'Unesco[4] i el Llibre Guinness dels récorts.[5][6][7][8][9]

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:29610-Fez (28134041211) (qarawiyyin crop).jpg
Vista de la mesquita Qarawiyyin en el horisó del centre de Fez el-Bali: es veuen les teulades de teixixques verts de la sala d'oració i el alminar (torre blanca a l'esquerra).

Fundació de la mesquita

[editar | editar còdic]

En el IX, Fez era la capital de la dinastia idrisí, considerada com el primer estat islàmic marroquí.[10] Segons una de les principals fonts primerenques sobre este periodo, el Rawd al-Qirtas de Ibn Abi Sar, al-Qarawiyyin va ser fundada com a mesquita en 857 o 859 per Fátima al-Fihri, filla d'un ric comerciant cridat Mohámmed al-Fihri.[11][12][13][14][15][16]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where [17]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  La família al-Fihri havia emigrat de Cairuán (d'ahí el nom de la mesquita), Tunis, a Fez a principis de el IX, unint-se a una comunitat d'atres emigrants de Cairuán que s'havien instalat en un barri de l'oest de la ciutat. Fátima i la seua germana Mariam, abdós ben educades, varen heretar del seu pare una gran cantitat de diners. Fátima va prometre gastar tota la seua herència en la construcció d'una mesquita adequada per a la seua comunitat.[18]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Aixina mateix, es diu que la seua germana Mariam també va fundar la mesquita del-Andalusiyyin (La mesquita dels andalusíes) eixe mateix any.[19][18]


Esta narració de la fundació ha segut qüestionada per alguns historiadors moderns que veuen la simetria de dos germanes fundant les dos mesquites més famoses de Fez com a massa convenient i provablement originada per una llegenda.[18]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where [20][17]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Els historiadors contemporàneus també consideren que Ibn Abi Sar és una font relativament poc fiable.[20] Un dels majors desafius a esta història és una inscripció fundacional que es redescubrió durant les renovacions de la mesquita en el XX, anteriorment oculta baix capes d'algeps durant sigles. Esta inscripció, tallada en panels de fusta de cedre i escrita en una lletra cúfica molt similar a les inscripcions fundacionals de el IX en Tunis, es va trobar en una paret sobre el provable lloc del mihrab original de la mesquita (abans de les posteriors ampliacions de l'edifici). L'inscripció, registrada i dessifrada per Gastón Deverdun, proclama la fundació de "esta mesquita" (en àrap: "هذا المسجد") per Dawud ibn Idrís (un fill d'Idrís II que governava esta regió de Marroc en aquella época) en Dhu ul-Qadah 263 AH (juliol-agost de 877 d. C.).[21] Deverdun va sugerir que l'inscripció podria procedir d'una atra mesquita no identificada i que es va traslladar ací en un periodo posterior (provablement en el XV o XVI), quan la veneració dels idrisíes va resorgir en Fez, i tals relíquies haurien tingut suficient significat religiós com per a ser reutilisades d'esta manera.[21] No obstant, Chafik Benchekroun ha argumentat més recentment que una explicació més provable és que esta inscripció siga l'inscripció fundacional original del-Qarawiyyin i que podria haver segut tapada en el XII, just abans de l'arribada dels almohades a la ciutat.[20] Basant-se en estes proves i en els numerosos dubtes sobre la narració de Ibn Abi Sar, sosté que Fátima al-Fihri és molt possiblement una figura llegendària més que històrica.[20]

Història primerenca

[editar | editar còdic]

Alguns erudits sugerixen que és provable que en la mesquita del-Qarawiyyin s'impartiren algunes ensenyances i instruccions des d'una época molt primerenca[22][18]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  o des dels seus inicis.[23]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where [24]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where [25] Les mesquites més importants del primer periodo islàmic solien ser edificis multifuncionales en els que s'impartia ensenyança i educació junt en atres activitats religioses i cíviques.[26][27] La mesquita del-Andalusiyyin, en el districte de l'atre costat del riu, també va poder haver eixercitat un paper similar fins a, a lo manco, el periodo meriní, encara que mai va aplegar a igualar el prestigi posterior de la Qarawiyyin.[18]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  No està clar en quin moment al-Qarawiyyin va començar a actuar més formalment com a institució educativa, en part per les escasses fonts històriques que es referixen al seu periodo inicial.[23][28][18] Els principals texts històrics més rellevants, com el Rawd al-Qirtas de Ibn Abi Sar i el Zahrat al-As d'Abu ul-Hasan Ali al-Yazna'i, no oferixen detalls clars sobre el història de l'ensenyança en la mesquita,[18]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  encara que al-Yazna'i (que va viure en el XIV) menciona que l'ensenyança havia tingut lloc allí abans de la seua época.[29]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Per lo demés, és possible que les primeres mencions de ___protected_title_0___ (círculs) per a l'aprenentage i l'ensenyança no es produïxquen fins a el X o el XII,.[30][23] El historiador Abdelhadi Tazi indica la primera evidència clara d'ensenyança en al-Qarawiyyin en 1121,.[22]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  El historiador marroquí Mohammed Al-Manouni considera que la mesquita va adquirir la seua funció d'institució docent durant el regnat dels almorávides (1040-1147).[28] El historiador Évariste Lévi-Provençal data l'inici de l'ensenyança en el periodo meriní (1244-1465).[31]


En el X, la dinastia idrisí va caure del poder i Fez es va disputar entre els califatos omeya fatimí i cordovés i els seus aliats.[10] Durant este periodo, la mesquita Qarawiyyin va adquirir progressivament major prestigi. En algun moment, la ___protected_title_0___ (sermón del divendres) es va traslladar de la mesquita Shurafa de Idrís II (actual Zawiya de Moulay Idris II) a la mesquita Qarawiyyin, otorgant-li l'estatus de mesquita del divendres (la principal de la comunitat). Este trasllat es va produir en l'any 919 o en el 933, dates abdós que corresponen a breus periodos de dominació fatimí sobre la ciutat, i que sugerixen que el trasllat va poder produir-se per iniciativa fatimí.[16]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  La mesquita i la seua institució d'ensenyança varen seguir gojant del respecte de les èlits polítiques, i la pròpia mesquita va ser ampliada considerablement pels almorávides i embellida en repetides ocasions baixe les dinasties posteriors.[16] Es va establir la tradició de que totes les demés mesquites de Fez basaven el horari de la seua cridada a l'oració (adhan) en el del-Qarawiyyin.[32]

Apogeu durant el periodo meriní

[editar | editar còdic]
Archiu:Fez waterclock model, Istanbul Museum of History of Science and Technology 3.jpg
Reconstrucció del rellonge d'aigua de el XIV del donar al-muwaqqit de la mesquita Qarawiyyin (expost en el Museu de Història de la Ciència i la Tecnologia en l'Islam d'Estambul)

Molts estudiosos consideren que el punt culminant del-Qarawiyyin com a centre intelectual i erudit es va produir en els sigles XIII i XIV, quan el pla d'estudis era més ampli i el seu prestigi havia alcançat noves cotes despuix de sigles d'expansió i mecenage de les èlits.[24][32][28]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Entre les assignatures que s'impartien en esta época o poc despuix estaven les tradicionals de caràcter religiós, com el Corán i el fiqh (jurisprudència islàmica), i atres ciències com la gramàtica, la retòrica, la llògica, la medicina, les matemàtiques, l'astronomia i la geografia.[28][23][24][18]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  En canvi, algunes matèries com l'alquímia/química mai es varen ensenyar oficialment per considerar-se massa poc ortodoxes.[18]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 

Archiu:Al Attarine Madrasa Fez el Bali Fez Morocco - panoramio.jpg
La madrasa Al-Attarine (fundada en 1323), just al nort de la mesquita Qarawiyyin


A partir de finals de el XIII, i sobretot en el XIV, la dinastia meriní es va encarregar de construir una série de madrasas formals en les afores de l'edifici principal del-Qarawiyyin. La primera d'elles va ser la madrasa Saffarin en 1271, seguida del-Attarine en 1323, i la madrasa Mesbahiya en 1346.[33] Una madrasa més gran, pero molt més tardana, la madrasa Cherratine, també es va construir en les rodalies en 1670..[34] Estes madrasas impartien els seus propis cursos i a voltes es varen convertir en institucions conegudes, pero normalment tenien plans d'estudi o especialisació més llimitades.[32]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where [35] Una de les seues funcions més importants sembla haver segut la de proporcionar estage als estudiants d'atres pobles i ciutats –molts d'ells pobres– que necessitaven un lloc a on estajar-se mentres estudiaven en al-Qarawiyyin.[36]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where [32]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where [18]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  D'esta manera, estos edificis actuaven com a institucions complementàries o auxiliars del-Qarawiyyin, que seguia sent el centre de la vida intelectual de la ciutat.


Al-Qarawiyyin també va recopilar una gran selecció de manuscrits que es conservaven en una biblioteca fundada pel sultà meriní Abu Inán Faris en 1349.[16][37] La colecció albergava numeroses obres del Magreb, al-Ándalus i Orient Mig.[38] Part de la colecció va ser reunida décades abans pel sultà Abu Yúsuf Ya'qub (que va governar entre 1258 i 1286), qui va convéncer a Sancho IV de Castella per a que li entregara una série d'obres procedents de les biblioteques de Sevilla, Còrdova, Almeria, Granada i Màlaga en al-Ándalus/Espanya. Abu Yúsuf les va albergar inicialment en la propenca madrasa de Saffarin (que havia construït recentment), pero més tarde les va traslladar a a el-Qarawiyyin.[38] Entre els manuscrits més preciosos que alberga actualment la biblioteca es troben volums del ___protected_title_0___ de Malik escrits en pergamí de gasela,[39] una còpia del Sirat de Ibn Ishaq,[39] un manuscrit del Corán de el IX (també escrit en pergamí de gasela),[32]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  una còpia del Corán regalada pel sultà Áhmad al-Mansur en 1602,[39] una còpia de ___protected_title_1___ (un comentari sobre el fiqh malikí) d'Ibn Rushd que data de 1320,[40][32]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  i l'eixemplar original del llibre de Ibn Jaldún Al-'Ibar (que inclou la Muqaddimah) regalat per l'autor en 1396.[39][35] Recentment s'ha redescubierto en la biblioteca un certificat de ___protected_title_2___, escrit en pergamí de cérvol, que segons alguns estudiosos és l'antecedent més antic d'un títul de doctor en medicina, expedit a un home cridat Abdellah Ben Saleh Al Koutami en 1207 d. C. baixe l'autoritat d'atres tres meges i en presència del ___protected_title_3___ (juge) principal de la ciutat i atres dos testics.[41][42] La biblioteca estava dirigida per un ___protected_title_4___ o conservador, que supervisava el manteniment de la colecció.[32]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where [38] En 1613, un conservador va estimar la colecció de la biblioteca en 32 000 volums.[38]

Archiu:Oldest known and documented MD degree delivered in the world.png
Un document de la biblioteca de Qarawiyyin que, segons alguns estudiosos, és el títul de mege més antic que es conserva en el món, expedit en 1207.


Els estudiants eren varons, pero tradicionalment s'ha dit que "a voltes es donaven facilitats per a que les dònes interessades escoltaren el discurs mentres s'acomodaven en una galeria especial (___protected_title_0___) en vistes al círcul d'erudits".[23] Es diu que el cartógrafo de el XII Mohámmed al-Idrisi, els mapes del qual varen ajudar a l'exploració europea durant la Renaixença, va viure en Fez durant algun temps, lo que sugerix que va poder haver treballat o estudiat en al-Qarawiyyin. L'institució ha produït numerosos erudits que han influït molt en el història intelectual i acadèmica del món musulmà. Entre ells es troben Ibn Rushayd al-Sabti (m. 1321), Mohámmed Ibn al-Hayy al-Abdari al-Fasi (m. 1336), Abu Imrán al-Fasi (m. 1015) —principal teòric de l'escola malikí de jurisprudència islàmica— i Leo Africanus. Atres erudits pioners, com Muhámmad al-Idrissi (m. 1166 d. C.), Ibn al-Arabi (1165-1240 d. C.), Ibn Jaldún (1332-1395 d. C.), Ibn al-Jatib (m. 1374), Nur ad-Din al-Bitruji (Alpetragio) (m. 1294) i Ali ibn Hirzihim (m. 1163) varen estar relacionats en al-Qarawiyyin com a alumnes o professors.[39] Alguns erudits cristians varen visitar al-Qarawiyyin, com Nicolas Cleynaerts (m. 1542)[43][32]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  i Jacobus Golius (m. 1667).[39] L'orientaliste de el XIX Jousé Ponteleimon Krestovitich també va afirmar que Gerbert d'Aurillac (més tarde Papa Silvestre II) va estudiar en al-Qarawiyyin en el X.[44][32]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Encara que esta afirmació sobre Gerbert és repetida a voltes per autors moderns,[15][45] l'erudición moderna no ha aportat proves que recolzen esta història.[46][47]

Decadència i reformes

[editar | editar còdic]

Al-Qarawiyyin va sofrir un decliu generalisat en els últims sigles junt en Fez. La força de la seua ensenyança es va estancar i el seu pla d'estudis va disminuir en ranc i alcanç, centrant-se en les ciències islàmiques tradicionals i els estudis llingüístics àraps. Inclús algunes especialitats islàmiques tradicionals, com el tafsir (exégesis corànica), varen anar progressivament descuidades o abandonades.[24][28] En 1788-89, el sultà alauí Muhámmad ibn Abdallah va introduir reformes que regulaven el programa de l'institució, pero també va impondre llímits més estrictes i va excloure la llògica, la filosofia i els texts sufíes més radicals del pla d'estudis.[23][28][48] En el temps, també varen desaparéixer atres assignatures, com l'astronomia i la medicina.[28] En 1845, el sultà Abd al-Rahman va portar a terme noves reformes, pero no està clar que tingueren efectes significatius a llarc determini.[24][28] Entre 1830 i 1906, el número de professors va disminuir de 425 a 266 (dels quals, entre estos últims, només 101 seguien impartint classes).[24]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 

En el XIX, la biblioteca de la mesquita també va sofrir el decliu i l'abandó.[28][38] Una part important de la seua colecció es va perdre en el temps, molt provablement per una supervisió poc rigorosa i a que els llibres que no es tornaven.[18]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  A principis de el XX, la colecció s'havia reduït a uns 1600 manuscrits i 400 llibres impresos, encara que es varen conservar molts objectes històrics valiosos.[28]

XX i transformació en universitat pública

[editar | editar còdic]
Archiu:Mosquée Karaouine - Mosquée Karaouine, les toits - Fès - Médiathèque de l'architecture et du patrimoine - AP62T089272.jpg
Vista de la mesquita Qarawiyyin en 1916

En el moment en que Marroc es va convertir en protectorat francés en 1912, al-Qarawiyyin va empijorar com a centre religiós d'aprenentage sobre la seua época medieval,[24] encara que va conservar certa importància com a lloc d'ensenyança per a l'administració del sultà.[24] L'alumnat estava rígidament dividit per estrats socials: l'ètnia (àrap o bereber), l'estatus social, la riquea personal i la procedència geogràfica (rural o urbana) determinaven la pertinença al grup dels estudiants, que estaven segregats pel centre d'ensenyança, aixina com en les seues dependències personals.[24] L'administració francesa va portar a terme una série de reformes estructurals entre 1914 i 1947, com l'institució de calendaris, el nomenament de professors, els salaris, els horaris, l'administració general i la substitució de la ijazah per la shahada alamiyha, pero no va modernisar els continguts de l'ensenyança, que seguien dominats per la cosmovisión tradicional dels ulemas.[24] Al mateix temps, el número d'estudiants del-Qarawiyyin es va reduir a 300 en 1922, ya que l'èlit marroquina enviava als seus fills als coleges i instituts d'estil occidental recent fundats en atres llocs del país.[24] En 1931 i 1933, per orde de Muhammad V, l'ensenyança del-Qarawiyyin es va reorganisar en educació primària, secundària i superior.[28][23][48]


Al-Qarawiyyin també va eixercitar un paper en el moviment nacionaliste marroquí i en les protestes contra el règim colonial francés. Molts nacionalistes marroquins havien rebut la seua educació ací i algunes de les seues rets polítiques informals es varen establir per la formació educativa compartida.[49]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  En juliol de 1930, al-Qarawiyyin va participar intensament en la propagació del Ya Latif, una oració comunitària que es recita en temps de calamitat, per a conscienciar i opondre's al Dahir bereber decretat per les autoritats franceses dos mesos abans.[50][49]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  En 1937, la mesquita va ser un dels punts de trobada (junt en la propenca mesquita de R'cif) de les manifestacions en resposta a la violenta repressió dels manifestants marroquins en Meknès, que va terminar en el desplegament de tropes franceses en Fez el-Bali i en les mesquites.[10]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where [49]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 

Archiu:Qarawiyyin library gate on Place Seffarine 01.jpg
Entrada principal de la biblioteca i atres anexos del sur de la mesquita en l'actualitat, junt a la plaça Seffarine


En 1947 al-Qarawiyyin es va integrar en el sistema educatiu estatal,[9] i les dònes varen ser admeses per primera volta a estudiar allí durant els anys 40.[51] En 1963, despuix de l'independència de Marroc, al-Qarawiyyin es va transformar oficialment, per decret real, en una universitat baixe la supervisió del ministeri d'Educació.[24][52][53] Les classes en l'antiga mesquita varen cessar i es va establir un nou campus en un antic quarter de l'eixèrcit francés.[24] Mentres el decà tenia la seua sèu en Fez, es varen fundar quatre facultats dins i fòra de la ciutat: una facultat de dret islàmic en Fez, una facultat d'estudis àraps en Marrakech i dos facultats de teologia en Tetuán i prop d'Agadir. Es varen introduir plans d'estudi i llibres de text moderns i es va millorar la formació professional dels professors.[24][54] Despuix de les reformes, al-Qarawiyyin va passar a cridar-se oficialment "Universitat del Quaraouiyine" en 1965.[24]


En 1975, els estudis generals varen ser transferits a la recent fundada Universitat Sidi Mohamed Ben Abdellah; al-Qarawiyyin va mantindre els cursos d'estudis islàmics i teològics. En 1973, Abdelhadi Tazi va publicar una història de l'establiment en tres volums titulada جامع القرويين (___protected_title_0___).[55]

En 1988, despuix d'un paréntesis de casi tres décades, l'ensenyança de l'educació islàmica tradicional en al-Qarawiyyin va ser recomençada pel rei Hassan II en lo que s'ha interpretat com una mida per a reforçar el respal conservador a la monarquia.[24]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Andrew Petersen: "Dictionary of Islamic architecture, Routledge", 1996, ISBN 9780415060844, p. 87: Al Karaouine va ser fundada en 859 com a mesquita:
    The Qarawiyyin Mosque, founded in 859, is the most famous mosque of Morocco and attracted continuous investment by Muslim rulers.
  2. ↑ Esposito, John (2003). The Oxford Dictionary of Islam, Oxford University Press, p. 328. ISBN 0-1951-2559-2.
  3. ↑ Lulat, Y. G.-M.: A History Of African Higher Education From Antiquity To The Present: A Critical Synthesis Studies in Higher Education, Greenwood Publishing Group, 2005, ISBN 978-0-313-32061-3, p. 70:
    As for the nature of its curriculum, it was typical of other major madrasahs such as al-Azhar and Al Qarawiyyin, though many of the texts used at the institution came from Muslim Spain [...] Al-Qarawiyyin began its life as a small mosque constructed in 859 C.E. by means of an endowment bequeathed by a wealthy woman of much piety, Fatima bint Muhammed al-Fahri.
  4. ↑ [1]
  5. ↑ The Guinness Book of Records, 1998, ISBN 0-553-57895-2, P.242
  6. ↑ Nuria Sanz, Sjur Bergan (eds.): The Heritage of European Universities, Council of Europe, 2002, ISBN 92-871-4960-7, p. 119:
    In many respects, if there is any institution that Europe ca justifiably claim as one of its own inventions, it is the university. As proof thereof and without wishing here to recount the whole history of the birth of universities, it will suffice to descriu briefly how the invention of universities took the form of a polycentric process of specifically European origin.
  7. ↑ Rüegg, Walter: "Foreword. The University as a European Institution", in: Ridder-Symoens, Hilde de (ed.): A History of the University in Europe. Vol. I: Universities in the Middle Ages, Cambridge University Press, 1992, ISBN 0-521-36105-2, pp. XIX–XX:
    The university is a European institution; indeed, it is the European institution parell excellence. There llaure various reasons for this assertion. As a community of teachers and taught, accorded certain rights, such as administrative autonomy and the determination and realization of curricula (courses of study) and of the objectives of research as well as the award of publicly recognized degrees, it is a creation of medieval Europe, which was the Europe of papal Christianity...No other European institution has spread over the entire world in the way in which the traditional form of the European university has done. The degrees awarded by European universities – the bachelor's degree, the licentiate, the master's degree, and the doctorate – have been adopted in the most diverse societies throughout the world. The four medieval faculties of arts – variously called philosophy, letters, arts, arts and sciences, and humanities – law, medicine, and theology have survived and have been supplemented by numerous disciplines, particularly the social sciences and technological studies, but they remain none the less at the heart of universities throughout the world. Even the name of the universitas, which in the Middle Ages was applied to corporate bodies of the most diverse sorts and was accordingly applied to the corporate organization of teachers and students, has in the course of centuries been given a more particular focus: the university, as a universitas litterarum, has since the eighteenth century been the intellectual institution which cultivates and transmits the entire corpus of methodically studied intellectual disciplines.
  8. ↑ George Makdisi: "Madrasa and University in the Middle Ages", Studia Islamica, No. 32 (1970), pp. 255-264 (264):
    Thus the university, as a form of social organization, was peculiar to medieval Europe. Later, it was exported to all parts of the world, including the Muslim East; and it has remained with us down to the present day. But back in the Middle Ages, outside of Europe, there was nothing anything lleve like it anywhere.
  9. ↑ 9,0 9,1 Kevin Shillington: "Encyclopedia of African history", Vol. 1, New York: Taylor & Francis Group, 2005, ISBN 1579582451, p.1025
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Abun-Nasr, Jamil (1987). A history of the Maghrib in the Islamic period, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0521337674.
  11. ↑ Rawd Al-Qirtas, Valéncia [Imprés per J. Nácher].
  12. ↑ Petersen, Andrew: ___protected_title_0___, Routledge, 1996, ISBN 978-0-415-06084-4, p. 87 (entry "Fez"):
    The Quaraouiyine Mosque, founded in 859, is the most famous mosque of Morocco and attracted continuous investment by Muslim rulers.
  13. ↑ Meri, Josef W. (ed.): ___protected_title_1___, Vol. 1, A–K, Routledge, ISBN 978-0-415-96691-7, p. 257 (entry "Fez")
  14. ↑ Lulat, Y. G.-M.: ___protected_title_2___, Greenwood Publishing Group, 2005, ISBN 978-0-313-32061-3, p. 70:
    As for the nature of its curriculum, it was typical of other major madrasahs such as al-Azhar and Al Quaraouiyine, though many of the texts used at the institution came from Muslim Spain...Al Quaraouiyine began its life as a small mosque constructed in 859 C.E. by means of an endowment bequeathed by a wealthy woman of much piety, Fatima bint Muhammed al-Fahri.
  15. ↑ 15,0 15,1 (2010) Li Maroc andalou : à la découverte d'un art de vivre, 2 edició, Ministère dones Affaires Culturelles du Royaume du Maroc & Museum With No Frontiers. ISBN 978-3902782311.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Terrasse, Henri (1968). La Mosquée al-Qaraouiyin à Fès; avec unix étude de Gaston Deverdun sur els inscriptions historiques de la mosquée, Paris: Librairie C. Klincksieck.
  17. ↑ 17,0 17,1 Bloom, Jonathan M. (2020). Architecture of the Islamic West: North Africa and the Iberian Peninsula, 700-1800, Yale University Press.
  18. ↑ 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 18,10 Li Tourneau, Roger (1949). Fès avant li protectorat: étude économique et sociale d'unix ville de l'occident musulman, Casablanca: Société Marocaine de Librairie et d'Édition.
  19. ↑ Terrasse, Henri (1942). La mosquée dones Andalous à Fès, Paris: Els Éditions d'art et de histoire.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Benchekroun, Chafik T.. “Els Idrissides: El histoire contre són histoire”. Al-Masaq 23 (3): 171–188. doi:10.1080/09503110.2011.617063.
  21. ↑ 21,0 21,1 Deverdun, Gaston (1957). «Unix nouvelle inscription idrisite (265 H = 877 J.C.)», Mélanges de histoire et d'archéologie de l'occident musulman - Prenga II - Hommage à Georges Marçais, Imprimerie officielle du Gouvernement Général de l'Algérie, pp. 129–146.
  22. ↑ 22,0 22,1 Jami' al-Qarawiyyin: al-Masjid wa'l-Jami'ah bi Madinat Fas (Mausu'ah li-Tarikhiha al-El meu'mari wa'l-Fikri). Al Qaraouiyyine: la Mosquée-Université de Fès (histoire architecturale et intellectuelle), Beirut: Donar al Kitab ab Lubnani.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 23,5 23,6 “Reviewed Work: Jami' al-Qarawiyyin: al-Masjid wa'l-Jami'ah bi Madinat Fas (Mausu'ah li-Tarikhiha al-El meu'mari wa'l-Fikri). Al Qaraouiyyine: la Mosquée-Université de Fès (histoire architecturale et intellectuelle) by Abdul-Hadi at-Tazi” (en) . Arab Studies Quarterly 2 (3): 286–288.
  24. ↑ 24,00 24,01 24,02 24,03 24,04 24,05 24,06 24,07 24,08 24,09 24,10 24,11 24,12 24,13 24,14 24,15 Lulat, Y. G.-M.: A History Of African Higher Education From Antiquity To The Present: A Critical Synthesis, Greenwood Publishing Group, 2005, ISBN 978-0-313-32061-3, pp. 154–157
  25. ↑ (2003) «Universities (Islamic)», Esposito (ed.). The Oxford Dictionary of Islam, Oxford University Press. ISBN 978-0-1951-2559-7.
  26. ↑ (2012) «Madrasa», Encyclopaedia of Islam, Second Edition, Brill.
  27. ↑ «mosque - Parts, Features, Architecture, & Information» (en en).
  28. ↑ 28,00 28,01 28,02 28,03 28,04 28,05 28,06 28,07 28,08 28,09 28,10 Deverdun, Gaston (1997). «al-Ḳarawiyyīn», Encyclopaedia of Islam, Second Edition (vol. IV) (en en), Brill, pp. 632–635.
  29. ↑ “Publications de la vaig facultar dones lettres d'Alger, fascicule 59” .
  30. ↑ «Al-Qarawiyyin University in Fes: Brainchild of a Muslim Woman».
  31. ↑ Els historiens dones Chorfa; essai sur la littérature historique et biographique au Maroc du XVIe au XXe siècle., Paris: Maisonneuve & Larose. ISBN 9782706815072.
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 32,5 32,6 32,7 32,8 Gaudio, Attilio (1982). Fès: Joyau de la civilisation islamique, Paris: Els Presse de l'UNESCO: Nouvelles Éditions Llatins. ISBN 2723301591.
  33. ↑ Kubisch, Natascha (2011). «Maghreb - Architecture», Islam: Art and Architecture, h.f.ullmann, pp. 312–313.
  34. ↑ Marçais, Georges (1954). L'architecture musulmane d'Occident, Paris: Arts et métiers graphiques.
  35. ↑ 35,0 35,1 Irwin, Robert (2019). Ibn Khaldun: An Intellectual Biography, Princeton University Press, pp. 29.
  36. ↑ Parker, Richard B. (1981). A practical guide to Islamic Monuments in Morocco, Charlottesville, VA: The Baraka Press.
  37. ↑ Hendrickson, Jocelyn. “A Guide to Arabic Manuscript Libraries in Morocco, with Notes on Tunisia, Algeria, Egypt, and Spain”. MELA Notes 81: 15–88.
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 (2010) «II.1.k Bibliothèque Qaraouiyine», Li Maroc andalou : à la découverte d'un art de vivre, 2 edició, Ministère dones Affaires Culturelles du Royaume du Maroc & Museum With No Frontiers. ISBN 978-3902782311.
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 39,3 39,4 39,5 «Al-Qarawiyyin Mosque and University».
  40. ↑ «Al-Bayan Wa-al-Tahsil wa-al-Tawjih: Ibn Rushd. 21 Vols Arabic».
  41. ↑ Cherradi, Younes. “About the First Available and Documented MD Certificate Delivered in the World: "IJAZAH"”. Journal of Medical and Surgical Research 6 (3): 679–683.
  42. ↑ “Medical education in Morocco: Current situation and future challenges” . Medical Teacher 42 (9): 973–979. doi:10.1080/0142159X.2020.1779921. PMID 32608301.
  43. ↑ «Al-Qarawiyyin - University, Library, and Mosque in One» (en en).
  44. ↑ Lebbar, Mohammed. «La ville de Fès et Sylvestre II».
  45. ↑ Messier, Ronald A. (2010). The Almoravids and the Meanings of Jihad, ABC-CLIO, pp. 45.
  46. ↑ «Qantara - Gerbert d'Aurillac».
  47. ↑ Marozzi, Justin (2019). Islamic Empires: Fifteen Cities that Definix a Civilization (en en), Penguin UK. ISBN 9780241199053. «I si s'escolta a alguns dels guies més entusiastes de Fez, entre els antics alumnes del Qarawiyyin en el sigle X es trobava inclús Gerberto de Aurillac, el futur Papa Selvat II, encara que les proves fefaents de la seua assistència semblen escasses.»
  48. ↑ 48,0 48,1 (2003) «Qarawiyin University», Esposito (ed.). The Oxford Dictionary of Islam, Oxford University Press. ISBN 978-0-1951-2559-7.
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 (2016) Making Morocco: Colonial Intervention and the Politics of Identity, Cornell University Press. ISBN 9781501704246.
  50. ↑ Hart, David M.. “The Berber Dahir of 1930 in colonial Morocco: then and now (1930-1996)”. The Journal of North African Studies 2 (2): 11–33. doi:10.1080/13629389708718294.
  51. ↑ Ahmed, Sumayya. “Learned women: three generations of female Islamic scholarship in Morocco”. The Journal of North African Studies 21 (3): 470–484. doi:10.1080/13629387.2016.1158110. ISSN 1362-9387.
  52. ↑ Belhachmi, Zakia: "Gender, Education, and Feminist Knowledge in al-Maghrib (North Africa) – 1950–70", Journal of Middle Eastern and North African Intellectual and Cultural Studies, Vol. 2–3, 2003, pp. 55–82 (65):
    Els ajusts de les institucions originals de l'ensenyança superior: la madraza. Els ajusts institucionals de les madrasas varen afectar tant a l'estructura com al contingut d'estes institucions. Sobre l'estructura, els ajusts varen ser dobles: la reorganisació dels madaris originals disponibles i la creació de noves institucions. Açò va donar lloc a dos tipos diferents d'institucions d'ensenyança islàmica en al-Maghrib. El primer tipo es va derivar de la fusió dels antics madaris en les noves universitats. Per eixemple, Marroc va transformar Al-Qarawiyin (859 d.C.) en una universitat baixe la supervisió del ministeri d'educació en 1963.
  53. ↑ Park, Thomas K.; Boum, Aomar: Historical Dictionary of Morocco, 2nd ed., Scarecrow Press, 2006, ISBN 978-0-8108-5341-6, p. 348
    al-qarawiyin és l'universitat més antiga de Marroc. Es va fundar com a mesquita en Fez a mitan del sigle IX. A lo llarc de l'història de Marroc, ha segut destí d'estudiants i estudiosos de les ciències islàmiques i els estudis àraps. També va haver atres escoles religioses com la madraza de ibn yusuf i atres escoles en l'els seus. Este sistema d'educació bàsica cridat al-ta'lim al-aSil va ser finançat pels sultans de Marroc i moltes famílies tradicionals famoses. Despuix de l'independència, al-qarawiyin va mantindre la seua reputació, pero va semblar important transformar-l'en una universitat que preparara als graduats per a un país modern, mantenint l'émfasis en els estudis islàmics. Per això, en febrer de 1963 es va fundar l'universitat del-qarawiyin i, encara que la residència del decà es va mantindre en Fez, la nova universitat contava inicialment en quatre facultats situades en les principals regions del país conegudes per les seues influències religioses i madrasas. Estes facultats eren kuliyat al-shari's en Fez, kuliyat uSul al-din en Tetuán, kuliyat al-lugha al-'arabiya en Marrakech (totes elles fundades en 1963), i kuliyat al-shari'a en Ait Melloul, prop d'Agadir, fundada en 1979..
  54. ↑ Park, Thomas K.; Boum, Aomar: Historical Dictionary of Morocco, 2nd ed., Scarecrow Press, 2006, ISBN 978-0-8108-5341-6, p. 348
  55. ↑ Tazi, Abdelhadi (2000). جامع القرويين (en ar). ISBN 9981-808-43-1.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Universitat_de_Qarawiyyin&oldid=878843»