El Ununennio, també conegut com a element 119 o eka-francio, és un element químichipotètic de símbol Uue i número atómico 119. És un dels elements més pesats teòrics de la taula periòdica, i la seua existència encara no ha segut confirmada experimentalment.
S'espera que el ununennio pertanyga a la série dels superactínidos i tinga propietats similars als elements d'eixa série. Per la seua alta massa atòmica, també s'espera que siga molt inestable i radioactivo, i provablement solament existixca durant una fracció de segon abans de desintegrar-se en elements més llaugers.
En la taula periòdica dels elements, s'espera que siga un element del bloc s, un metal alcalino i el primer element de l'octau periodo. És l'element més llauger que encara no s'ha sintetisat.
S'han realisat varis intents per a sintetisar el Ununennio, principalment per mig de la fusió de núcleus d'uns atres elements més llaugers. Els primers intents es varen realisar en la década de 2000 utilisant acceleradors de ions pesats en Rússia i EE. UU., pero no es varen observar evidències de la creació de l'element.[1][2]
El nom temporal del ununennio significa un-un-nou. Es va intentar sintetisar en 1985 bombardejant un blanc d'einstenio-254 en ions de calcio-48 en l'accelerador HILAC en Berkeley, Califòrnia. No es va identificar cap àtom.
És improvable que esta reacció siga útil per a produir este element, per la difícil tasca de produir una cantitat suficient d'És-254 per a construir un blanc suficientment gran o per a aumentar la sensibilitat de l'experiment fins al nivell requerit.
En 2001, un equip de científics en el Laboratori Nacional Lawrence Berkeley en Califòrnia, EE. UU., també va sugerir que l'element 119 podria existir i va propondre el nom «eka-francio» per a l'element. El nom eka-francio es referix a la posició de l'element en la taula periòdica, just baix del francio (element 87).[2]
En 2002, el nom «ununennio» va ser propost com un nom temporal per a l'element per l'IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) degut a que significa «un un nou» en llatí. En 2004, la IUPAC va confirmar el nom ununennio com el nom oficial temporal de l'element 119.
En 2010, un equip de científics del Laboratori Nacional Lawrence Livermore en Califòrnia va informar haver produït evidencia tentativa de la creació d'àtoms de Ununennio en bombardejar àtoms de bismut en ions de calcio. No obstant, este resultat encara no ha segut confirmat per atres laboratoris. En 2018, es va intentar sintetisar l'element en el RIKEN de Japó. l'Institut Central d'Investigacions Nuclears (Rússia) planeja realisar un intent en algun moment en el futur, pero no s'ha fet pública una data precisa. Les proves teòriques i experimentals han demostrat que la síntesis del ununennio serà provablement molt més difícil que la dels elements anteriors.[2]
S'espera que el ununennio siga menys reactiu que el cesi i el francio i més propenc en comportament al potassi o al rubidi, i encara que deuria mostrar l'estat d'oxidació +1 característic dels metals alcalinos, també es prediu que mostre els estats d'oxidació +3 i +5, que són desconeguts en qualsevol atre metal alcalino.
S'espera que el ununennio tinga propietats similars a atres elements de la série dels superactínidos, com el nobeli i el lawrencio, per la seua alta massa atòmica. Per la seua alta inestabilitat, el ununennio s'espera que tinga una curta vida útil i siga altament radioactivo.
