Ustedeo
El ustedeo o usteo,[1] tal com ho definix el Diccionari de la llengua espanyola,[2] es referix a l'ocupació formal del pronom vosté per a dirigir-se a algun interlocutor front als més familiars tu o vós: aixina, el pronom vosté se sol correspondre en el tractament de cortesia.
No obstant, existix un ustedeo informal que consistix en dirigir-se a qualsevol interlocutor de vosté, independentment del grau de formalitat de la situació, com ocorre en zones de Colòmbia i Veneçola (a on conviu en el tuteo i el voseo) i Costa Rica (a on conviu en el voseo). En països com Guatemala el ustedeo conviu en el voseo i el tuteo, pero este s'utilisa solament per a situacions formals com el tracte en desconeguts o en adults majors, encara que entre desconeguts de la mateixa edat es pot utilisar el voseo (masculí) o el tuteo (femení) i inclús es poden usar estos per a dirigir-se a adults coneguts, depenent del víncul donat entre les persones.
Ustedeo i tuteo
[editar | editar còdic]En els matisos que poden donar-se segons els diversos usos hispànics, el pronom vosté s'usa en espanyol normatiu per a mantindre una distància en el tracte,cita requerida be per desconeiximent de l'interlocutor o per respecte d'edat o estatus (cap, policia, polític). En canvi, s'usa tu o vós quan existix familiaritat en ell o com a mostra d'igualtat o proximitat personal: en el tracte en familiars, amics, inclús en desconeguts que tenen la nostra edat o en els quals tenim algun víncul social o professional (entre professors, meges, polítics, etc.).cita requerida
En algunes zones d'Hispanoamèrica, com casi tot l'interior de Colòmbia, en Costa Rica i algunes zones d'Equador i Panamà, l'us descrit anteriorment es veu modificat per lo que hem denominat ustedeo informal. En el parla de molts parlants de les regions anteriorment citades, no s'usa ni tu ni vós i els interlocutors es tracten de vosté en qualsevol situació, siga formal o informal; es parla de vosté als amics, els pares als fills, inclús als animals i els propis parlants parlant en si mateixos. En estes zones, la formalitat ya no ve expressada per vosté i han sorgit noves fòrmules per a expressar respecte o formalitat cap a l'interlocutor, com per eixemple l'ocupació del vocatiu senyor/a o Don/Donya a l'inici de l'oració: Senyor, ¿li pose dos o tres? En el departament colombià de Boyacá inclús s'usa el vocatiu sumercé. Eixemple: Sumercé, ¿té fam? Estes persones poden aplegar a usar el tuteo o el voseo solament per a dirigir-se cap a Deu o a alguna deidad religiosa.
Contràriament a lo que succeïx en el ustedeo informal en Colòmbia o Costa Rica, en l'espanyol caribeny i entre les noves generacions d'Espanya (potser en atres regions també) ha sorgit un us extensiu del tu en situacions que anteriorment exigien vosté. Per este motiu, hui és normal en estos països que els fills es dirigixquen de tu als seus pares, als seus yayos, tios, inclús als seus mestres i freqüentment als desconeguts, encara sense haver complicitat generacional o social aparent. En Espanya, per eixemple, és comú que la conversació escomence en un vosté que es resol en un tu a les poques frases. Per a estos parlants, el tuteo està desprovisto de les connotacions negatives que actualment s'associen al pronom vosté en alguns llocs: +edat alvançada, +distància, excessiva formalitat i inclús desigualtat (ya que s'ampra d'avall cap a dalt, pero no sempre és recíproc). Per un atre costat, a lo manco en la Península, el tu ha aplegat a simbolisar el parla de les generacions jóvens i ha adquirit un matís d'igualtat i modernitat que contribuïx a desplaçar una gran part dels usos tradicionals de vosté. En Costa Rica el tuteo és mal vist i amonestat socialment, i el seu us és exclusiu dels estrangers.
El ustedeo es va escomençar a utilisar en el xvii en el significat de la vostra mercé, i en substitució al voseo. En el xviii es va posar de moda i en el xix es va deixar d'utilisar el voseo.
Ustedeo en plural
[editar | editar còdic]
En tota Hispanoamèrica i en les Illes Canàries, «vostés» és el pronom de segona persona plural, mentres que en Espanya peninsular esta forma es reserva solament per al tracte cortés i en el parla informal s'ampra el pronom «vosatres», llevat en algunes zones d'Andalusia, a on «vostés» és també informal.[3]
_No_tenemos_wi-fi,_HABLEN_entre_ustedes.png)
Normalment es conjuga com si anara 3.ª persona del plural (vostés amen), llevat rares ocasions en el sur d'Espanya i en les illes Canàries. En certes zones rurals de La Palma i La Gomera, en Canàries, sobreviuen dos tipos de formes arcaiques, conjugades en 2.ª persona del plural pese a usar vostés (vostés ameu) i el vaivos, que equival a vostés es o vosatres vos (Vaivos van a córrer; Vostés es van a córrer). De qualsevol modo, abdós formes no són comunes en el parlar quotidià.
Queda, per tant llimitat l'us del pronom personal de 2.ª persona del plural vos. En el seu lloc s'usa el els (3.ª p. pl.). Eixemple: Els vullc dir = Vos vullc dir. També es restringix el possessiu vostre / vostra; és més usual l'us del el seu (de vostés o ells). Eixemple: «¿És esta ___protected_title_19___ casa (la de vostés)?».
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «ustear | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 13 de juny de 2020.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ JM.Persanch. «Morfosintaxis». Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2013. Consultat el 12 de giner de 2012.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ustedeo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.