Tuteo

En la gramàtica del castellà, el tuteo és l'ocupació dels tipos verbals i pronominals de la segona persona del singular associades al pronom tu, en contraposició a la forma de cortesia, que correspon al vosté. L'expressió tuteo, ademés, pot utilisar-se en referència a l'oposició entre l'us del tu i el vós, sent el segon un fenomen denominat voseo. Si ben abdós corresponen al parla informal, el seu us varia en les distintes àrees del món hispanoparlante, sent el tu la manera més estesa en Espanya, Chile, Mèxic, Equador, Panamà, Perú i la major part de Colòmbia i Veneçola.

Les zones que històricament han tingut una major influència del Imperi espanyol, econòmicament més vinculades en Espanya, varen quedar influenciades pel canvi en la norma peninsular,^{cita requerida} segons el qual el pronom vós va ser reemplaçat per vosté en situació reverencial, i el voseo va desaparéixer per complet en la Nova Espanya (gran part de Mèxic i els Estats Units), les Antilles i els actuals Perú, Equador i Colòmbia.

En les regions americanes més aïllades i en menor influència del Imperi espanyol, s'ha conservat el voseo i es desconeix el tracte de tu de manera total o parcial, principalment en Centroamérica i en els països rioplatenses. El tuteo és pràcticament eliminat del paradigma verbal en Argentina, Uruguay, Paraguay i en América Central i és substituït pel voseo en Argentina, Uruguay, Paraguay, Costa Rica, Nicaragua, Hondures, Guatemala, El Salvador i en algunes zones de Bolívia, Colòmbia, Veneçola, i Panamà.^{cita requerida}

En regions d'Uruguay s'usa una mescla de tuteo i voseo en la mateixa frase: "Tu tenés que entendre que ...", un tracte intermig entre el voseo i el tuteo.

En l'Argentina, pot amprar-se la paraula tuteo en referència al tracte informal, a pesar de que este allí és donat pel pronom vós, per a distinguir-ho del tracte formal en el pronom vosté.

Paradigma verbal del tuteo

A continuació, s'oferix el paradigma verbal del tuteo dels tres verps modele per a la conjugació regular: amar, témer i partir.

Modo indicatiu

• Present: ames, tems, parts.
• Pretérito perfecte simple: vares amar, vares témer, vares partir.
• Pretérito imperfecte: amaves, temies, parties.
• Futur: amaràs, temeràs, partiràs.
• Futur perifràstic: vas a amar, vas a témer, vas a partir.
• Pretérito perfecte compost: has amat, has temut, has partit.
• Pretérito plusquamperfecte: havies amat, havies temut, havies partit.
• Pretérito anterior: vares haver amat, vares haver temut, vares haver partit.
• Futur perfecte o compost: hauràs amat, hauràs temut, hauràs partit.

Modo subjuntiu

• Present: ames, temes, partixques.
• Pretérito imperfecte: amares o amares, temeres o temeres, partires o partires.
• Futur imperfecte: amares, temeres, partires.
• Pretérito perfecte compost: hages amat, hages temut, hages partit.
• Pretérito plusquamperfecte: hagueres o hagueres amat, hagueres o hagueres temut, hagueres o hagueres partit.
• Futur perfecte: haver amat, haver temut, haver partit.

Modo imperatiu

• Imperatiu: ama, tem, partix