Anar al contingut

Vector isótropo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un con nul, en el que q(x,y,z)=x2+y2z2
Est artícul tracta sobre els zeros d'una forma quadràtica. Per a l'element zero en un espai vectorial vore vector zero.

En matemàtiques, donat un espai vectorial X en una forma quadràtica q associada (denotat com (X, q)), un vector isótropo (o també vector isotrópico) és un element x de X distint de zero, per al que q(x)= 0.

En la teoria de formes bilineales reals, formes bilineales definides i formes quadràtiques isótropo són distints. Es distinguixen perque solament per a este últim existix un vector nul distint de zero.

Un espai quadràtic (X, q) que té un vector nul es diu espai pseudoeuclídeo.

Un espai vectorial pseudoeuclídeo es pot descompondre (de forma no única) en dos espais ortogonals A i B, X= A + B, a on q és positiu-definit en A i negatiu-definit en B. El con nul, o con isótropo, de X consistix en l'unió d'esferes equilibrades:

r0{x=a+b:q(a)=q(b)=r,aA,bB}.

El con nul és també l'unió de les dos rectes isótropo a través de l'orige.

Àlgebra dividides

[editar | editar còdic]

Un àlgebra de composició en un vector nul és un àlgebra dividida.[1]

En un àlgebra de composició (A, +, ×, *), la forma quadràtica és q(x) = x x*. Quan x és un vector nul, llavors no hi ha invers multiplicativo per a x i, ya que x ≠ 0, A no és un àlgebra de divisió.

En la construcció de Cayley-Dickson, les àlgebra dividides sorgixen en la série de números bicomplejos, bicuaterniones i bioctoniones, que utilisa el cos dels número complejo com a base d'esta construcció de duplicació deguda a Leonard Eugene Dickson (1919). En particular, estes àlgebra tenen dos unitats imaginàries, que commuten de modo que el seu producte, quan s'eleva al quadrat, produïx +1:

(hi)2=h2i2=(1)(1)=+1. Llavors
(1+hi)(1+hi)*=(1+hi)(1hi)=1(hi)2=0 i llavors (1 + hi) és un vector nul.

Les subálgebras reals, els número complejo hiperbòlics, els cuaterniones dividits i els octoniones dividits, en els seus cons nuls que representen el seguiment de la llum dins i fòra de 0 ∈ A, sugerixen la topología de l'espai temps.

Eixemples

[editar | editar còdic]

En el mòdul de Verma d'un àlgebra de Lie hi ha vectores nuls.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Arthur A. Sagle & Ralph E. Walde (1973) Introduction to Lie Groups and Lie Algebras, page 197, Academic Press
  2. Patrick Dolan (1968) A Singularity-free solution of the Maxwell-Einstein Equations, Communications in Mathematical Physics 9(2):161–8, especially 166, link from Project Euclid

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]