Veneralias
Les Veneralias eren unes antigues festes romanes que se celebraven cada 1 d'abril (les Calendas de Aprilis), dedicades a Venus Verticordia ("la que obri el cor") i a Fortuna Viril.
Història
[editar | editar còdic]El cult a Venus Verticordia, com un aspecte de Venus, va ser establit en el 220 a. C., durant els últims anys de les guerres púnicas de Roma, com a resposta al consell d'un oràcul sibilino,[1] quan varen tindre lloc una série de prodigis que denotaven el desgrat diví per delictes sexuals comesos entre els romans de totes categories i classes, entre ells, varis hòmens i tres vérgens vestales.[2]
La seua estàtua estava consagrada per una dòna jove, elegida com la més pudicitia (sexualment pura) en Roma, per un comité de matrones romanes. Al principi, l'estàtua provablement s'albergava dins del temple de Fortuna Virilis. Para Ovidio, l'acceptació d'este epítet de Venus i les seues pròpies responsabilitats representaven un canvi en el cor de la deesa. En el 114 a. C., Venus Verticordia va tindre el seu propi temple.[3] La seua funció estava destinada a convéncer als romans d'abdós sexes i de totes les classes, casats o no, per a que apreciaren les virtuts sexuals tradicionals i la Mos maiorum (moralitat) reconegudes com complacientes als deus i en benefici de l'Estat.
Rituals de cult
[editar | editar còdic]Durant les Veneralias, l'image de cult de Venus Verticordia era treta fòra del temple i duta a les termes públiques masculines, a on era despullada i llavada ritualment en aigua calenta pels seus femenines assistents, i engalanada en guirnaldas de mirto. Era el moment en que, sobretot les dònes, la demanaven ajuda en assunts del cor, sexe, compromisos o matrimoni.[4]
També se li donava cult el mateix dia a Fortuna Viril. A la seua estàtua se li despullava de les joyes li la llavava ritualment i li l'engalanava en pétals de rosa i li l'oferia incens per a que s'ocultaren les imperfeccions físiques de les dònes en les termes.
Finalment, en el transcurs de la festa, es bevia el cocetum fet en adormidera triturada dissolta en llet i endulzada en mel, que supostament, era la mateixa beguda presa per Venus el dia de la seua boda en Vulcano. La cerimònia servia per a assegurar la bellea, personalitat i noblea dels fidels.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dels Llibres Sibilinos (Valerio Màxim, 8. 15. 12) o de la Sibila de Cumas (Ovidio, Fasti, 4. 155 - 62.
- ↑ Staples, Ariadne, From Good Goddess to vestal virgins: sex and category in Roman religion, Routledge, 1998, p. 105 - 9.
- ↑ Carter, Jesse Benedict, "The Cognomina of the Goddess 'Fortuna'", Transactions and Proceedings of the American Philological Association , Vol. 31, 1900, p. 66.
- ↑ Langlands, p. 59, citant a Ovidioi, Fasti, 4. 155 - 62. Els romans consideraven l'ètica personal o mentalitat com a funcions del cor.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ovidio, Fasti, iv.133-156.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Veneralias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.