Anar al contingut

Papaver

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Corolla di un papavero "Papaver rhoeas".jpg
Papaver

Papaver és un gènero de plantes angiosperma, conegudes comunament com a roselles, que pertanyen a la família Papaveraceae i que es distribuïxen per Europa, Àsia i Norteamérica.

Les roselles normalment són de 4 pétals, generalment rojos, encara que poden aparéixer en tons rosats, blancs o púrpures. Els pétals a voltes tenen una taca negra en la base.

Descripció

[editar | editar còdic]

Són herbes anuals, bienals o vivaces, en làtex d'ordinari blanc i en fulls més o menys dividides, les inferiors pecioladas i les superiors, quan existixen, sésilés. Les florés són actinomorfas, pedunculadas, terminals i solitàries i de capoll colgante. Tenen 2 o 3 sàpia-hos, caedizos en la floració i 4-6 Pétals, fugaces, de prefloraació corrugada, a voltes imbricados i de color roig, taronja, groc, blanc o violeta. Els estams són numerosos, en anteras subglobosas o elipsoide mentres l'ovari no té estil, sino un disc apical proveït de 3-18 estigmas radials. El frut és una càpsula de forma mazuda a subglobosa, unilocular, falsament tabicada, casi sempre dehiscente per uns poros situats baix el disc. Conté numeroses llavors de 0,5-1,5 mm, reniformes, estriadas o reticuladas, més o menys alveoladas i de diversos colors.[1][2][3]

Archiu:Claude Monet 037.jpg
Camp de rosellas en Argenteuil, obra impressioniste de Claude Monet, 1873.

Les roselles selvades de color roig intens, cridades en francés ponceaus, han donat orige al nom del color roig viu cridat punzó.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Les roselles són plantes herbáceas del gènero Papaver, conegudes per les seues vistoses flors de colors intensos, especialment roges. Creixen de forma selvada en camps i vores de camins, i solen florir en primavera i principis d'estiu. La seua bellea delicada contrasta en la seua fragilitat: els pétals es desprenen en facilitat. Ademés del seu valor ornamental, algunes espècies com la Papaver somniferum han segut utilisades històricament per les seues propietats medicinals i narcóticas, ya que d'ella s'extrau l'opi, base de certs analgésicos. En moltes cultures, la rosella roja també simbolisa la memòria i el homenage als caiguts en guerres.


El gènero, i moltes de les seues espècies, varen ser establides, descrites i magníficament figurades per Joseph Pitton de Tournefort que ho va publicar en Institutiones Rei Herbariae, vol. 1, p. 237[1] [2] archivat en Wayback Machine. (en addenda en Corollarium Institucions Rei Herbarieae, p. 17 [3] [4] archivat en Wayback Machine.) & vol. 3, lám. 119 (flors)[5] [6] archivat en Wayback Machine. i 120 (fruts)[7] [8] archivat en Wayback Machine., en l'any 1700; va ser validat després per Carlos Linneo, publicant-ho en Species Plantarum, vol 1, p. 506 en 1753[9] i ampliant i detallant la seua diagnosis en Genera Plantarum, n.º 573, p. 224, 1754[10].

Referències

[editar | editar còdic]