Vertisol

Perfil de Vertisol.

Mapa de distribució de Vertisoles

Els Vertisoles són un Grup de Sols de Referència de la classificació de sols World Reference Base for Soil Resources (WRB) i un orde de la Soil Taxonomy. Un Vertisol és aquell sol, generalment negre, en a on hi ha un alt contingut de minerals d'argila expansiva, entre ells moltes montmorillonitas, que formen profunts clavills en les estacions seques, o en anys secs. Les expansions i contracció alternatives causen autolabranza (self-ploughing), a on el material del sol es mescla consistentemente entre sí, causant molts Vertisoles en un horisó A extremadament profunt i sense horisó B. (Un sol sense horisó B es denomina sol A/C soil). Açò també produïx en ascens de material intern a la superfície creant microrrelieves coneguts com gilgai.

Els Vertisoles es formen típicament de rocas altament bàsiques tals com basalt en climes estacionalmente humits o subjectes a sequias erráticas i a inundació. Depenent del material parental i del clima, poden oscilar del gris o rojós al més familiar negre (terra negra en Argentina i en Austràlia).

Els Vertisoles es troben entre els 50° N a 45° S del equador terrestre. Les majors àrees a on els Vertisoles dominen són les de l'est d'Austràlia (especialment Queensland, New South Wales), la replanell de Decán en Índia, sur de Sudan, Etiopia i Chad (la Gezira), i la província d'Entre Rius entre el riu Paraná i el riu Uruguay i la seua adjacent àrea occidental d'Uruguay. Atres àrees a on els Vertisoles dominen inclou el sur de Texas, nort i occident de Mèxic, les planicies en Amèrica central, el nort de Nigèria, Tracia, i parts de l'est de China.

En el seu estat climáxico natural, els Vertisoles estan coberts de pastures o boscs pastizados. La seua textura pesada i inestable molesten al creiximent forestal.

La contracció i expansió de les argila del Vertisol danyen construccions i carreteres, obligant a costoses realisacions i manteniments. Les terres en Vertisoles s'usen generalment per a pastoraje de ganado. No hi ha problemes en ferides produïdes per caure en els clavills durant periodos de seca. Eixa activitat intensa de l'argila forma ràpides compactación.

Quan es fa rec, els cultius com cotó, blat, sorgo, arròs creixen be. Els Vertisoles són especialment bons per al cultiu de l'arròs pel seu impermeabilidad quan se saturen. La agricultura de seca és molt dificultosa degut a que solament poden treballar-se en un ranc d'humitat molt estret: són extremadament durs en sec, i massa plàstics en humit. En Austràlia, els Vertisoles són altament apreciats, perque són els únics sols sense deficiències de fòsfor disponible. Alguns els criden Vertisoles costrosos, per una capa "fragipan" dura i fina en sec, que pot persistir per 2 a 3 anys abans d'afluixar-se lo suficient com per a permetre la sembra.

Els Vertisoles produïxen peculiars formes del paisage, com els gilgais, menuts i efímers llac de forma circular formats en una depressió en la superfície d'un sol molt ric en argila o Vertisol. Estos sols s'expandixen i contrauen fàcilment donant lloc a elevació i afonaments del terreny que adquirixen formes regulars geomètriques. Aixina mateix s'aplica el terme als microrrelieves superficials en el mateix tipo de terrenys, consistents en montículs i depressió.

En la classificació del Soil Taxonomy, els Vertisoles es subdividen en els següents:

Suborden

• Aquerts: Vertisoles somesos a condicions ácuicas per algun temps en molts anys, mostrant desenrolls morfismos redox i podent passar com Aquerts. Pel seu alt contingut d'argila, la permeabilidad és llenta, desenrollant-se condicions ácuicas. En general, quan la precipitació excedix la evapotranspiración, ocorre el encharcado. Baixe condicions humides, el ferro i el manganeso es movilisen i es reduïxen. El manganeso pot ser parcialment responsable del color obscur del perfil del sol.

• Cryerts: tenen un règim de temperatura del sol críico. Els Cryerts són molt comuns en les Praderies Canadenques, i en similars latitut de Rússia.

• Xererts: tenen un règim de temperatura del sol tèrmic, mésico, o frígido. Mostren clavills que s'òbrin a lo manco 60 dies consecutius durant l'estiu, i es tanquen a lo manco 60 dies consecutius durant l'hivern. Els Xererts són molt extensius en l'est mediterràneu i en parts de Califòrnia.

• Torrerts: fan clavills que es tanquen a lo manco 60 dies consecutius quan la temperatura del sol a 5 dm està per damunt de 8 °C. Estos sols no es presenten extensivamente en EE. UU., apareixen en l'oest de Texas, Nou Mèxic, Arizona, Dakota dl Sur, i és l'suborden més comú de Vertisoles en Austràlia.

• Usterts: fan clavills oberts a lo manco 90 dies acumulatius per any. Globalment, este suborden és el més extens de l'orde Vertisol, acompanyant als Vertisoles dels tròpics i climes monsònics d'Austràlia, Índia, i Àfrica. En EE. UU. els Usterts són comuns en Texas, Montana, Hawaii, i Califòrnia.

• Uderts: fan clavills oberts menys de 90 dies acumulatius per any, i menys de 60 dies consecutius durant l'estiu. En algunes àrees, els clavills s'òbrin solament en anys secs. Els Uderts tenen menuda extensió globalment, sent més abundants en l'oest uruguayo i este argentí, i també en parts de Queensland i el "Cinturó Negre" de Mississipi i d'Alabama.