Anar al contingut

Vigezzita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vigezzita

La vigezzita és la forma mineral d'un òxit múltiple la composició del qual és (Ca, Ce)(Nb, Ta, Tu)2O6. Va ser descobert en 1979 per S. Graeser, H. Schwander, H. Hänni i V. Mattioli en vall Vigezzo (Itàlia), lloc al que deu el seu nom.[1][2][3]

Propietats

[editar | editar còdic]

La vigezzita és un mineral entre translúcido i opac de color taronja o groc anaranjado en lluentor submetálico. Té durea 4,5 -5 en l'escala de Mohs i una densitat de 5,43 g/cm³.[3] És un mineral fràgil que en fracturar-se dona lloc a fragments concoideos.[4] Per una atra part, és un mineral radiactiu en una activitat superior a 70 Bq/g.[3]

Cristaliza en el sistema ortorrómbico, classe dipiramidal. El seu contingut en els distints elements és variable; aixina, el contingut de Nb2O5 varia entre el 31% i el 74%, el de Ta2O5 entre el 6% i el 36%, el de TiO2 entre el 4 i el 11% i el de Ce2O3 entre el 0,6 i el 11%.[4] Aixina mateix és membre del grup mineralógico de l'aeschynita, la composició de la qual correspon a AD2O6 (A = I, terres rares, Ca, O i Th; D = Tu, Nb i Ta).[5]

Morfologia i formació

[editar | editar còdic]

La vigezzita pot presentar-se com cristals euhédricos, en forma prismàtica i elongados a lo llarc de {010}, sent ademés aplanados i estriados; dits cristals poden alcançar una llongitut de 3 mm.

En la localitat tipo, este mineral es troba en cavitats miarolíticas en una pegmatita albitizada, en anfibolita i en gneis de biotita. En este emplaçament apareix associat a pirocloro, columbita i fersmita.[4]


Referències

[editar | editar còdic]