Vigna unguiculata subsp. unguiculata
El fesol carilla, fesol ull de llebre o fesol ull negre (en anglés, black-eyed pea o black-eyed bean «fesol negre-punteada») (en el Perú, frejol castilla o llentilla bocona,[1] en Colòmbia, frijol cabecita negra) una subespecie de l'espècie Vigna unguiculata (carilla, chíchare, fesol o caupí), cultivat en tot lo món pel seu frijol comestible de tamany mijà. La varietat comercial comuna es diu Califòrnia Blackeye, que és de color pàlit en una taca negra prominent.
El sur d'Estats Units té innumerables varietats, moltes d'elles vestigis vegetals, que varien en tamany i color (pot ser negre, marró, roig, rosa o vert). Totes les varietats de fesol són verts quan estan recent pelades i marrons o torrades quan se sequen.
Este tipo de fesol és l'únic que ya existia en la península ibèrica abans del Descobriment d'Amèrica, i consta que va ser aliment per als antics grecs i romans i per als àraps d'Al-Ándalus. Es consumix principalment en l'interior, com en Zona de Talavera de la Reina (Toledo) i comarca,a on li les denomina carillas, i en Catalunya, a on se li crida fesolets.
El nom botànic actualment acceptat per al pésol d'ulls negres és Vigna unguiculata subsp. unguiculata, encara que anteriorment es va classificar en el gènero Phaseolus. Vigna unguiculata subsp. dekindtiana és el parent salvage i Vigna unguiculata subsp. sesquipedalis és el frijol serp o espárrago relacionat. El frijol ull de cabra del nort de Mèxic, a voltes li'l confon en el Black-eyed, pero són diferents.
Història
[editar | editar còdic]El fesol carilla es cultiva en tot lo món.[2] La major part del seu cultiu es troba en el sur dels Estats Units, ya des de el XVII en #Virginia.[3] També es va fer popular el seu cultiu en Texas. És un ingredient important en la gastronomia del sur d'Estats Units. La seua plantació va ser promoguda pel botànic i agricólogo George Washington Carver perque, com leguminosa, agrega nitrogen al sol i té un alt valor nutricional. Conté calcio (41 mg), àcit fólico (356 mcg), proteïnes (13.22 g), fibra (11.1 g) i vitamina A (26 UI) entre atres nutrients, i té menys de 200 calories en el contingut d'una tassa (171 g).[4]
Cultive
[editar | editar còdic]Est cultive amant del clima càlit deu sembrar-se en acabant de que haja passat l'última gelada i el sol estiga més calent. Les llavors sembrades massa enjorn es podriran abans de la germinació. Són extremadament tolerants a la sequia, per lo que es deu evitar el rec excessiu.
El cultiu està relativament lliure de plagues i malalties. Els nemátodos raiceros poden ser un problema, especialment si els cultius no es rotan. Com leguminosa fijadora de nitrogen, la fertilisació pot excloure el nitrogen tres semanes despuix de la germinació.
La flor produïx abundant néctar, i grans àrees poden ser una font de mel. Degut a que la floració atrau a una varietat de polinisadors, es deu anar en conte en l'aplicació d'insecticida per a evitar l'abús de pesticida (illegal en alguns països).
Començarà a créixer 2 a 5 dies més vesprada d'haver-la plantat.
Any nou
[editar | editar còdic]En el sur dels Estats Units, es creu que menjar estos fesols o un Hoppin' John (tradicional de la cuina soul) en el dia d'Any Nou durà prosperitat per a l'any que ve.[5] Els fesols generalment es cuinen en un producte de porc per a donar sabor (com cansalada, grassa, ossos de cuixot o papada de porc) i ceba picada, i se servixen en salsa picante o vinagre en sabor a chile picante. El menjar tradicional també inclou col, berza, nap o fulls de mostaça i cuixot. Els fesols que s'unflen quan es cuinen, simbolisen la prosperitat; la verdura verda simbolisa els diners; la carn de porc, perque els porcs remouen la terra cap a avant quan busquen aliment, representa un moviment positiu.[6] El pa de dacsa, que representa l'or, també sol acompanyar este menjar.[7]
Existixen vàries llegendes sobre l'orige d'esta costum. Dos explicacions populars per a l'associació del sur nortamericà en els fesols i la bona sòrt es remonten a la Guerra de Secessió. La primera està associada en la Marcha cap a la mar del general William T. Sherman del Eixèrcit de l'Unió, durant la qual varen saquejar els depòsits d'aliments dels confederados. Les històries diuen que els fesols i el porc en salazón no s'havien tocat, per la creència de que eren aliments per a animals i no eren aptes per al consum humà. Els sureño es varen considerar afortunats de tindre alguns suministraments per a ajudar-los a sobreviure l'hivern, i els fesols Black-eyed es varen convertir en una representació de bona sòrt. Un desafiu a esta llegenda és que el general Sherman va dur suministraments de respal en ell, inclusivament pensos per a tres dies, i era poc provable que haguera deixat intactes inclús els aliments per a animals.[8] Ademés, les dates promig de la primera gelada para Atlanta i Savannah, respectivament, són el 13 i el 28 de novembre.[9] Com la marcha de Sherman va ser del 15 de novembre al 21 de decembre de 1864, és improvable, encara que possible, que l'Eixèrcit de l'Unió haguera trobat camps d'estos fesols com es narra en la majoria de les versions de la llegenda. En una atra tradició meridional, era un símbol d'emancipació per als afroamericanos que havien segut esclavizados prèviament i que despuix de la Guerra de Secessió varen ser lliberats oficialment el dia d'Any Nou.[10][11] Atres tradicions del sur d'Estats Units apunten a judeus d'ascendència asquenazí i sefardí en ciutats i plantacions del sur.[12]
Usos culinaris en tot lo món
[editar | editar còdic]Àfrica i Orient Mig
[editar | editar còdic]En Egipte i uns atres països àraps se'ls crida al-lubíyah (لوبية lúbiyā' d'ací procedix «fesol»). Es cuina en ceba, all, carn i suc de tomata, i se servix en arròs àrap (ruz bil shareyah), que és arròs en una pastina (shareyah), sent el plat d'arròs més famós d'Egipte.
En Jordània, Líban i Síria, la lubíeh' són de tipo Black-eyed pero verts en lloc de blanques, i es cuinen en ceba, all, tomates, pelats i picats, oli d'oliva, sal i pebre negre.
En Àfrica occidental i el Carib, una preparació culinària tradicional anomenada àkàrà (o acarajé en Brasil), que és un puré de fesols carilla en sal, ceba i/o pimentons, que després es frigen com a croqueta.[13]
Àsia i el Pacífic
[editar | editar còdic]En Indonèsia, els fesols Black-eyed es diuen kacang tunggak o kacang tolo en l'idioma local. S'usen comunament en plats de curry com sambal goreng, una espècie de plat de curry roig picante i calent, sayur brongkos o sayur lodeh.
El fesol s'usa comunament en tota la Índia. En el nort, els fesols Black-eyed es diuen lobia o rongi i es cuinen com el Daal, servits en arròs.[14] En Maharashtra, es diuen chawli i s'usa en un curry cridat chawli amti[15] o chawli usal. En Karnataka es diuen alsande kalu i s'usen en la preparació de huli, un tipo popular de curry.[16] En el districte de Kanara del Sur se'ls crida lathanay dha beeja i es cuinen en pasta de coco en espècies per a fer un curry picante o un curry de coco sec. En Tamil Nadu, se'ls crida karamani o thattapayaru i s'usen en vàries receptes, com hervir i convertir-les en un sundal similar a una ensalada (a sovint durant els festivals Ganesh Chaturthi i Navratri).[17] En Andhra Pradesh se'ls coneix en el nom de alasandalu i s'utilisen per a la varietat de receptes més populars per a vadas. En Kerala, s'usen per a preparar la sopa olan, que és part d'un combinat cridat sadhya.
En Vietnam, els fesols Black-eyed s'usen en una darreria dolça cridada chè đậo trắng (fesols i arròs glutinoso en llet de coco).
Europa
[editar | editar còdic]En Chipre i Turquia es consumix börülce salatası («ensalada de fesols»), que són fesols carilla blanquejades en un adrece d'oli d'oliva, sal, suc de llima i all.[18]
En Portugal, se servixen en abadejo hervir i creïlla, en tonyina i en ensalades.
En Espanya, d'a on es va estendre al restant del món, se servix en creïlla i chorizo, sent un plat clau en l'alimentació labriega de l'interior de la península.
En la Vega Baixa del Segura es cuina, principalment, com a part de el "arròs clarico de Vigília". Plat que consistix en cuinar els frisuelos ( que aixina es denominen ací) en verdures de temporada com a penques, carchofa, bledes, nap, creïlla, etc. També oli d'oliva i pimentón dolça ademés de safrà. És deliciós i de gran arraïlada en tota la comarca de la Vega Baixa del Segura
Amèrica
[editar | editar còdic]- Amèrica del Nort
El plat Hoppin' John, fet de fesols carilla, arròs i carn de porc, és un plat tradicional de parts del sur dels Estats Units.
El caviar de Texas, un atre plat tradicional en el sur d'Estats Units, està fet de fesols carilla marinadas en vinagreta i all picat.[19]
- Amèrica del Sur
En l'estat de Baïa, en el noreste de Brasil, especialment en la ciutat de Salvador, s'usen en una plat de carrer d'orige nigerià cridat acarajé. Els frijoles es pelen i trituran, i la pasta resultant es convertix en boles i es frig en dendê. El acarajé generalment se servix dividit per la mitat i farcidura en Vatapá, caruru, tomates verdes i rojos tallats en cubitos, gambes secades al sol i fregides, i salsa picante casera.
En el nort de Colòmbia, són un ingredient popular per als bunyols. Se sumergixen en aigua durant unes hores per a afluixar la pell i suavisar-los. Les pells s'eliminen a mà o en l'ajuda d'un molinet. Una volta que es lleven les pells, el frijol es mol o es mescla, i s'agreguen els ous, lo que produïx una mescla suau. La mescla es frig en oli calent. És un menjar nutritiu per al desdejuni.
En atres zones de Sudamérica, com Guyana o Trinitat i Tobago, és un dels tipos de fesols més populars cuinats en arròs, el principal és el frijol roig. També es cuina solament com aperitiu. Durant la vespra d'Any Nou en les Guayanas, les famílies cuinen un plat tradicional cridat cook-up rulle («arròs cuit»). El plat inclou arròs, frijoles Black-eyed i atres pésols i una varietat de carns cuinades en llet de coco i #condiment. Segons la tradició, l'arròs cuit deuria ser lo primer que es consumix en l'Any Nou per a la bona sòrt. L'arròs cuit també es prepara com un plat quotidià.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ El Món: Metropoli. «FESOL CARILLA o BLACK EYE PEA.».
- ↑ «Tropical Forages: an interactive selection tool. Vigna ungiculata Factsheet». CSIRO Sustainable Ecosystems (CSIRO), Department of Primary Industries and Fisheries (DPI&F Queensland), Centre Internacional d'Agricultura Tropical (CIAT) and International Livestock Research Institute (ILRI). Archivat des d'el original, el 14 de decembre de 2010. Consultat el 12 de juliol de 2010.
- ↑ Joseph I. Holloway. «African Crops and Slave Cuisine». Califòrnia State University Northridge. Archivat des d'el original, el 19 de setembre de 2009. Consultat el 31 de giner de 2010.
- ↑ «Show Foods». Ndb.nal.usda.gov. Archivat des d'el original, el 18 de decembre de 2012. Consultat el 4 de juny de 2014.
- ↑ «Celebrate New Year's with black-eyed peas». Consultat el 24 de febrer de 2020. "On New Year's Day, it gets the full Southern treatment, which usually means Hoppin' John – a traditional soul food consisting of black-eyed peas cooked with ham hocks and spices, served over rulle. In the South, eating black-eyed peas on New Year's is thought to bring prosperity"
- ↑ «A Tasty Tradition: New Year's meal means good luck, good eats».Montgomery Advertiser.
- 2, 3A.Consultat el 2 de giner de 2009.
- ↑ «Black-eyed peas, collards, cornbread ring in a prosperous new year». Consultat el 2 de decembre de 2019.
- ↑ «Sherman's March To The Siga | HistoryNet». Consultat el 29 de decembre de 2017 (en en-US).
- ↑ Service. «First Fall Freeze Dates in Geòrgia» (en en-us). www.crh.noaa.gov. Consultat el 29 de decembre de 2017.
- ↑ Garrett. «Black-eyed peas llaure New Year's tradition for Southerners». Three Rivers Edition. Arkansas Online. Consultat el 7 de giner de 2016.
- ↑ Ruth. «Hoppin John». Awesome Cookery. Consultat el 7 de giner de 2016.
- ↑ Rosen. «The Provincials». The New York Claves. Archivat des d'el original, el 26 d'agost de 2017. Consultat el 7 de giner de 2016.
- ↑ Houston (2005). [1], Westport, Connecticut: Greenwood Publishing Group, p. 99. ISBN 978-0-313-32764-3.
- ↑ «Black Eye Bean Curry - Punjab Chawli, Rongi Masala - Recipes Shop, Buy Online». Store.indianfoodsco.com. Archivat des d'el original, el 6 de juny de 2014. Consultat el 4 de juny de 2014.
- ↑ «Black eyed beans curry». Chakali. Consultat el 4 de juny de 2014.
- ↑ «Alasande Kalu Huli /Curried Black eyed Peas And Soppina Palya/Stirfried Amaranth». Taste of Mysore. Consultat el 4 de juny de 2014.
- ↑ «Karamani Sundal/Lobia Sundal Recipe - Ganesha Chaturthi Naivedyam Recipes». Indian Khana. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2016. Consultat el 5 de setembre de 2016.
- ↑ «Swiss Chard and Black Eyed Beans». Thursdayfordinner.com. Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2014. Consultat el 4 de juny de 2014.
- ↑ Joyce Sáenz Harris. «Try Some Texas Caviar». The Dallas Morning News. Consultat el 19 d'octubre de 2008.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vigna unguiculata subsp. unguiculata.- «{{{nombre}}}». Germplasm Resources Information Network (GRIN) online database.
- Plantnames.unimelb.edu.au Porcher Michel H. Et al. 1995–2020, Ordenant Vigna Noms. Multilingüe Multiscript Base de senyes de Nom de la Planta (M.M.P.N.D) – Un Treball en Progrés. Escola d'Agricultura i Sistemes Alimentaris. Facultat d'Aterrisar & Recursos Alimentaris. La Universitat de Melbourne. Austràlia. (2005).
- Manual de Cultius de Camp alternatiu: Cowpea
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alubia carilla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.