Vila dels Misteris
La Vila dels Misteris o Vila dei Misteri és una ruïna ben conservada d'una vila romana que queda a uns 800 metros al noroest de Pompeya i a uns 200 de la Porta de Herculano. Es pot aplegar a ella des de Pompeya. Queda en les afores de la ciutat principal, separada d'ella per una carretera en monuments funeraris a abdós costats (una necròpolis) aixina com les muralles de la ciutat. La Vila dels Misteris està considerada una vila suburbana, en una relació propenca en la ciutat, pero en les afores d'ella. Des de l'any 1997 forma partix del lloc Patrimoni de l'Humanitat cridat «Zones arqueològiques de Pompeya, Herculano i Torre Annunziata», en concret en el Còdic 829-002.
Història
[editar | editar còdic]Encara que coberta per metros de cendra i un atre material volcànic, la vila va sofrir alguns danys menors en l'erupció del Vesubio en l'any 79, i la majoria de les seues parets, sostres, i més en particular els seus frescas varen sobreviure en gran mida intactes.
Va ser construïda en la primera mitat de el II i va ser moltes voltes remodelada i ampliada. Es presenta com una construcció de quatre costats circundada per un terrat panoràmic. Despuix del terremot de l'any 62 la Vila va canviar de propietaris i d'usos: de vivenda senyorial va passar a establiment agrícola. La propietat de la Vila és desconeguda, com ocorre en moltes cases privades de la ciutat de Pompeya. No obstant, alguns objectes proporcionen claus tentadoras. Un sagell de bronze trobat en la vila menciona a L. Istacidius Zosimus, un lliberte de la poderosa família Istacidii. Els erudits ho han propost com a propietari de la vila o supervisor de la reconstrucció despuix del terremot de l'any 62. En lloc d'això, la presència d'una estàtua de Livia, esposa d'Augusto, ha fet que alguns historiadors consideraren que ella era la propietària.
En 1909, Aurelio Item [1] junt en Amedeo Maiuri, ha redescubierto la Vila dins del terreny, prop de les excavacions de Pompeya, pertanyent a la seua família des de 1829. No obstant, no seria sino fins a en 1913 que Maiuri li dona el seu nom actual, per les fresca del mural roig. Va haver negociacions entre Item i el regne d'Itàlia, que va durar fins al 23 de juny de 1913 en quant l'Estat li paga 270000 lires, fent que perga la Vila pero es beneficia del seu descobriment.
Arquitectura i art
[editar | editar còdic]
La Vila tenia belles sales tant per a menjar com per a l'oci, i espais més funcionals. Una prensa de vi va ser descoberta quan es va excavar la Vila i ha segut restaurada a la seua ubicació original. No era infreqüent en les cases dels molt rics incloure zones per a la producció de vi, oli d'oliva o atres productes agrícoles, especialment des de que molts romans de l'èlit eren propietaris de granges o horts en la proximitat de les seues viles. És un eixemple d'una vivenda de gran lux unida a una explotació agropecuaria. S'integra en el paisage per mig de grans pòrtics i galeries que donen a jardins colgantes. En este sentit, la Vila dels Misteris resulta molt distinta de les cases trobades en la ciutat.
La Vila rep el seu nom per les pintures en una habitació de la residència. Este espai va poder haver segut un triclinium, i està decorat en frescas de el I del tipo megalografía. Encara que el tema real és objecte de controvèrsia, l'interpretació més usual de les imàgens és que es tracta de l'iniciació d'una dòna en un cult especial a Dioniso, un cult mistérico que requeria ritos específics i rituals per a convertir-se en membre. Del restant d'interpretacions, la més destacada és la de Paul Veyne, qui creu que representa a una jove passant pels ritos del matrimoni.
Les imàgens són molt eloqüents: un chiquet llegint el ritual baix la supervisió d'una matrona, una jove que du una font en ofrenes, un grup de senyores en una celebració sacramental, un sileno que toca una lira mentres una jovencita oferix el seu sen a una cabra, un atre vell sileno oferix begudes a un chicotet sàtir mentres un atre més jove li alcança una caraça teatral, entre moltes atres. També es representen les bodes de Dioniso i Ariadna.
Com en atres zones de Pompeya i Herculano, es varen trobar una série de cossos en la vila dels que es varen fer models en algeps.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Claudia Converto: Campània, civilisation and art, KINA ITALIA S.p.A., Milà.
- Oliver Grau: Virtual Art: From Illusion to Immersion, MIT-Press, Cambridge/Mass. 2002, S. 24-33, ISBN 9780262072410
- Antonio Virgili: Culti misterici ed orientali a Pompei, Gangemi, Roma, 2008
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Villa de los Misterios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.