Vindolanda

Vindolanda

Vindolanda va ser un castrum, un dels forts que custodiaven la Muralla d'Adriano. En l'excavació de les seues ruïnes varen ser trobades les famoses tablillas de Vindolanda.

Fort i poble

Primers forts de fusta

Els primers forts romans en Vindolanda es varen construir en fusta i herba. Els restants ara estan enterrats fins a 4 m de profunditat en sol anóxico anegado. Hi ha cinc forts de fusta, construïts i demolits un darrere l'atre. El primer, un chicotet fort, provablement va ser construït per la Cohors I Tungrorum al voltant de l'any 85. Aproximadament en el 95, va ser reemplaçat per un fort de fusta més gran construït per la Cohors IX Batavorum, una unitat mixta d'infanteria i cavalleria d'uns 1 000 hòmens, fort que va ser reparat al voltant de l'any 100 baix el mando del prefecto romà Flavio Cerial, i que, quan la cohorte de bátavos va ser traslladada en 105, va ser demolit.

Quan la Cohors I Tungrorum va retornar a Vindolanda, va construir un fort de fusta més gran i va permanéixer ací fins que es va construir el Mur d'Adriano al voltant de l'any 122, quan es varen mudar, molt provablement a Vercovicium (Housesteads) en el mur, a unes dos milles al noreste de Vindolanda.

Forts i barraques de pedra

Secció reconstruïda del mur d'Adriano

Casa del comandant en bany. El fort de pedra es va construir per a albergar a la quarta cohorte de gals que es va traslladar a Vindolanda despuix del 212 d. C.

Poc en acabant de que es construïra el Mur d'Adriano, la majoria dels seus hòmens varen ser traslladats al nort, al Mur de Antonino. Es va construir un fort de pedra en Vindolanda, possiblement per a la Cohors II Nerviorum. De 208 a 211, va haver una gran rebelió contra Roma en Britania, i l'emperador Septimio Sever va dirigir un eixèrcit per a fer-li front personalment. L'antic fort de pedra va ser demolit i reemplaçat per un conjunt poc convencional d'edificis de l'eixèrcit en l'oest, i un conjunt inusual de moltes cabanyes redones de pedra a on havia estat l'antic fort. Algunes d'estes cabanyes circulares són visibles pels murs nort i suroest de l'últim fort de pedra. És possible que l'eixèrcit romà els haja construït per a acomodar a les famílies de grangers britànics en este periodo de inestabilitat. Septimio Sever va morir en York en el 211; els seus fills varen pagar als rebels i es varen anar a Roma. Els edificis de pedra varen ser demolits i es va construir un gran fort de pedra a on havien estat les cabanyes, per a la Cohors IV Gallorum.

Vicus

Un vicus es va desenrollar a l'oest del fort. Constava de varis rencs d'edificis, cada u dels quals contenia vàries cambres d'una habitació. La majoria no estaven conectats al sistema de drenage existent. Un llaura votiva trobada en 1914 prova que l'assentament era oficialment un vicus i que es dia Vindolanda. Al sur del fort hi ha unes termes. El fort de pedra posterior i el poble contigu varen permanéixer en us fins a aproximadament el 285, quan va ser abandonat en gran part per raons que es desconeixen.

Fortalees de el IV

Aproximadament en l'any 300, el fort va ser reconstruït novament, pero el vicus no va tornar a ser ocupat, per lo que lo més provable és que l'àrea seguira sent massa insegura per a la vida fòra dels seus murs. Aproximadament en 370, el fort va ser reparat toscament, potser per soldats irregulars. No hi ha evidència per a l'opinió tradicional de que l'ocupació romana va terminar sobtadament en 410; pot haver disminuït llentament.

Excavació i troballes

Treballe arqueològic en Vindolanda en 2006

En la década de 1930, l'arqueòlec Eric Birley, qui estava interessat en excavar el lloc, va comprar la casa en Chesterholm a on ara es troba el museu. Les excavacions han segut continuades pels seus fills, Robin i Anthony, i el seu net, Andrew Birley, fins al dia de hui. Es realisen cada estiu, i alguns dels jaciments arqueològics alcancen profunditats de sis metros. Les condicions anóxicas a estes profunditats han preservat mils d'artefactes, com tablillas de fusta per a escriure i més de 160 pentines de boj, que normalment es desintegren en el sol, brindant aixina l'oportunitat d'obtindre una comprensió més completa de la vida romana en el lloc.

En 2017, uns guants de boxeig romà de casi 2000 anys d'antiguetat varen ser descoberts en Vindolanda pels experts de Vindolanda Trust dirigits per Andrew Birley. Se sugerix que, basant-se en la seua diferència en els guants de gladiador, els guerrers que usaven este tipo de guants no tenien el propòsit de matar-se uns a uns atres, i que provablement es varen usar en un deport per a promoure les habilitats de lluita. Els guants s'exhibixen actualment en el museu de Vindolanda.

Recents excavacions han anat acompanyades de noves metodologia arqueològiques. S'han utilisat imàgens tridimensionals per a investigar l'us d'un cràneu de bou en la pràctica de tir. En 2021, es va descobrir un artefacte de pedra arenisca tallada a unes poques polzades baix del pis del fort. Representa a un guerrer o deidad nuet davant un cavall o un animal similar. Les primeres interpretacions apunten a que la figura és d'una deidad romana, potser de Mart o Mercurio.

Les tablillas de Vindolanda

Artícul principal → Tablillas de Vindolanda.

Tablilla 291 (escritura cursiva romana)

En 2011 el Museu Britànic va prestar nou tablillas al museu de Vindolanda.

S'ha pogut comprendre millor la vida dels soldats i les seues famílies del fort de Vindolanda gràcies al descobriment de tabletas en les excavacions —es varen trobar cinccentes aproximadament entre 1970 i 1980— que daten entorn al 90 i 120, les quals estaven escrites en llatí cursivo i fetes de panels rectangulars de fusta d'abedull, roure i aliso, el tamany del qual és similar a una postal moderna, en 0,25-3 mm de gruixa i 20x8 cm de superfície. Estes tenien una capa de cera de pocs milímetros en la que era fàcil rectificar errors o tota l'escritura gràcies a la possibilitat de alisar la cera i reutilisar la tablilla. S'escrivia en un stylus en tinta a pur de carbó sobre temes variopintos, des d'assunts oficials com la llogística del campament, fins a testimonis de la vida quotidiana. Bona part d'estes tabletas es troben en el Museu de Vindolanda gràcies a un acort entre el Museu Britànic i Vindolanda Charitable Trust.

En principi no totes les tabletas trobades estaven en bon estat, no obstant algunes d'elles varen conseguir conservar-se gràcies a les condicions del sol, la llectura del qual, no totes, es va dificultar degut a que la fusta es va enfosquir per l'oxigenaació. La solució va ser el dessiframent per mig de infrarrojos que va permetre el aclaramiento dels traços de tinta negra. La seua escritura tampoc va ser alguna cosa senzill de dessifrar per als paleógrafos, pero a pesar d'açò, a través de les tabletas han pogut estudiar el desenroll d'este llenguage, per lo que es tracta d'un jaciment que oferix gran informació sobre distints assunts.

Una de les tablillas més conegudes és la 291 i data entorn a 100, que conté una invitació de natalici de Claudia Severa, esposa del comandant d'una fortalea romana propenca, a Sulpicia Lepidina, casada en Flavio Cerial, comandant del fort III estacionats en Vindolanda. Dita tableta s'observa que està escrita per dos mans diferents, degut a que la primera part presenta una lletra més irregular que les últimes quatre llínees, per lo que du a la conclusió de que el principi està escrit per un escribano i el final per la pròpia Claudia Severa. Este testimoni és, provablement, un dels primers escrit en llatí per una dòna. La traducció de la tableta és la següent:

Açò mostra cóm les esposes habitaven en els comandants en els forts. No obstant, gràcies al descobriment de diplomar militars de licenciamiento, que mostren noms de chiquets i dònes, s'ha corroborat que els oficials de menor ranc també estaven acompanyats per les seues famílies.

Per una atra part, es troben atres tablillas que reflectixen la vida quotidiana dels soldats, com és el cas del personage Masclo, un soldat romà que va rebre l'orde de solicitar l'enviament de cerveses al destacament defensiu del fort a través d'una carta. Ademés, la mateixa carta revela que Masclo va demanar un permís, provablement per una ressaca. Un atre eixemple de la vida quotidiana és una tableta en la que una persona comenta que li han enviat 50 ostres i que li envia de regal la mitat al receptor de la carta, o la tableta 343 enviada per Octavio a Cándido en la que consigna l'entrega de blat i cuiro.

Bibliografia

• Bowman, Alan K.; Adams, J. N. (James Noel), {{{nom2}}} (1994). The Vindolanda writing-tablets : (tabulae Vindolandenses II), British Museum Press. OCLC 30132065. ISBN 0-7141-2300-5.
• (2009).

266-268.