Volcans del Camp de Cartagena





El Camp de Cartagena, en la Regió de Múrcia (Espanya), alberga un dels episodis més recents de vulcanisme de la península ibèrica. Durant el mioceno superior, fa només uns 7 millons d'anys, es varen produir numeroses erupció volcàniques en tota la zona, de les que són restants: les illes de la Mar Menor, l'Illa Grosa, El Carmolí o el Cabezo Beaza.
Història geològica
[editar | editar còdic]Els processos volcànics es varen produir per subducción de la placa africana baix la placa euroasiàtica. Les erupció varen ser de tipo estromboliano encara que d'escassa potència formant menuts estratovolcanes que, en l'actualitat, es troben molt erosionats. Restants d'estes erupció són els fluix piroclásticos i colades de lava que poden observar-se en el Cabezo Negre de Tallante. Aixina mateix, eixemples de disjunció columnars poden vore's en l'Illa Grosa. Les millors mostres dels processos volcànics del Camp de Cartagena es donen en el Cabezo del Carmolí a on poden trobar-se eixemples de fluix piroclásticos, colades de lava, disjunció columnars i menuts domo volcànics.
Les primeres emissions volcàniques es varen produir a l'est del Camp de Cartagena, durant el mioceno, fa entre 7,2 i 6,6 millons d'anys, en l'emissió d'andesitas calcoalcalinas-potásicas. Les erupció més modernes es varen produir fa 2,6 millons d'anys, durant el pleistoceno, en el noroest del Camp de Cartagena en la diputació de Tallante, en l'emissió de basalts alcalinos. Els últims episodis volcànics del Camp de Cartagena es varen produir fa solament 1 milló d'anys en el Cabezo Negre de Tallante[1]
Associats a esta activitat volcànica es varen generar potents processos hidrotermales en els que l'aigua procedent de l'interior de la terra, en presència de minerals dissolts i somesa a fortes pressions i altes temperatures, va precipitar estos minerals en les fallas i cavitats de la serra i va donar lloc als rics filons de minerals metàlics, galena, blenda, pirita, calcopirita i magnetita de la Serra minera de Cartagena-L'Unió,.[2][3]
Les andesitas volcàniques del Cabezo Beaza aixina com d'atres volcans varen ser molt comunament utilisades en la construcció d'edificis durant l'antiguetat en la ciutat de Cartagena. Aixina poden vore's estes andesita en l'amfiteatre romà o el monument sepulcral de la Torre Cega.
Llista dels principals volcans del Camp de Cartagena
[editar | editar còdic]En l'interior del Mar Menor, apareixen cinc illes d'orige volcàico:
- La Illa Major o del Baró, que és la més gran de l'estany en 93,8 hectàrees i 104 metros d'altitut. Conté un con volcànic principal i dos més menuts, tots molt erosionats.
- La Illa Perdiguera, la més visitada i té un tamany de 25,8 hectàrees. Composta, com l'Illa del Baró per dos cons volcànics principals i un tercer menor unit als anteriors per un tómbolo.
- La Illa del Cérvol, en 16,3 hectàrees, formada per dos cons volcànics molt erosionats. Conté numeroses comunitats vegetals d'espècies endèmiques i iberoafricanas molt interessants, per lo que ha segut proposta com microrreserva botànica. Fins a no fa molt temps va estar unida a La Mànega de la Mar Menor per un camí artificial que recentment ha segut eliminat, justament per a protegir la vegetació de l'illa.[4]
- La Illa Rondella o Redona, una de les més menudes, constituïda per un sol con volcànic.
- La Illa del Subjecte, en 2,4 hectàrees també és molt menuda. És l'única illa que conserva un cràter més o menys apreciable.
En la Mar Mediterrànea, front a la Mànega de la Mar Menor, s'alça la Illa Grosa en un menut illot al seu costat, també volcànic, El Farallón.
En terra ferma, en el Camp de Cartagena apareixen:
- El Carmolí. Restants d'un antic volcà cuaternario extinguit.
- El Cabezo Beaza, el Cabezo de la Fraila i el Cabezo Ventura, junt al Polígon Industrial de Cartagena.
- Calnegre i Monteblanco en La Mànega de la Mar Menor.
- El Cabezo Negre, el Pique Ceba i Els Pérez en Tallante.
- El Volcà Aljorra.
l'Illa Grosa, l'Illa del Baró i l'Illa Perdiguera pertanyen al municipi de Sant Javier, el restant dels volcans mencionats anteriorment pertanyen al municipi de Cartagena.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Regió de Múrcia Digital: Volcans de la Regió de Múrcia
- ↑ Pedro Antonio López Sánchez. «El districte miner de Cartagena». Grup Mineralógico d'Alacant. Consultat el 26 d'agost de 2009.
- ↑ Antonio del Ram. «Volcans en la Regió de Múrcia. Episodis volcànics». Regió de Múrcia Digital. Consultat el 20 d'agost de 2009.
- ↑ flora protegida: Illa del Cérvol
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcanes del Campo de Cartagena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.