Anar al contingut

Xantiosita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Aerugite - Bunsenite - Xanthiosite.jpg
Xantiosita

La xantiosita és un mineral arseniat enquadrat en la classe dels minerals fosfat.[1] Va ser descoberta en 1869 en una mina de Johanngeorgenstadt, en els Montes Metàlics de Sajonia (Alemània),[2] sent nomenada aixina del grec "xanthos" (groc) més "thion" (sofre), pel seu distintiu color groc-sofre.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un arseniat anhidro de níquel, sense aniones adicionals, que cristaliza en el sistema cristalí monoclínic.[3]

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Apareix en un rar mineral secundari en jaciments d'alteració hidrotermal de minerals del níquel, arsènic i urani, trobat en la seua localitat tipo de Johanngeorgenstadt (Alemània) i en Cornualles (Anglaterra).[1] Sol trobar-se associat a atres minerals com: bismut natiu, bunsenita o aerugita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 (1965).Mineral. Mag..35
    72–83.
  2. (1892).(6ª edició)
    870.
  3. (1991).Acta Crystallographica.B
    457.