Xenia (motiu)

Detall del Mosaic dels Pardals d'Itálica (Andalusia, Espanya); II

El motiu de la xenia utilisat en freqüència en els mosaics romans, consistia en naturalea mortes que agrupaven varis elements, en la seua majoria comestibles, que venia a representar l'ofrena generosa de l'amfitrió cap als seus invitats. El seu orige es remonta a les pintures helenísticas, en a on es varen inspirar els mestres musivarios romans.

Els elements típics del motiu de la xenia incloïen diferents animals de caça, inclús penjant de ganchos, peixos, cistelles de fruta (a sovint bolcades), verdures, llegums i similars. Vitruvio enumera específicament "les aus de corral, ous, verdures i atres productes del camp".

Els motius de xenia es troben tant en domus urbanes com en villae rurals, típicament en les sales de recepció o atres estàncies de prestigi com els triclinia o els oeci.

La paraula grega xenia, ve de l'institució de la xenia, la hospitalitat, que ya per als antics grecs de l'Edat Obscura, representava que cada u se sentira segur en atres terres diferents a les seues, sense riscs de vore's somés cap tipo de dependència. En llatí, va aplegar a significar els regals que s'oferien als invitats

La paraula xenia és grega i significa "hospitalitat"; en llatí, va aplegar a significar 'regals per als invitats', i més vesprada identificava als propis regals, en general. També es va aplegar a incloure en una classe d'inscripció epigramática que s'adjuntava als obsequios, els epigrama de xenia.

Bibliografia

• María Pilar San Nicolás Pedraz, Motius de Xenia en els mosaics romans de Hispania, UNED. Espai, Temps i Forma, Série II, Història Antiga, t. 19-20, 2006-2007.
• Katherine M.D. Dunbabin, Mosaics of the Greek and Roman World, Cambridge: 1999.
• Stella Grobel Miller, "A Mosaic floor from a Roman vila at Anaploga", Hesperia 41:3:332 (juliol, 1972).