Xylopia aethiopica
Xylopia aethiopica, cridada també pebre etíope (Ethiopian-pepper en anglés) és un arbre perennifolio, aromàtic, de la família Annonaceae que pot créixer fins a 20 m d'alt. És natiu de les selves baixes tropicals i boscs marginals humits en les zones de sabana d'Àfrica.
Els fruts secs de X. aethiopica (grans de Selim) s'utilisen com espècia i en medicina herbal.
Etimologia
[editar | editar còdic]Xylopia és una compressió de grec ξυλον πικρον (xylon pikron) significant "fusta amarga". La segona part del nom binomial de la planta, aethiopica, referix a l'orige de l'arbre, en Etiopia, aixina i tot actualment creix més prominentemente com a cultiu en Ghana.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]Xylopia aethiopica creix en Àfrica Tropical. Està present en boscs de pluja, especialment acostar-se la costa. També creix en boscs de riu i ala, aixina com espècie pionera en les regions més àrides de la sabana.[2]
Esta espècie és present en els països següents:
|
|
Usos
[editar | editar còdic]Xylopia aethiopica s'utilisa extensament en construcció, cuina africana i medicina tradicional.
La corfa de la planta s'utilisa per a fer portes i tabics. Se sap que la fusta és resistent a l'atac de les termites i s'utilisa en la construcció de cabanyes: postes, cuartones, cumbreras i voltons. La fusta també s'utilisa per a la construcció d'embarcacions: màstils, rems, rems i pals. En Togo i Gabon, la fusta s'utilisava tradicionalment per a fer arcs i ballestes per a caçadors i guerrers.[4]
La infusió de corfa o frut de la planta ha segut útil en el tractament de bronquitis i malalties disentéricas, o com enjuague bucal per a tractar dolors de molgues. També s'ha utilisat com a medicament per a la bilis i els dolors enfebrats. La corfa, quan se sumergix en va vindre de palma, s'usa per a tractar l'asma, els dolors d'estòmec i el reumatisme.[4]
En Senegal, la fruta s'utilisa per a donar sabor al café Touba, una beguda de café que és la beguda espiritual del país i la beguda tradicional de la germandat Mouride. En l'Edat Mija, la fruta s'exportava a Europa com "pimentó". En la part oriental de Nigèria, la fruta de la planta és un ingredient essencial en la preparació de sopes locals per a ajudar a les noves mares a alletar. Seguix sent un artícul important del comerç local en Àfrica com a espècia i aromatizante per a aliments i medicines. La fruta a voltes es coloca en flascos d'aigua per a la seua purificació.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Orwa. «Xylopia aethiopica». Agroforestry Database 4.0. World Agroforestry Center. Consultat el 2013-01-01.
- ↑ 2,0 2,1 «Xylopia aethiopica (Dunal) A.Rich.». African Plant Database. Conservatoire et Jardin botaniques de la Ville de Genève. Consultat el 2013-01-01.
- ↑ Harris, D.J.. «An introduction to the trees from the North of the Republic Congo». Royal Botanic Garden Edinburgh. Consultat el 2013-01-01.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Burkill (1985). [http://plants.jstor.org/upwta/1_296 , JSTOR.
- ↑ Mitani, M. 1999. Does fruiting phenology vary with fruit syndrome? An investigation on animal-dispersed tree species in an evergreen forest in south-western Cameroon. Ecological Research, 14:371-383.
- ↑ Missouri Botanical Garden. «Distributions:Xylopia aethiopica (Dunal) A. Rich.». Tropicos.org. Consultat el 2013-01-01.
- ↑ Robson. «Entry for Xylopia aethiopica Dunal A. Rich. : family ANNONACEAE». Flora Zambesiaca. JSTOR. Consultat el 2013-01-01.
- CRC Manual de Plantes Medicinals africanes, per Maurice M. Iwu, CRC-Prenses. ISBN 0-8493-4266-X
- Gernot Katzer Pàgines d'Espècia [1] (octubre accedit 26, 2005)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Xylopia aethiopica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.