Anar al contingut

Yund Filastin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Medieval Arab Palestine.jpg
Mapa de Palestina durant l'Edat Mija (650 a. C. - 1500) segons la descripció de geógrafos àraps. Dibuixat per Geo. Armstrong en Palestina baixe els musulmans.

Yund Filastin (en àrap جند فلسطين, Districte militar de Palestina[1]) va ser una de les quatre subprovincias en que els califatos omeya i abasí varen dividir Bilād ash-Shām (Síria) despuix de la conquista àrap del Alce mediterràneu en l'any 630.[2] Esta organisació va durar fins a les invasions selyúcidas i les Creuades de finals de el XI. Ocupava la zona situada al sur d'Afula i Irbid, entre el Sinaí i la planura d'Acre, i incloïa les ciutats de Nablus, Jerusalem, Jaffa, Hebrón, Beit Jibrin, Ramala i Gaza, pero excloïa la Galilea.

Baixe els omeyas i els abasíes la seua capital estava en Lod, pero Jerusalem es va convertir en el centre administratiu durant el regnat dels fatimíes.[3] En 691, el califa Abd al-Malik va ordenar la construcció en Jerusalem d'una mesquita sobre la roca que els musulmans identifiquen en el punt des del qual Mahoma va ascendir als cels per a reunir-se en Alá. Va rebre el nom de Qubbat as-Sajra, Cúpula de la Roca. Walid I va construir dèu anys despuix la mesquita del-Aqsa.[4] Els abasíes varen continuar engrandint els llocs sants de Jerusalem, i fortificaron les àrees costeres, com Jaffa i Cesàrea.

Els omeyas varen concedir a cristiàs i judeus el títul de gent del Llibre, per a subrallar les raïls monoteísticas comunes que compartien en l'islam, subjectes a una llegislació especial.

Els fatimíes varen invadir Palestina des d'Egipte, i varen continuar engrandint diverses ciutats, entre elles Jerusalem i Nablus.[5][6] En el XI la divisió en ___protected_title_5___ va començar a desfer-se;[5] en 1071 els selyúcidas varen conquistar Jerusalem, i Malik Shah I va crear varis sultanatos, passant ___protected_title_6___ i la seua veïna, ___protected_title_7___ (lliteralment ___protected_title_8___, situat al nort i a l'est de Filastin i que incloïa les ciutats d'Acre, Beit She'an i Tiberíades),[3] a formar part del sultanato de Síria (1078-1117).

  1. Walid Khalidi (1984). Before Their Diaspora, pp. 27-28, Institute for Palestine Studies, Washington DC.
  2. Haim Gerber(2003).Journal of Palestine Studies.33(1)Consultat el 20 de juny de 2008.
  3. 3,0 3,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.James Parkes. . MidEastWeb. Consultat el 20, 06 de 2008.
  4. Rizwi Faizer. «The Shape of the Holy: Early Islamic Jerusalem» (en anglés). Rizwi's Bibliography for Medieval Islam. Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2002. Consultat el 2008-06-20.
  5. 5,0 5,1 Shahin, Mariam (2005). Palestine: A Guide, pag. 11, Interlink Books. ISBN 1-56656-557-X.
  6. «Egypt: The Fatimid Period 969 - 1771». Arab Net. Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2007. Consultat el 14 d'agost de 2007.

Bibliografia sobre el tema

[editar | editar còdic]
  • Li Strange, Guy (2006). Palestine Under the Moslems: A Description of Syria and the Holy Land, Kessinger Publishing, LLC. ISBN 1-4286-4742-2.
  • A Walmsley. The Administrative Structure and Urban Geography of the Jund of Filastin and the Jund of al-Urdunn, University of Sydney.
  • Jere L. Bacharach(1975).Speculum.50(4)

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]