Zababa
Zababa (cuneïforme: 𒀭𒍝𒂷𒂷, dza-ba4-ba4, Plantilla:IPAc-en) era un deu mesopotámico, deidad tutelar de la ciutat de Kish i considerat un deu de la guerra.[1] Inicialment se li considerava fill d'Enlil, encara que en Asiria, durant el regnat de Senaquerib, es va escomençar a considerar fill d'Assur. La deesa Bau va passar a ser considerada la seua esposa despuix de la seua introducció en Kish durant l'Imperi paleobabilónico.[2]
El cult a Zababa apareix documentat per primera volta en fonts del periodo Dinàstic Arcaic, inclosos texts tant de Kish com d'atres ciutats de Mesopotamia, per eixemple, els Himnes de Zame d'Abu Salabikh. La seua importància va decaure en els periodos sargónico i d'Ur III, pero va recuperar una posició més destacada en el periodo babilònic antic. A lo llarc de el I mileni a. C. va ser venerat tant en Babilonia com en Asiria.
Es desconeixen mits centrats en Zababa, encara que se li menciona en una composició UD.GAL.NUN sobre la construcció del temple de Enlil, en vàries llegendes sobre els governants de l'Imperi acadio i en texts coneguts a través de còpies posteriors, com Uras i Marduk i La derrota d'Enmesharra.
Varis antics sobirans mesopotámicos, en el seu honor, duyen en el seu nom el nom de la deidad. Entre ells es troben Ur-Zababa de Kish (patró inicial de Sargón de Acad) i Zababa-shum-iddina (un sobirà casita de Babilonia de el XII ).
Zababa entre els hititas
[editar | editar còdic]Zababa (també en la forma Zamama) era ademés la forma en que els hititas escrivien el nom d'un dels seus deus de la guerra, seguint les convencions d'escritura acadias. Lo més provable és que esta forma representara al deu dels hatti, d'orige anatolio, Wurunkatte (en hitita, Wurrukatte). El seu nom hurrita era Astabis. Se li relaciona en el deu acadio Ninurta.
Simbologia
[editar | editar còdic]L'àguila es considerava l'animal simbòlic de Zababa, encara que no està clar cóm s'interpretava la naturalea d'esta conexió.[3] En els kudurru se li representava en un bastó arrematat per una image d'esta au.[4]
En l'astronomia mesopotámica es reconeixia una constelació que duya el nom de Zababa, i les seues estreles individuals —que se supon que corresponen a parts de les actuals constelacions d'Aquila, Ofiuco i Serpens— podien referir-se a parts del seu cos i la seua vestimenta. Entre els eixemples documentats s'inclouen «Corona de Zababa», «Ull de Zababa» (Eta Ophiuchi), «Muscle de Zababa», «Centre de Zababa» (Nu Ophiuchi), «Espinella de Zababa» (Eta Serpentis) i «Peu de Zababa» (Lambda Aquilae).[5]
En ocasions, el símbol de Zababa, la llança en cap d'àguila, solia representar-se junt al símbol de Ninurta.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ George, 1992, p. 362.
- ↑ Zababa (god). Ancient Mesopotamian Gods and Goddesses.en anglés). Consultat el 4 de juliol de 2026.
- ↑ Wiggermann, 2018, p. 883.
- ↑ Sallaberger, 2016, p. 168.
- ↑ Hunger y Pingree, 1999, p. 277.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1992) Babylonian Topographical Texts, Departement Oriëntalistiek. ISBN 978-90-6831-410-6.
- (1999) Astral sciences in Mesopotamia, Leiden. OCLC 944920350. ISBN 978-90-04-29413-4.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Wiggermann, Frans A. M. (2018). «BM 33055: A Clapix Babylonian Clay Tablet with Figures and Captions», Mesopotamian Medicine and Magic, Brill. doi:10.1163/9789004368088_035. ISBN 978-90-04-36808-8.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zababa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.