Zhang Yimou
_(cropped).jpg)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Nombre chino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Zhang Yimou (chinenc: 张艺谋, pinyin: Zhāng Yìmóu; Xi'an, 2 d'abril de 1950) és un director de cine chinenc de gran proyecció internacional.[1][2]
Biografia
[editar | editar còdic]Zhang va nàixer en Xi’an, la capital de la província de Shaanxi. El seu pare, Zhang Bingjun (张秉钧) era dermatólogo, i la seua mare, Zhang Xiaoyou (张孝友), va ser una doctora. Pels vínculs de la seua família en el moviment Nacionaliste, Zhang va trobar algunes dificultats en la seua joventut.[3]
Durant la Revolució Cultural (1966-1978), va abandonar els seus estudis i es va integrar en una granja de treball, a on, durant dèu anys, va treballar com a operari textil. Acabada esta etapa, en 1978, en 28 anys, va reprendre els seus estudis i va ingressar en l'Acadèmia de Cine de Pequín, conseguint finalment graduar-se en 1982, al mateix temps que atres directors com Chen Kaige, Tian Zhuangzhuang o Zhang Junzhao. Dita classe es convertiria en el núcleu de la Quinta Generació.
Despuix de graduar-se, va escomençar a treballar com fotógraf i dibuixant.
Abans de director va ser operador de cambra en la película Terra groga de Chen Kaige (1984), que va donar començ a una nova etapa de cine chinenc menys propagandista i defensor de l'importància de l'individu. Va repetir en este rol, en una atra película del mateix director: Dona yue bing (en anglés, The Big Parade) de 1986.[4] També va colaborar com a director de fotografia i actor en la película Old Well, de Wu Tianming, en 1985.
Va debutar com a director en Sorgo roig (1987) i, en guanyar el Gose d'or en el Festival Internacional de Cine de Berlín de 1988, va passar a ser mundialment conegut. Ya des de la seua primera película, Zhang va passar a ser un dels directors chinencs en major proyecció internacional, puix els premis obtinguts en els grans festivals de cine com Cannes, Venècia i Berlín li varen obrir les portes del mercat de la distribució.[5]
En Sorgo roig, Zhang coincidix per primera volta en la que serà la seua primera musa Gong Li, per llavors una actriu debutant. Abdós varen compartir una relació més que professional que inclou Ju Dou (1990), La llanterna roja (1991), Qiu Ju, una dòna chinenca (1992), ¡Viure! (1994) i La joya de Shangai (1995).
En 1997 es va estrenar la seua película Keep Cool, una comèdia negra sobre la vida en la Chinenca moderna.
Com havia fet en Qiu Ju, una dòna chinenca, Zhang va tornar a l'estil neorrealista amprant a actors no professionals i rodant en localisacions reals en Ni un de menys en 1999, que li va donar l'oportunitat de guanyar el seu segon #León d'Or en el Festival de Cine de Venècia.
Rodada just despuix, Zhang va estrenar El camí a casa (1999), en la que va fer el seu debut la jove actriu chinenca Zhang Ziyi.
Happy Claves (2000), una película relativament poc coneguda de la seua filmografia, es va basar llaugerament en l'història curta Shifu, de Mo Yan.
El seu següent proyecte seria Héroe (2002), que obriria una nova etapa en la seua filmografia. El càsting va incloure a algunes de les majors estreles del moment, com Jet Li, Maggie Cheung, Tony Leung Chiu-Wai, Zhang Ziyi i Donnie Yen. La película narra una història sobre Ying Zheng, el rei de l'estat de Qin (i que es convertiria després en el primer Emperador de China). Héroe va estar nominada al Óscar a la millor película estrangera en 2003.
Zhang aprofitaria el gran èxit de Héroe en una atra història èpica d'arts marcials, La casa de les dagas voladoras, en 2004, protagonisada per Zhang Ziyi, Andy Lau i Takeshi Kaneshiro.
Estrenada en 2005, La busca (Riding Alone for Thousands of Mills) va ser la tornada de Zhang a drames més relacionats en époques anteriors del director. En 2006 tornaria al cine d'arts marcials en La maldicció de la flor dorada, que també va significar el regrés a colaborar en Gong Li.[1]
Les seues següents películes serien Una dòna, una pistola i una tenda de fideus (2009) —una nova versió de la película Sanc fàcil— i Amor baix el espino blanc (2010).
En 2011 va estrenar Les flors de la guerra, una película d'alt presupost protagonisada per l'actor britànic Christian Bele en el paper d'un nortamericà que es veu atrapat en la massacre de Nankín durant l'invasió japonesa.
La seua següent estrena seria Tornada a casa, en 2014, protagonisada per Gong Li.
En 2016 va estrenar el seu següent gran producció, La Gran Muralla, en Matt Damon com a protagonista, en una història alternativa de la Gran Muralla chinenca. En la mateixa llínea de producció històrica, en 2018 estrenaria Ombra.
2020 va vore l'estrena de la película Un segon, un drama ubicat en la segona mitat de el XX, i que no va estar exenta de polèmica, ya que la seua estrena en el Festival de Cine de Berlín de 2019 va ser cancelat solament uns dies abans de la data programada, argumentant problemes tècnics.[6]
Continuant la seua alta productivitat, en 2021 va estrenar Cliff Walkers, sobre uns espies infiltrats en l'estat títaro de Manchukuo, i en 2022 Sniper (Ju ji shou), sobre un francotirador, Zhang Taofang, involucrat en la guerra de Corea. En 2023 estrenaria Man Jiang Hong / Full River Ret, una combinació de comèdia històrica i suspens i que es convertiria en l'estrena de 2023 en majors ingressos en tot lo món.[7] En 2024 va estrenar la película Article 20 (Dì èr shí tiáo).
El seu cine es caracterisa per una cuidada i estudiada fotografia, lo que no és d'estranyar, puix va iniciar la seua carrera precisament com director de fotografia. Dos de les seues películes serien inclús nominades a l'Oscar a Millor fotografia.
La figura de la dòna forta i decidida domina tot el seu cine, des de les películes d'un context íntim i quotidià a aquelles a on l'èpica ho impregna tot.
No obstant la repercussió internacional del director, vàries de les seues películes varen ser prohibides en China: Llavor de crisantem (Ju Dou, 1990) i La llanterna roja (Dona hong Deng long Gao gao Gua, 1991). La seua obra mestra ¡Viure! (1994) va ser censurada en China pese a alçar-se en el Gran Premi del Jurat en el Festival de Cannes.
Ademés de la seua faceta com a cineasta, Zhang Yimou també ha treballat en alguns proyectes televisius i en produccions d'òpera, com el que va significar la representació de l'òpera Turandot en la Ciutat Prohibida de Pequín (1999), les Cerimònies d'Obertura i Clausura dels Jocs Olímpics de Pequín 2008 (junt al coreógraf Zhang Jigang), i les Cerimònies d'Obertura i Clausura dels Jocs Olímpics de Pequín 2022.
Zhang va ser un dels 30 directors participants en el documental Lumière i companyia (Lumière et compagnie) (1995).
Filmografia
[editar | editar còdic]- 1987 - Sorgo roig (en chinenc: 红高粱, en pinyin: Hong gao liang). Gall d'Or a la Millor Película en l'octava edició del festival cinematogràfic Jinji Jiang. Orso d'Or en el Festival Internacional de Cine de Berlín.
- 1989 - Daihao meizhoubao coneguda en anglés com The Puma Action, Codename Cougar o Operation Cougar. Codirector junt en Fengliang Yang.
- 1990 - Ju Dou, amor secret / Llavor de crisantem (en chinenc: 菊 豆, en pinyin: Jú Dòu). Primera película chinenca nominada als Óscar com millor película estrangera. La película es va alçar en la Mechó d'Or en el Festival Internacional de Cine de Valladolit. Premi al millor director en el Festival de Cannes.
- 1991 - Esposes i concubinas / La llanterna roja (en chinenc: 大红灯笼高高挂, en pinyin: Dà Hóng Dēnglóng Gāogāo Guà). Nominada a l'Óscar a la millor película estrangera.
- 1992 - Qiu Ju, una dòna chinenca (en chinenc: 秋菊打官司, en pinyin: Qiū Jú Dǎ Guānsi). #León d'Or en el Festival Internacional de Cine de Venècia.
- 1994 - ¡Viure! (en chinenc: 活著, en pinyin: Huózhe). Gran Premi del Jurat en el Festival Internacional de Cine de Cannes.
- 1995 - La joya de Shanghai (en pinyin: Yáo a Yáo, Yáo Dào Wàipó Qiáo). Nominada al Óscar a millor fotografia.
- 1997 - Keep Cool (en chinenc: 有话好好说, en pinyin: Iǒo Huà Hǎo Hǎo Shuō). En Espanya es va estrenar en el subtítul Mantingues la calma.
- 1999 - Ni un de menys (en chinenc: 一个都不能少, en pinyin: Iīgè dōo bùnéng shǎo). #León d'Or en el Festival Internacional de Cine de Venècia.
- 1999 - Turandot - At the Forbidden City of Beijing (TV)
- 1999 - El camí a casa (en chinenc: 我的父亲母亲, en pinyin: Wǒde fùqin mǔqin).
- 2000 - Happy Claves (en chinenc: 幸福时光, en pinyin: Xìngfú Shíguāng).
- 2002 - Héroe (en chinenc: 英雄, en pinyin: Xióng). Nominada a l'Óscar com a millor película de parla no anglesa
- 2004 - La casa de les dagas voladoras (en chinenc: 十面埋伏, en pinyin: Shímiàn máifú). Nominada al Óscar a la millor fotografia.[8]
- 2005 - La busca (en chinenc: 千里走单骑; en pinyin: Qiānlǐ Zǒo Dān Qí).
- 2006 - La maldicció de la flor dorada (en chinenc: 满城尽带黄金甲, en pinyin: Mǎnchéng Jìndài Huángjīnjiǎ). Nominada al Óscar al millor vestuari.
- 2009 - Una dòna, una pistola i una tenda de fideus chinencs / Sanc, simplement sanc (en chinenc: 三枪拍案惊奇, en pinyin: Sānqiāng Pāi'àn Jīngqí), una versió de la película Blood Simple, dels germans Coen.
- 2010 - Amor baix el espino blanc (en chinenc: 山楂树之恋, en pinyin: Shānzhāshù Zhī Liàn).
- 2011 - Les flors de la guerra (en chinenc: 金陵十三钗, en pinyin: Jīnlíng Shísān Chāi). Nominada al Globo d'Or a la millor película estrangera.
- 2014 - Coming Home (en chinenc: 归来, en pinyin: Guīlái)
- 2016 - La Gran Muralla (en chinenc: 長城, en pinyin: Cháng Chéng)
- 2018 - Ombra (en chinenc: 影, en pinyin: Iǐng)
- 2020 - Un segon (en chinenc: 一秒钟, en pinyin: Iī el meuǎo zhōng)
- 2021 - Cliff Walkers (en chinenc: 悬崖之上, en pinyin: Xuányá Zhīshàng)[9]
- 2022 - Sniper (en chinenc: 狙击手, en pinyin: Jūjīshǒo). Codirigida en la seua filla Zhang Mo.
- 2023 - Full River Ret (en chinenc: 满江红, en pinyin: Mǎnjiānghóng)
- 2023 - Under the Light (坚如磐石)
- 2024 - Article 20 (en chinenc: 第二十条, en pinyin: Dì èr shí tiáo)
Premis i nominacions
[editar | editar còdic]| Any | Categoria | Película | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1994[13] | Gran Premi del Jurat | ¡Viure! | Plantilla:Cela |
| Premi del Jurat Ecuménico | Plantilla:Cela |
| Any | Categoria | Película | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1991[14] | #León d'Argent | La llanterna roja | Plantilla:Cela |
| Premi Elvira Notari | Plantilla:Cela | ||
| 1992[15] | #León d'Or | Qiu Ju, una dòna chinenca | Plantilla:Cela |
| Premi OCIC - Menció especial | Plantilla:Cela | ||
| 1999[16] | #León d'Or | Ni un de menys | Plantilla:Cela |
| Premie UNICEF | Plantilla:Cela | ||
| Premi Laterna Magica | Plantilla:Cela | ||
| Premi Sergio Trasatti | Plantilla:Cela |
| Any | Categoria | Película | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1988[17] | Gose d'Or | Sorgo roig | Plantilla:Cela |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Biografia de Zhang Yimou». www.biografiasyvidas.com. Consultat el 2022-06-14.
- ↑ «Zhang Yimou - Biografia, millors películes, séries, imàgens i notícies» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2022-06-14.
- ↑ doi:10.1215/9780822384175.Consultat el 2023-08-21.
- ↑ «Zhang Yimou - Biografies - Edat | Biografia | Películes | Notícies | Filmografia | Premis» (en és-és). Decine21. Consultat el 2022-06-14.
- ↑ «Zhang Yimou: biografia i filmografia» (en és-és). AlohaCriticón. Consultat el 2022-06-14.
- ↑ «Un segon - Zhang Yimou» (en és-és). LA LLANTERNA ROJA. Consultat el 2023-08-21.
- ↑ «Filmart: Zhang Yimou’s $640M Blockbuster ‘Full River Ret’ Headed for O.S. Release (Exclusive)» (en en-us). The Hollywood Reporter. Consultat el 2023-08-21.
- ↑ «Yimou Zhang». IMDb. Consultat el 2022-06-14.
- ↑ «Zhang Yimou en EL PAÍS» (en és-és). El País. Consultat el 2022-06-14.
- ↑ The 63th Academy Awards (1991) Nominees and Winners, Academy of Motion Picture Arts and Sciences.
- ↑ The 64th Academy Awards (1992) Nominees and Winners, Academy of Motion Picture Arts and Sciences.
- ↑ «[1]». Consultat el 24 de maig de 2024.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Official Awards of the 48th Mostra». labiennale.org. Archivat des d'el original, el 26 de juliol de 2019.
- ↑ «Official Awards of the 49th Mostra». labiennale.org. Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2015.
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Official Awards of the 56th Mostra». labiennale.org. Archivat des d'el original, el 26 de setembre de 1999.
- ↑ «Premis i honors 1988». Filmaffinity. Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2014. Consultat el 11 de giner de 2025.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Plantilla:IMDb nom
- http://www.blogdecine.com/trailers/coming-home-de-zhang-yimou-cartell-i-tràiler
- http://www.encadenados.org/n21/rashomon_zhang_yimou.htm
- http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article2317.html
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Zhang Yimou» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.