Atzeneta d'Albaida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Atzeneta d'Albaida
Provmap-valencia2.png 65px-Escudo Atzeneta.png
Mapa-5adzaneta.jpg
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38°50′6′′N, 0°29′47′′O
Altitut: 450 msnm
Superfície: 6,10 km²
Població: 1115 hab.
Densitat: 189,34 hab./km²
Gentilici: Atzenetí/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46869
Festes majors: Giner i 2on i 3er fi de semana de setembre
Alcalde: Jose H. Descals Guerrero (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web d'Atzeneta d'Albaida


Atzeneta d'Albaida (en castellà Adzaneta de Albaida) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia[editar]

Municipi situat en les estribacions de la serra de Benicadell. El territori és quebrat i les seues montanyes estan cobertes de pins; les més destacades són: L’Altet del Pare Salt, La Serreta dels Pins i la Creu. Entre els numerosos barrancs que corren pel terme mereixen citar-se els de Fosca, de las Higueruelas, el Fondo de Fontanars i el que du el nom del poble, a l'igual que la dita Séquia del Port, que s'origina en la Fonteta d'igual denominació, que en les fonts de l'Arrier, Ordinari, del Pla d'En Roda i algunes més, oferixen excelents aigües.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la CV-40.

Localitats llimítrofs[editar]

El terme municipal d'Atzeneta llimita en les següents localitats:

Albaida, Carrícola, i Palomar en la província de Valéncia i Muro en la província d'Alacant.

Història[editar]

El poble és de fundació àrap, com revela el seu nom, derivat del propi de la tribu berberesca nómada dels zenetes. Ya en época cristiana estigué integrat en el Comtat d'Albaida, creat en l'any 1477 i elevat a Marquesat en 1604. A partir de l'any 1787, va ser baronia independent.

Administració[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 Hermelando Nacher UCD
19831987 Andrés Amoros UCD
19871991 Vicente Nacher UCD
19911995 Juan García PSOE
19951999 Rafael Mompó Sanchis PPCV
19992003 Rafael Mompó Sanchis PPCV
20032007 Rafael Mompó Sanchis PPCV
20072011 Jose H. Descals Guerrero PSPV-PSOE
2011- n/d n/d

Demografia[editar]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2007 2017
5.964 5.900 5.886 5.793 5.782 5.828 6.044 1.285 1.155

Economia[editar]

El terreny és de secà i produïx principalment, cereals, garrofes, olives i armeles, a excepció d'una reduïda horta que rodeja el poble, i d'a on s'obtenen verdures, taronges i frutes. Els recs provenen de la Séquia del Port i d'una cabalosa font que mana en la mateixa població.

Ademés dels treballs agrícoles existix una activitat artesanal de tradició consistent en la manipulació de l'espart. L'existència de pedreres de pedra per a la construcció ha donat lloc al funcionament de tallers de pedreria que treballen este material.

La fundició de campanes, iniciada en el sigle XVIII, ha donat renom al poble. Ara el municipi conta en un polígon industrial en el que diverses empreses que se dediquen a la fabricació de llata, edredons nòrdics, roba de llar, menage per a neteja de la llar i higiene personal, donen ocupació a molts treballadors de la Vall d'Albaida.

Monuments i llocs d'interés[editar]

Calvari i ermita del Crist de la Fe
  • Ermita del Crist de la Fe i del mont Calvari. En les afores esta el calvari, a on se venera al Santíssim Crist de la Fe del Mont Calvari.
  • Nevera de Dalt.
  • Nevera de Baix. (pous de neu).
  • Font dels 21 chorros.
  • Camp de Fútbol el Regit

Festes locals[editar]

En giner, Sant Antoni Abat; en setembre se celebren les festes de Moros i Cristians i les Festes Patronals dedicades al Crist de la Fe, la Verge del Rosari i Sant Roc.

Enllaços externs[editar]

Referències[editar]


Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent    Ayelo de Malferit    Ayelo de Rugat    Albaida    Alfarrasí    Atzeneta d'Albaida    Bèlgida    Bellús    Beniajar    Benicolet    Benigànim    Benissoda    Benissuera    Bocairent    Bufalí    Carrícola    Castelló de les Guerres    Fontanars    Guadasséquies    Lluchent    Montaverner    Montichelvo    L'Olleria    Ontinyent    Otos    Palomar    Pinet    La Pobla del Duc    Quatretonda    Ràfol de Salem    Rugat    Salem    Sant Pere    Terrateig