Benafer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Benafer

Plantilla:Ficha de localitat d'Espanya Benafer és un municipi espanyol en la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en la província de Castelló, comarca de L'Alt Palancia.

Geografia[editar]

Es troba situat en el curs alt del riu Palància, entre este i la serra d'Espina. Posseïx un terme municipal en un perímetro molt irregular

Localitats limítrofs[editar]

Caudiel, Xérica, Pina de Montalgrao i Viver

Història[editar]

S'han trobat restos de poblaments ibèrics en els jaciments de Sant Roc i el Castillejo. A pesar d'açò, la localitat és de fundació musulmana i, despuix de la reconquista, va mantindre la seua població musulmana fins a la seua expulsió en l'any 1368 a raïl de la seua rebelió durant la guerra de Castella. Dit any esta alqueria va rebre una primera Carta de Pobla, que es va vore completada i ratificada pel Bisbe de Sogorp, Íñigo de Valterra, en 1379 quan, a títul particular, va comprar el lloc.

Posteriorment va pertànyer a la baronia i comtat de Xérica encara que posteriorment va passar a ser propietat de la família Exarc durant el sigle XV, a partir de 1611 de la família Cucaló i a mitat del sigle XVII va aplegar a mans de Joaquín Castellví.

Sigle XVIII[editar]

Segons Cavanilles que dia que les úniques comunicacions que hi havia era que estava a tres quarts d'hora de Viver. També dia en la seua obra que el sector primari es donava lloc a 760 cafissos de blat, 284 de dacsa, 50 entre ordi i bajoquetes, 60 cànters de vi i 60 lliures de seda. Cavanilles menciona que en el poble habitaven 100 veïns i també com atres senyes que hi havia pedreres de marbre negrenc. L'impressió de l'obra de Cavanilles és negativa perque és clarament falta d'informació. Madoz en canvi nos dona molta més informació. Madoz menciona que el clima és ordinàriament templat, sobre edificis argumenta que hi havia un molí fariner i un atre d'oli. Madoz nos conta que hi havia una casa municipal en presó, cementeri, carniceria, una escola que a la seua volta estava dividida per a chiquets i una atra part per a chiquetes. Sobre l'iglésia nos relata que hi havia una parròquia que estava baix l'advocació de San Salvador, servida per cura, la vacant de la qual es va proveir per oposició en concurs general, nos dia que les úniques carreteres 4 camins radials. Madoz dia en la seua obra que en el sector primari estaven dedicats a l'agricultura: oliveres, figueres, vinyes, frutals, moreres, preciosos hortets de flors, hortalices i llegums; dins de les activitats econòmiques destaca que hi havia vi en abundància, blat, ordi, dacsa, oli, frutes i seda. Madoz menciona que aquell poble el constituïen 120 cases d'11 a 15 vares d'altura i va ser fundat en l'any 1679 per Don Iñigo Valterra, Bisbe de Sogorp. Atres senyes d'interés que nos conta Madoz és que hi havia tres fonts:la Font del Bot, la Font del Chocolate i la Font de Juan d'Agueda. L'impressió que nos dona Madoz sobre el poble és bona pel seu clima templat i a la seua pau i harmonia.

Mapa de l'Alt Palancia en les Observacions de Cavanilles

Posterior[editar]

Despuix de la guerra civil i per la destrucció patida va haver de ser reconstruït, modificant l'aspecte de la plaça de l'Ajuntament i de l'iglésia.

Actualment queden restos de trincheres de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) rodejant la població per varis punts (mont de Sant Roque, Els Novales, creuament en la carretera de Caudiel a Xérica).

Administració[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983
19831987
19871991
19911995 Rafael Bolós PSPV-PSOE.svg PSPV-PSOE
19951999 José Ibáñez San Juan People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg PP
19992003 José Ibáñez San Juan People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg PP
20032007 Peregrín Marco Martínez Independent
20072011 Rafael Bolós PSPV-PSOE.svg PSPV-PSOE
2011- Rafael Bolós PSPV-PSOE.svg PSPV-PSOE

Demografia[editar]

Contava en una població de 156 habitants en l'any 2018.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2018
442 433 373 337 290 297 259 172 130 106 151 148 156

Economia[editar]

Basada tradicionalment en l'agricultura de seca i en la ganaderia.Cultiu d'armelers, oliveres i cireres en la seua majoria. Conta ademés en sequer de pernils, una granja de pollets ecològics, vàries empreses de construcció, dos bars en el caixco urbà i un atre situat junt a les instalacions de la piscina municipal, tenda ultramarins en despaig de pa i dolços típics, farmàcia, estanc i carniceria.

Patrimoni[editar]

Vore també: Anex:Bens de Rellevància Local de Benafer

Patrimoni religiós[editar]

Ermita de Sant Roc
  • Ermita de Sant Roc Està situada en l'alt de Sant Roc, des del qual es divisa tota la població
  • Iglésia Parroquial. Dedicada a la transfiguració del Senyor, pertany a l'orde compost, en talla churriguera; consta d'una nau central, cor superior i altars pobres.

Patrimoni civil[editar]

Frontera de l'Ajuntament i font de la plaça

Patrimoni natural[editar]

  • Font de Juan d'Águeda. També nomenada Fandagueda. Situada a uns 100 metros de la font de l'anouer.
  • Font de l'Anouer. Situada en la zona dels anouers.
  • Fuensanta i Fuensantilla. Situada en la partida de Fuensanta, a uns 4 quilómetros de la població. De dit naiximent s'abastix la població.
  • Cova de Cerdanya. Caverna situada al noroest de la població dividida en dos grans sales, una superior en grans formacions d'estalagmites i estalactites, i una atra inferior en estat caòtic.

Cultura[editar]

Gastronomia[editar]

Vore també: Gastronomia de la província de Castelló

A destacar el plat típic de la població el "Perol de Llaurador" i el "Testament".

Festes[editar]

6 d'agost San Salvador i el 16 d'agost Sant Roc. Les festes comencen el 15 d'agost fins al 22 d'agost en verbenes, vaquetes, bous embolats, etc.

Enllaços externs[editar]

Commons


Municipis de l'Alt Palància
Algímia d'Almonesir    Almedíxer    Altura    Assuévar    Barraques    Begís    Benafer    Castellnou    Caudiel    Chóvar    Figueres    Gaibiel    Geldo    Matet    Navaixes    Pavies    Pina    Sacanyet    Sogorp    Soneja    Sot de Ferrer    Teresa    Toràs    El Toro    La Vall d'Almonesir    Viver    Xérica