Francisco Camps

De L'Enciclopèdia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Francisco Enrique Camps Ortiz (Valéncia, 28 d'agost de 1962) és un polític valencià del Partit Popular (PP). Fon el quart president de la Generalitat Valenciana en l'etapa autonòmica iniciada despuix de la Transició espanyola. El seu successor fon Alberto Fabra, designat despuix de la dimissió de Francisco Camps com a president de la Generalitat Valenciana. Està casat i té tres fills.

Biografia[editar]

Francisco Camps usant la tàctica del camalleó en época electoral
Camps pujol llengua.jpg


Sa infància transcorregué en el municipi de Borbotó, una pedania de Valéncia, en plena Horta Nort. Llicenciat en Dret, inicià la seua activitat política com a regidor de Tràfic en l'Ajuntament de Valéncia, en el primer mandat de Rita Barberá com a alcaldesa de la ciutat en 1991.

En 1996 va obtindre un escà de diputat per Valéncia i un any despuix fon nomenat conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. Com a tal, entre 1997 i 1998, fon l'encarregat de crear la pancatalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua.

L'any 1996 fon firmat en Reus el nomenat Pacte de Reus entre Jordi Pujol llavors president de Catalunya, Eduardo Zaplana que era president de la Generalitat Valenciana i el seu Conseller de Cultura, Francisco Camps. El Pacte de Reus sería el punt de partida de la creació de la pancatalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua.

En 1999 fon designat secretari d'Estat i Administracions territorials del govern de José María Aznar. En les eleccions de 2000 fon triat diputat del Congres i vicepresident primer de la cambra. En abril del 2002, tornà a la Comunitat Valenciana com delegat del Govern d'Espanya. El 9 de juliol de 2002, Eduardo Zaplana abandonà la presidència de la Generalitat Valenciana per la cartera de Treball en Madrit, deixà la presidència de la Generalitat a José Luis Olivas Martínez, i designà a Camps com a candidat del Partit Popular a la Presidència de la Generalitat. El 25 de maig de 2003, Camps guanyà les eleccions autonòmiques en majoria absoluta i prengué el càrrec de president de la Generalitat Valenciana.

Poc a poc, Camps fon refermant el seu poder i arraconant els partidaris d'Eduardo Zaplana, tant en el partit com en el govern. Aixina, en 2004 fon triat president del PPCV. En l'actualitat les relacions de Francisco Camps i Eduardo Zaplana s'han reduït considerablement, al punt que el president del Partit Popular, Mariano Rajoy, hagué d'intervindre (febrer del 2007).

En 2006, Camps reformà dos aspectes de l'Estatut d'Autonomia Valencià de 1982. Per una part, Camps inclogué en l'Estatut a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per a blindar-la llegalment, fent-la d'obligat compliment. Per atra, inclogué la nomenada "Clàusula Camps", segons la qual, el govern valencià podria reivindicar tot lo que reivindicaren atres governs autonòmics en el futur. El 27 de maig de 2007, Francisco Camps, com a candidat del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, tornà a guanyar les eleccions autonòmiques en majoria absoluta al conseguir 54 dels 99 diputats; enfront dels 38 del PSPV-PSOE i els 7 de Compromís pel País Valencià.

A principis de 2009, el juge Baltasar Garzón estimà que Francisco Camps, d'acort en l'informe de la Fiscalia Anticorrupció,[1] podia haver incorregut en responsabilitat penal en relació a la trama de corrupció del Cas Gürtel. Al ser Camps aforat, per ostentar un càrrec polític, el juge Garzón es va inhibir en favor del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.[2]. Finalment el 20 de juliol de 2011 Francisco Camps dimití de la Presidència de la Generalitat Valenciana degut a la seua implicació judicial en la nomenada "causa dels trages", dins del Cas Gürtel, del que posteriorment ha segut declarat inocent.

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]