Palomar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Palomar
Provmap-valencia2.png Escut-Palomar.png
Mapa-25.jpg
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38°51′13′′N, 0°30′10′′O
Altitut: 313 m.
Superfície: 8'10 km²
Població: 576 hab.
Densitat: 71,11 hab./km²
Gentilici: palomarenc/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46891
Festes majors: 3º dumenge d'agost
Alcalde: Jordi Vila Vila (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web Oficial de l'ajuntament


Palomar és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia[editar]

El territori delimitat com terme municipal de Palomar té una figura bastant irregular. El terme està compost per tres zones perfectament diferenciades: l'horta del Palomar en els secans adjacents i pròxims al poble (esta és la part més extensa on se troba el casc urbà), un apèndix que s'estén cap al nort prop de Montaverner i la Serra de Palomar, territori de montanya, en la serra del Benicadell i situat a uns pocs quilómetros al sur del terme pròpiament dit.

El punt més alt del territori municipal és de 865 m. i el punt més baix se troba a soles a 177 m. Açò no vol dir que Palomar tinga un desnivell exacerbat donat que se troba en la part central de la vall a on les pendents no són massa pronunciades.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la N-340].

Localitats llimítrofs[editar]

El terme municipal de Palomar llimita en les següents localitats:

Atzeneta d'Albaida, Albaida, Alfarrasí, Bèlgida, Bufali, Carrícola, Montaverner i L'Olleria, totes elles de la província de Valéncia i Muro de la provincia d'Alacant.

Història[editar]

En el sigle XIII, a partir de l'any 1280, en el païsage del regne aparegueren noves viles i alqueries de cristians. Els primers colons serien llauradors i ganaders i formaren el primer núcleu de Palomar. La repoblació fon un procés llarc i complex que se prolongà durant tota l'etapa migeval. Segons diferents fonts d'informació se pot afirmar que als immigrantetes occitans del sigle XV, seguiren els aragonesos i els castellans de sigles posteriors. Durant el sigle XVIII, Palomar participà del moviment d'expansió econòmica i demogràfica, pràcticament duplicà la seua població. Les diferencies socials estaven a l'orde del dia. Pero l'evolució de la població passà per instants traumàtics, durant el sigle XIX, per la Guerra de l'Independència espanyola i l'epidèmia de còlera de 1834-1885. Encara que en la segona mitat del sigle incrementà la seua població.

Administració[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 Vicente Guerrero n/d
19831987 Vicente Guerrero n/d
19871991 Carlos Seguer PSPV-PSOE
19911995 Carlos Seguer PSPV-PSOE
19951999 Abel Albiñana Policarpo PSPV-PSOE
19992003 Jordi Vila Vila PSPV-PSOE
20032007 Jordi Vila Vila PSPV-PSOE
20072011 Jordi Vila Vila PSPV-PSOE
2011- n/d n/d

Demografia[editar]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2018
503 504 513 496 493 503 511 520 523 555 576

Economia[editar]

  • Principalment el raïm i també atres fruites de carn blanca.
  • Granjes d'aus, porcs i ovelles.
  • Té un polígon industrial aixina com una sala d'oci nocturn.

Monuments[editar]

Ermita del Rosari.
  • Ermita del Rosari. L'ermita apareix per primera vegada mencionada en documentació local de la segona mitat del sigle XVI. Se la coneixia com l'Ermita de la Verge Maria del Rosari (1578, 1585), l'Ermita de Nostra Senyora del Rosari, o simplemente com l'Ermita del Rosari (1594).
  • Castellet de Carrícola. La torre o castellet en qüestió se troba dins dels llímits del enclau que el municipi de Palomar té com propi, en la mateixa serra del Benicadell. Un enclau que se coneix i se ve denominant en la present monografia com la Serra del Palomar.
  • Caixco urbà. És el típic d'un núcleu de població agrària. Té cases dels sigles XVIII i XIX.
  • Carrer de la Casa dels Frares. Este carrer està situat a les afores del poble.
  • Biblioteca Municipal. Esta ubicada en un edifici del sigle XVII.
  • Rellonges de sol. El que més destaca és el rellonge Analemàtic, que aprofita la nostra ombra per a projectar l'hora.

Festes locals[editar]

  • Sant Antoni Abat . Des de fa uns anys, està recuperant-se la tradicional foguera de Sant Antoni i la bendició dels animals.
  • Festes Patronals. El tercer dumenge d'agost en honor a la Sagrada Família del Crist del Miracle. Els actes més característics són la nit de la dansa, els disfrassos i el popular dia de les paelles.

Gastronomia[editar]

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).

Enllaços externs[editar]

Referències[editar]


Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent    Ayelo de Malferit    Ayelo de Rugat    Albaida    Alfarrasí    Atzeneta d'Albaida    Bèlgida    Bellús    Beniajar    Benicolet    Benigànim    Benissoda    Benissuera    Bocairent    Bufalí    Carrícola    Castelló de les Guerres    Fontanars    Guadasséquies    Lluchent    Montaverner    Montichelvo    L'Olleria    Ontinyent    Otos    Palomar    Pinet    La Pobla del Duc    Quatretonda    Ràfol de Salem    Rugat    Salem    Sant Pere    Terrateig