155 468
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El '''Palau Arquebisbal de [[Valéncia]]''' està situat en el carrer Palau nº 3 d'esta ciutat i el seu orige es remonta al [[sigle XIII]], es pensa que en l'any [[1279]] el palau ya estava acabat. Posteriorment, va tindre successives ampliacions i modificacions a lo llarc dels sigles, sobre tot en el [[sigle XVIII]].
El '''Palau Arquebisbal de [[Valéncia]]''' està situat en el carrer Palau nº 3 d'esta ciutat i el seu orige es remonta al [[sigle XIII]], es pensa que en l'any [[1279]] el palau ya estava acabat. Posteriorment, va tindre successives ampliacions i modificacions a lo llarc dels sigles, sobre tot en el [[sigle XVIII]].
==Història==
== Història ==
Els seus orígens estan en una venda que va fer [[Jaume I]] d'unes cases, unes nou, situades davant de l'iglésia de Santa Maria, la que seria posteriorment la [[Catedral de Valéncia|catedral]]. Segons l'historiador [[Comunitat Valenciana|valencià]] [[Roc Chabas]], estes cases havien pertanygut al [[rei Llop]].
Els seus orígens estan en una venda que va fer [[Jaume I]] d'unes cases, unes nou, situades davant de l'iglésia de Santa Maria, la que seria posteriorment la [[Catedral de Valéncia|catedral]]. Segons l'historiador [[Comunitat Valenciana|valencià]] [[Roc Chabas]], estes cases havien pertanygut al [[rei Llop]].
Durant la seua visita a Valéncia, els [[Papa|papes]] [[Joan Pau II]] i [[Benet XVI]] s'allojaren en el palau.
Durant la seua visita a Valéncia, els [[Papa|papes]] [[Joan Pau II]] i [[Benet XVI]] s'allojaren en el palau.
==Arquitectura==
== Arquitectura ==
[[File:Palacio Arzobispal de Valencia.jpg|thumb|300px|Palau Arquebisbal de Valéncia]]
L'edifici actual correspon a un estil historicista barroc, propi de la postguerra.
L'edifici actual correspon a un estil historicista barroc, propi de la postguerra.
El presbiteri està separat de la nau central per una balustrada de marbre, té dos portes en un dels seus costats.
El presbiteri està separat de la nau central per una balustrada de marbre, té dos portes en un dels seus costats.
L'altar major el forma un retaule compost de dos pilastres estriades d'orde jònic i dos miges pilastres llises sobre les quals es recolza un arc de mig punt. Presidix l'altar un llenç de la Puríssima d'autor anònim, encara que alguns l'atribuïxen a Camarón. En la cúpula pintures al fresc sobre el tema del trasllat de la Casa de Loreto, obra de Francisco Llàcer.
L'altar major el forma un retaule compost de dos pilastres estriades d'orde jònic i dos miges pilastres llises sobre les quals es recolza un arc de mig punt. Presidix l'altar un llenç de la Puríssima d'autor anònim, encara que alguns l'atribuïxen a Camarón. En la cúpula pintures al fresc sobre el tema del trasllat de la Casa de Loreto, obra de Francisco Llàcer.
== Referències ==
* Aldana Fernández, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 277, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999
* Aldana Fernández, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 278, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999
* [http://arquitectosdevalencia.es/arquitectura-de-valencia/1936-1974/palacio-arzobispal/ Ficha del Palacio Arzobispal de Valencia en el Colegio de Arquitectos de Valencia. "Guía de Arquitectura de Valencia" CTAV 2007]
* [https://web.archive.org/web/20170917232844/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero14/estudiosgenerales/estudios/articulo.php García Martínez, José Luis «El desaparecido patrimonio mueble del Palacio Arzobispal de Valencia.». e-rph, 14, 2014, pàg. 183-203]
== Enllaços externs ==
==Enllaços externs==
{{Commonscat|Palau Arquebisbal de València}}
{{Commonscat|Palau Arquebisbal de València}}