Diferència entre les revisions de "Lliteratura valenciana"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 22 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
{{AP|Harja}} | {{AP|Harja}} | ||
Els primers texts escrits en romanç valencià són les harges, com les d'Ibn Al-Dani de Dénia o les d'Ibn Rudaym de | Els primers texts escrits en romanç valencià són les harges, com les d'[[Ibn Al-Dani]] de Dénia o les d'[[Ibn Rudaym de Bocairent]], datades en l'any [[1121]]. | ||
Alguns autors de harges | Alguns autors de harges són [[Abu Isa Ibn Lubbun]], [[Abu Karkr Muhammad Ibn Al-Dani]] i [[Abu Bakr Muhammad Ibn Ahmad Ibn Ruhaym]]<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Autors valencians abans de Jaume I]</ref> | ||
=== Romanç valencià === | === Romanç valencià === | ||
En el [[Regne de Valéncia]], | En el [[Regne de Valéncia]], despuix de la conquista musulmana, la major part de la població encara parlava una llengua romanç<ref>Per a més informació llegir ''Cronología histórica de la Lengua Valenciana''</ref>. | ||
El romanç valencià se seguia parlant en el [[sigle XII]] i en el [[ | El romanç valencià se seguia parlant en el [[sigle XII]] i en el [[sigle XIII|XIII]]. Quan arribà [[Jaume I el Conquistador]], la població autóctona ya parlava una [[llengua romanç]] i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua. | ||
Alguns | Alguns eixemples de texts en romanç valencià d'abans la conquista d'en Jaume I són la ''Biblia Parva'', el ''Gamaliel'' i ''La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus'' d'en Sant Pere Pascual (1227), el ''Vocabulista in Arabico'' de R. Martí, un vocabulari [[àrap]], [[mossàrap]] valencià i llatí, de [[1233]] i les ''Planchs de San Esteve'', uns relats del [[sigle XII]] en [[romanç]] valencià i [[llatí]]<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mossàrap-valenciana prejaimina - autors]</ref>. | ||
=== Cap a la madurea de la llengua === | === Cap a la madurea de la llengua === | ||
Durant el [[ | Durant el [[sigle XIV]], el romanç valencià evolucionà cap al "vulgar valencià" i despuix a la "[[llengua valenciana]]". | ||
== | == Sigle d'Or valencià (sigle XV) == | ||
{{AP| | {{AP|Sigle d'Or valencià}} | ||
El | El sigle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la [[Corona d'Aragó]] (en l'entrada dels Trastàmara). En este sigle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor sigle d'or molt abans que atres com l'anglesa en [[Shakespeare]], la francesa en [[Molière]] i la castellana en [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]], [[Calderón de la Barca|Calderón]] i [[Francisco de Quevedo|Quevedo]]. | ||
=== Poesia === | === Poesia === | ||
El sigle XV marca la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca,no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a Espanya per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador. | El [[sigle XV]] marca la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca, no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a Espanya per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador. | ||
En La Cort de Alfonso V el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al Renaiximent liderat per Dante, Petrarca i Boccaccio, que | En La Cort de Alfonso V el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al Renaiximent liderat per Dante, Petrarca i Boccaccio, que varen ser llegits i traduïts a la llengua valenciana. | ||
Entre | Entre els poetes valencians destaquen [[Ausias March]], Roiç de Corella i un gran número de noms com [[Jeroni Martí]], [[Lluís Ros]], [[Vicent Ferrandis]], [[Narcís Vinyoles]], [[Bernat Fenollar]], [[Jaume Gasull]], [[Jordi Centelles]], [[Bertomeu Dimas]], [[Joan Escrivá]] | ||
=== Narrativa === | === Narrativa === | ||
En la narrativa el nom principal de este periodo es el de Joan Martorell i el seu Tirant lo Blanch, sobre el qual Cervantes digué, en la boca d'en Quixot que era "el millor llibre de cavalleries del mon". | En la narrativa el nom principal de este periodo es el de [[Joanot Martorell|Joan Martorell]] i el seu [[Tirant lo Blanch]], sobre el qual Cervantes digué, en la boca d'en Quixot que era "el millor llibre de cavalleries del mon". | ||
=== Teatre === | === Teatre === | ||
El teatre, en | El teatre, en llínea en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dins del qual varen escomençar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV. | ||
== Del | == Del sigle XVI fins a la Renaixença == | ||
=== La Decadència === | === La Decadència === | ||
=== Renaixença === | === Renaixença === | ||
{{VT|Carles Ros i Hebrera}} | {{VT|Carles Ros i Hebrera}} | ||
Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del [[ | Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del [[sigle XVIII]], inicià la Renaixença valenciana en la recuperació de la [[llengua valenciana]]. | ||
== De la Renaixença a l'actualitat == | == De la Renaixença a l'actualitat == | ||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
=== Transició === | === Transició === | ||
== Descàrregues == | |||
* [https://llibres-valencia.blogspot.com/ Llibres i contes en valencià] Es pot solicitar la descàrrega gratuïta de llibres i contes en valencià en el E-mail "epub.val@gmail.com" especificant el format (.cdr, .epub,.moby o .pdf). | |||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
| Llínea 55: | Llínea 58: | ||
* Almela y Vives, Francisco (1934) ''La literatura valenciana'', Editorial Miguel Juan | * Almela y Vives, Francisco (1934) ''La literatura valenciana'', Editorial Miguel Juan | ||
* Ferreres, Rafael (1981) ''Antologia de la literatura valenciana'' | * Ferreres, Rafael (1981) ''Antologia de la literatura valenciana'' | ||
* Franco, Josep (2002) | * Franco, Josep (2002) ''Història de la literatura valenciana'', Acento | ||
== | == Enllaços externs == | ||
* [http://www.lenguavalenciana.com/ Lengua valenciana] | * [http://www.lenguavalenciana.com/ Lengua valenciana] | ||
* [https://laverdadofende.wordpress.com/2014/03/24/valencia-origen-del-termino-renaixenca-valenciana-y-el-posterior-catalanismo/ Renaixença valenciana] | * [https://laverdadofende.wordpress.com/2014/03/24/valencia-origen-del-termino-renaixenca-valenciana-y-el-posterior-catalanismo/ Renaixença valenciana] | ||
| Llínea 63: | Llínea 66: | ||
{{Llengua valenciana}} | {{Llengua valenciana}} | ||
[[Categoria:Lliteratura | [[Categoria:Lliteratura valenciana]] | ||