Canvis

{{AP|Història prehispànica de Costa Rica|Regne de Nicoya|Regne Huetar d'Occident|Regne Huetar d'Oriente|Imperi de Garabito}}

{{AP|Història prehispànica de Costa Rica|Regne de Nicoya|Regne Huetar d'Occident|Regne Huetar d'Oriente|Imperi de Garabito}}

{{VT|Art precolombí de Costa Rica|Monument Nacional Guayabo|Esferes de pedra de Costa Rica}}

{{VT|Art precolombí de Costa Rica|Monument Nacional Guayabo|Esferes de pedra de Costa Rica}}

L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el [[cantó de Siquirres]] de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del [[Paleoíndi]] i que corresponen a l'ètnia [[cabécar]], constituint-se en el lloc arqueològic més antic de Centreamèrica. De 10000 a 7000 anys a.C. daten antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de [[Cantó de Turrialba|Turrialba]], en presència de puntes de llança tipo [[Cultura Clovis|Clovis]] (nortamericana) i [[flecha|coa de peix]] (suramericana). L'agricultura incipient apareix cap a 5000 a.C., principalment donada per tubèrculs i raïls. Per al primer i segon milenis a.C. ya existien comunitats agrícoles sedentaries, menudes i disperses. Cap a 2000-3000 a.C., apareix l'us més antic que es coneix de la [[ceràmica]], en fragments de gorcs, vaixells cilíndrics, platons, tecomates i atres formes de vaixells, decorades en tècniques com a incisos, estampats i modelacions.

L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el [[cantó de Siquirres]] de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del [[Paleoíndi]] i que corresponen a l'ètnia [[cabécar]], constituint-se en el lloc arqueològic més antic de Centreamèrica. De 10000 a 7000 anys a.C. daten antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de [[Cantó de Turrialba|Turrialba]], en presència de puntes de llança tipo [[Cultura Clovis|Clovis]] (nortamericana) i [[flecha|coa de peix]] (suramericana). L'agricultura incipient apareix cap a 5000 a.C., principalment donada per tubèrculs i raïls. Per al primer i segon milenis a.C. ya existien comunitats agrícoles sedentaries, chicotetes i disperses. Cap a 2000-3000 a.C., apareix l'us més antic que es coneix de la [[ceràmica]], en fragments de gorcs, vaixells cilíndrics, platons, tecomates i atres formes de vaixells, decorades en tècniques com a incisos, estampats i modelacions.

Entre 300 a.C. i 500 d.C. hi ha un canvi d'una organisació tribal a una [[cacic|societat cacical]], en la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuaria. El [[Zea mays|dacsa]] aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de [[jade]] i atres pedres verdes, [[metat]]s ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or). Els nomenats [[metat de panel colgant|metats trípodes de panell colgant]] són una manifestació sobreixent i única de l'art precolombí costarriqueny, decorats en elements animals i humans. La seua manufactura s'inicia en la part tardana d'este periodo (0-500a.C.). Entre 300 i 800 d.C. apareixen els primers cacicats complexos, en presència de llogarets grans i obres d'infraestructura (basaments, calçades i montículs funeraris). Hi ha jerarquisació d'assentaments, en llogarets principals i poblats secundaris, formació de llinages de poder hereditari i especialisació de llabors, en aparició d'un cacic en el llogaret principal i cacics secundaris en llogarets subordinats.

Entre 300 a.C. i 500 d.C. hi ha un canvi d'una organisació tribal a una [[cacic|societat cacical]], en la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuaria. El [[Zea mays|dacsa]] aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de [[jade]] i atres pedres verdes, [[metat]]s ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or). Els nomenats [[metat de panel colgant|metats trípodes de panell colgant]] són una manifestació sobreixent i única de l'art precolombí costarriqueny, decorats en elements animals i humans. La seua manufactura s'inicia en la part tardana d'este periodo (0-500a.C.). Entre 300 i 800 d.C. apareixen els primers cacicats complexos, en presència de llogarets grans i obres d'infraestructura (basaments, calçades i montículs funeraris). Hi ha jerarquisació d'assentaments, en llogarets principals i poblats secundaris, formació de llinages de poder hereditari i especialisació de llabors, en aparició d'un cacic en el llogaret principal i cacics secundaris en llogarets subordinats.

En 1847 fon [[Eleccions per a Cap d'Estat de Costa Rica de 1847|elegit]] [[José María Castro Madriz]] (1847-1849, 1866-1868), doctor en lleis que va aplegar a ocupar la presidència dels tres poders de la República. Home cult, va propiciar l'educació de la dòna, la [[llibertat de prensa]] i la gestió per a crear la primera diòcesis en Costa Rica en 1850, en monsenyor [[Anselmo Llorente i Lafuente]] com el primer bisbe de Costa Rica. El 31 d'agost de 1848 va promulgar una nova constitució en la que va declarar a Costa Rica com a nació sobirana i independent de qualsevol atre estat, nomenant-la definitivament com a República de Costa Rica. El 29 de setembre de 1848 va dotar al país de la primera bandera tricolor, obra de la seua esposa, [[Pacífica Fernández Oreamuno|Pacífica Fernández]], i les bases de l'actual escut. La Constitució de 1848 va establir un Poder Eixecutiu fort front al Llegislatiu, permetent al país agilitat per a nomenar funcionaris públics, accelerant la centralisació del poder i obrint camí al país per a la seua conversió cap a un Estat modern.

En 1847 fon [[Eleccions per a Cap d'Estat de Costa Rica de 1847|elegit]] [[José María Castro Madriz]] (1847-1849, 1866-1868), doctor en lleis que va aplegar a ocupar la presidència dels tres poders de la República. Home cult, va propiciar l'educació de la dòna, la [[llibertat de prensa]] i la gestió per a crear la primera diòcesis en Costa Rica en 1850, en monsenyor [[Anselmo Llorente i Lafuente]] com el primer bisbe de Costa Rica. El 31 d'agost de 1848 va promulgar una nova constitució en la que va declarar a Costa Rica com a nació sobirana i independent de qualsevol atre estat, nomenant-la definitivament com a República de Costa Rica. El 29 de setembre de 1848 va dotar al país de la primera bandera tricolor, obra de la seua esposa, [[Pacífica Fernández Oreamuno|Pacífica Fernández]], i les bases de l'actual escut. La Constitució de 1848 va establir un Poder Eixecutiu fort front al Llegislatiu, permetent al país agilitat per a nomenar funcionaris públics, accelerant la centralisació del poder i obrint camí al país per a la seua conversió cap a un Estat modern.

== Govern i política ==

== Govern i política ==

Costa Rica està regida per la [[Constitució Política de la República de Costa Rica de 1949|constitució política del 7 de novembre de 1949]], en la qual s'establix un sistema [[Presidencialisme|presidencialiste]] i un [[estat unitari]].

Costa Rica està regida per la [[Constitució Política de la República de Costa Rica de 1949|constitució política del 7 de novembre de 1949]], en la qual s'establix un sistema [[Presidencialisme|presidencialiste]] i un [[estat unitari]].

* Ministerio de Ambiente y Energía. (2014). Leyes. Recuperado de https://web.archive.org/web/20140606222544/http://www.minae.go.cr/index.php/2012-06-08-20-19-22/marco-juridico/14-leyes [Consulta 25 de abril de 2014 ]

* Ministerio de Ambiente y Energía. (2014). Leyes. Recuperado de https://web.archive.org/web/20140606222544/http://www.minae.go.cr/index.php/2012-06-08-20-19-22/marco-juridico/14-leyes [Consulta 25 de abril de 2014 ]

* Bustos-Monteiro, D. (2007). Evolución de la bioética en Costa Rica: una historia reciente. Centro Universitario São Camilo. BIOETHIKOS. (2) 1, 39-44. Recuperado de http://www.saocamilo-sp.br/pdf/bioethikos/57/Evolucion_de_la_bioetica_en_Costa_Rica.pdf

* Bustos-Monteiro, D. (2007). Evolución de la bioética en Costa Rica: una historia reciente. Centro Universitario São Camilo. BIOETHIKOS. (2) 1, 39-44. Recuperado de http://www.saocamilo-sp.br/pdf/bioethikos/57/Evolucion_de_la_bioetica_en_Costa_Rica.pdf

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{commonscat|Costa Rica}}

{{commonscat|Costa Rica}}

{{Països d'Amèrica}}{{Costa Rica}}

{{Països d'Amèrica}}

{{Costa Rica}}

[[Categoria:Costa Rica]]

[[Categoria:Costa Rica]]

[[Categoria:Països]]

[[Categoria:Països]]

[[Categoria:Països d'Amèrica]]

[[Categoria:Països d'Amèrica]]