Diferència entre les revisions de "La Font de la Figuera"
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
Text reemplaça - 'Fontanars' a 'Fontanars dels Alforins' |
||
| (No es mostren 18 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Font de la Figuera. Plaça Major. Joan de Joanes 2.JPG|thumb|250 px|Plaça Major de La | [[File:Font de la Figuera. Plaça Major. Joan de Joanes 2.JPG|thumb|250 px|Plaça Major de La Font de la Figuera]] | ||
'''La Font de la Figuera''' (en [[castellà]] ''Fuente la Higuera''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el suroest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[La Costera]] | '''La Font de la Figuera''' (en [[castellà]] ''Fuente la Higuera''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el suroest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[La Costera]]. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
=== Localitats llimítrofs === | === Localitats llimítrofs === | ||
El terme municipal de La Font de la Figuera llimita en les localitats següents: | El terme municipal de La Font de la Figuera llimita en les localitats següents: | ||
[[Énguera]], [[Fontanars]] i [[Moixent]] de la [[província de Valéncia]], [[Villena]] de la [[província d'Alacant]] i [[Almansa]] de la [[província d'Albacete]], [[Castella-La Mancha]]. | [[Énguera]], [[Fontanars dels Alforins]] i [[Moixent]] de la [[província de Valéncia]], [[Villena]] de la [[província d'Alacant]] i [[Almansa]] de la [[província d'Albacete]], [[Castella-La Mancha]]. | ||
== Comunicacions == | == Comunicacions == | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
== Història == | == Història == | ||
Els restants més antics d'ocupació humana en este terme pertanyen al [[neolític]]. Són ceràmiques impreses trobades en la ''Cova Santa del Capurucho'' i, possiblement, els fulls i gavinets de sílex apareguts en els ''Perches de Barberá''. | Els restants més antics d'ocupació humana en este terme pertanyen al [[neolític]]. Són ceràmiques impreses trobades en la ''Cova Santa del Capurucho'' i, possiblement, els fulls i gavinets de sílex apareguts en els ''Perches de Barberá''. | ||
| Llínea 32: | Llínea 31: | ||
Hi ha abundants vestigis de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí. | Hi ha abundants vestigis de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí. | ||
L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i quaranta pobladors més se varen establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. En [[1348]], se va constituir la baronia del seu nom de la que varen ser titulars els senyors de Moixent. En l'any [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en l'any [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins a l'any [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 en 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]]. | L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i quaranta pobladors més se varen establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. | ||
En [[1348]], se va constituir la baronia del seu nom de la que varen ser titulars els senyors de Moixent. En l'any [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en l'any [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. | |||
A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins a l'any [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 en 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]]. | |||
== Administració == | |||
{{Alcaldes_Espanya | |||
| Alcalde_1 = Manuel Palau Soriano | |||
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_2 = Manuel Palau Soriano | |||
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_3 = Manuel Palau Soriano | |||
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_4 = Manuel Palau Soriano | |||
| Partit_4 = Independent | |||
| Alcalde_5 = María José Penadés | |||
| Partit_5 = [[PPCV]] | |||
| Alcalde_6 = Santiago Micó Rivera | |||
| Partit_6 = [[UV]] | |||
| Alcalde_7 = Santiago Micó Rivera | |||
| Partit_7 = [[PPCV]] | |||
| Alcalde_8 = Santiago Micó Rivera | |||
| Partit_8 = [[PPCV]] | |||
| Alcalde_9 = Vicente Belda Cantavella | |||
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_10 = Vicent Muñoz Jordà | |||
| Partit_10 = [[Compromís]] | |||
| Alcalde_11 = Vicent Muñoz Jordà | |||
| Partit_11 = [[Compromís]] | |||
| Alcalde_12 = Elio Cabanes Sanchis | |||
| Partit_12 = [[PPCV]] | |||
}} | |||
== Demografia == | == Demografia == | ||
La Font de la Figuera conta en 2. | La Font de la Figuera conta en 2.024 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2022]]). | ||
<center> | |||
{| align="center" {{tablabonita}} | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució de La Font de la Figuera<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref> | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució de La Font de la Figuera<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref> | ||
|- | |- | ||
! !![[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] | ! !![[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]] | ||
|- | |- | ||
| Población||align=center| 3.641|| align=center|3.858||align=center| 4.046|| align=center| 3.958|| align=center|3.779||align=center| 3.428||align=center| 3.189||align=center| 3.439|| align=center| 2.974|| align=center| 2.571 | | Población||align=center| 3.641|| align=center|3.858||align=center| 4.046|| align=center| 3.958|| align=center|3.779||align=center| 3.428||align=center| 3.189||align=center| 3.439|| align=center| 2.974|| align=center| 2.571|| align=center| 2.208|| align=center| 2.173|| align=center| 2.129 || align=center|2.081||align=center| 2.237||align=center| 2.038||align=center| 2.024 | ||
|} | |} | ||
</center> | |||
== Economia == | == Economia == | ||
La major part dels cultius són de secà, principalment el [[cep]], l'[[olivera]] i el [[cereal]]. En les hectàrees de regadiu es cultiva: [[alfals]], [[cereal|cereals]] i [[ | La major part dels cultius són de secà, principalment el [[cep]], l'[[olivera]] i el [[cereal]]. En les hectàrees de regadiu es cultiva: [[alfals]], [[cereal|cereals]] i [[hortalices]]. | ||
Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i l'[[aigua]], que és distribuïx per tot Espanya. | Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i l'[[aigua]], que és distribuïx per tot [[Espanya]]. | ||
L'agricultura ha estat orientada tradicionalment al cultiu de la vinya (700 ha) i dels cereals (500 ha), encara que en els últims anys han cobrat força els frutals d'os (260 ha), l'[[armeler]] (351 ha) i l'[[olivera]] (428 ha). Els viticultors estan en la seua majoria associats al Celler Cooperatiu «La Vinya» i des de l'any [[1980]] conten en una planta embotelladora i marques pròpies que s'expedixen a varis punts d'Espanya i de l'estranger. | |||
El regadiu conta en una chicoteta horta tradicional propenca a les cases del poble que va escomençar a organisar-se en 1776 aprofitant el curt cabal de la font del lloc. Al començament del [[sigle XX]] es va perforar la Mina i es va incrementar el cabal i la superfície regada. Ya en les [[Anys 1950|décades de 1950]] i [[Anys 1960|1960]] va tindre lloc una atra ampliació de la zona regada en aigua de pous en el pla que s'estén cap a l'est, mentres que cap a l'any [[1980]] es va posar en marcha el pla de rec de la Foia de Manuel-Bovalar, en tecnologia moderna (rec per aspersió), encara que no va donar els resultats buscats. | |||
La ganaderia conta en vàries raberes d'[[Ovella|oví]] i [[Cabra|caprí]], aixina com numeroses granges de [[Porc|porcí]] i aus. | |||
L'indústria no ha conseguit arraïlar en gran mida en la població. Al començament del sigle XX funcionaven vàries fàbriques d'aiguardent, alguna de les quals va aplegar a tindre notables dimensions, aixina com mija dotzena de fusteries, dos yesars i una alfarería. En l'actualitat queden algunes serreries i han sorgit unes poques empreses de tipo familiar dedicades a la fabricació de mobles de [[fusta]] i de canya i [[vímen]], per influència de [[Mogente]]. A elles es poden afegir atres d'índole divers com a bossos de [[plàstic]], alimentació i ceràmica. | |||
== Monuments == | == Monuments == | ||
*'''Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu''': del [[sigle XVI]], en un retaule del pintor [[Joan de Joanes]]. | * '''Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu''': del [[sigle XVI]], en un retaule del pintor [[Joan de Joanes]]. | ||
*'''Ermita de Sant Sebastià'''' (del [[sigle XVI]]), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia. | * '''Ermita de Sant Sebastià'''' (del [[sigle XVI]]), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia. | ||
*'''Ermita de Santa Bárbara'''. del [[sigle XVI]], modificada en el [[sigle XX]]. | * '''Ermita de Santa Bárbara'''. del [[sigle XVI]], modificada en el [[sigle XX]]. | ||
*'''Jaciment arqueològic de Santo Domingo'''. | * '''Jaciment arqueològic de Santo Domingo'''. | ||
*'''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena. | * '''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena. | ||
*'''Llavador municipal'''. Molt antic, encara en us. | * '''Llavador municipal'''. Molt antic, encara en us. | ||
* '''[[Museu Històric-Etnològic (La Font de la Figuera)|Museu Històric-Etnològic]]''' | |||
== Festes | == Festes == | ||
*'''Crist dels Afligits'''. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat. | * '''Crist dels Afligits'''. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat. | ||
*'''Festes Patronals'''. Durant la primera semana de setembre es celebren les Festes Patronals, on és fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets. | * '''Festes Patronals'''. Durant la primera semana de setembre es celebren les Festes Patronals, on és fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets. | ||
*'''[[Moros i Cristians]] '''. Se celebren en honor a [[ | * '''[[Moros i Cristians]] '''. Se celebren en honor a [[Santa Bárbara]], en la segona semana de decembre. | ||
== | == Vore també == | ||
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | |||
== Referències == | == Referències == | ||
{{ | {{listaref}} | ||
* [https://www.lafontdelafiguera.es/ Ajuntament de La Font de la Figuera] | |||
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | |||
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | |||
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Figuera INE. Població de La Font de la Figuera] | |||
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | |||
== Bibliografia == | |||
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | |||
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | |||
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia'' | |||
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | |||
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | |||
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|La Font de la Figuera}} | {{commonscat|La Font de la Figuera}} | ||
{{Municipis de La Costera}} | {{Municipis de La Costera}} | ||