Canvis

[[Archiu:Monestir de Porta Coeli.jpg|300px|miniaturadeimagen|Monasteri de Porta Coeli, en Serra.]]

[[Archiu:Monestir de Porta Coeli.jpg|300px|miniaturadeimagen|Monasteri de Porta Coeli, en Serra.]]

'''Serra''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] del [[Camp de Túria]] en ple parc Natural de la [[Serra Calderona]].

'''Serra''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] del [[Camp de Túria]] en ple [[parc natural de la Serra de la Calderona]].

== Geografia ==

== Geografia ==

Destaquen els pics de ''Rebalsadors'' i ''l'Alt del Pi''. En l'extrem Nort, afrontant en [[Gàtova]] i Sogorp es passa dels 800 [[metro|m.]], mentres que en l'extrem opost, a l'altura del barranc de Portacoeli, no se [[superen]] els 190 m.

Destaquen els pics de ''Rebalsadors'' i ''l'Alt del Pi''. En l'extrem Nort, afrontant en [[Gàtova]] i Sogorp es passa dels 800 [[metro|m.]], mentres que en l'extrem opost, a l'altura del barranc de Portacoeli, no se [[superen]] els 190 m.

El clima és de tipos [[clima mediterràneu]], en miges tèrmiques que oscilen entre els 450 mm³ i els 500 mm³ de pluja anual, en dos màximes en els mesos de maig i octubre. En el montanya creix una vegetació de [[Pinus|pins]] i [[rosmarinus officinalis|romers]].

El clima és de tipo [[clima mediterràneu|mediterràneu]], en miges tèrmiques que oscilen entre els 450 mm³ i els 500 mm³ de pluja anual, en dos màximes en els mesos de [[maig]] i [[octubre]]. En la montanya creix una vegetació de [[Pi (arbre)|pins]] i [[romer|romers]].

S'accedix a esta localitat des de la [[A-7]] prenent despuix la [[CV-305]] i despuix la [[CV-310]].

S'accedix a esta localitat des de la [[A-7]] prenent despuix la [[CV-305]] i posteriorment la [[CV-310]].

Es comunica per carretera en la capital provincial ([[Valéncia]]) be per [[Bétera]], be per [[Massamagrell]].

Es comunica per carretera en la capital provincial ([[Valéncia]]) be per [[Bétera]], be per [[Massamagrell]].

Hi ha uns quants jaciments arqueològics d'entre els que destaquen: "''Salt del Riu''" (Poblat de la [[Edat del Bronze]]),  "''Els Eretes del Riu''" (Restes de poblat Ibèric), "''La Cova Soterranya''". Com a jaciments eneolítics es troben: "Puntal del Renoc", "''La Torreta''" i "Torre Ombria".

Hi ha uns quants jaciments arqueològics d'entre els que destaquen: "''Salt del Riu''" (Poblat de la [[Edat del Bronze]]),  "''Els Eretes del Riu''" (Restes de poblat Ibèric), "''La Cova Soterranya''". Com a jaciments eneolítics es troben: "Puntal del Renoc", "''La Torreta''" i "Torre Ombria".

Té el seu orige històric en un important castell àrap actualment en ruïnes, encara que de l'época ibèrica i romana hi ha constància de restes arqueològiques, principalment ceràmica. El rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] ho va conquistar, i va cedir les terres, en [[1238]], a Bernat Horta i alguns cavallers més. Més tart fon erigida al al front de baronia i el castell i la població varen pertànyer als Boïl, senyors de la baronia de [[Nàquera]], passant despuix als marquesos de [[Cerdanyola]] i últimament als Ducs de [[Montellano]]. Lloc de moriscs (80 cases en [[1609]]) pertanyia a la fillola de [[Sogorp]], despuix de l'[[expulsió dels moriscs|expulsió]] dels mateixos va vore reduïda la seua població a una quarta part. En [[1794]] tenia ya 720 habitants. La població es va duplicar durant el [[sigle XIX]]. L'any [[1900]] en 1.371 habitants.

Té el seu orige històric en un important castell àrap actualment en ruïnes, encara que de l'época ibèrica i romana hi ha constància de restes arqueològiques, principalment ceràmica. El rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] ho va conquistar, i va cedir les terres, en l'any [[1238]], a Bernat Horta i alguns cavallers més. Més tart fon erigida al front de baronia i el castell i la població varen pertànyer als Boïl, senyors de la baronia de [[Nàquera]], passant despuix als marquesos de [[Cerdanyola]] i últimament als Ducs de [[Montellano]]. Lloc de moriscs (80 cases en l'any [[1609]]) pertanyia a la fillola de [[Sogorp]], despuix de l'[[expulsió dels moriscs|expulsió]] dels mateixos va vore reduïda la seua població a una quarta part. En l'any [[1794]] tenia ya 720 habitants. La població es va duplicar durant el [[sigle XIX]]. En l'any [[1900]] en 1.371 habitants.

== Administració ==

== Administració ==

{{Alcaldes_Espanya

{{Alcaldes_Espanya

   | Alcalde_1 =  

   | Alcalde_1 = Sixto Català Martínez

   | Partit_1 =  

   | Partit_1 = Independent

   | Alcalde_2 =  

   | Alcalde_2 = Juan Navarro Navarro

   | Partit_2 =  

   | Partit_2 = [[AP]]

   | Alcalde_3 =  

   | Alcalde_3 = Francisco Ros Cabo

   | Partit_3 =  

   | Partit_3 = [[PSPV]]-[[PSOE]]

   | Alcalde_4 =  

   | Alcalde_4 = Francisco Ros Cabo

   | Partit_4 = [[PPCV]]

   | Partit_4 = [[PSPV]]-[[PSOE]]

   | Alcalde_5 =  

   | Alcalde_5 = Vicente José Ros Cabo

   | Partit_5 = [[PSPV]]-[[PSOE]]

   | Partit_5 = [[PPCV]]

   | Alcalde_6 = Javier Navarro Navarro

   | Alcalde_6 = Javier Navarro Navarro

   | Partit_6 = PP

   | Partit_6 = PP

   | Partit_7 = [[PSPV]]-[[PSOE]]

   | Partit_7 = [[PSPV]]-[[PSOE]]

   | Alcalde_8 = Javier Arnal Gimeno

   | Alcalde_8 = Javier Arnal Gimeno

   | Partit_8 = [[PSPV]]-[[PSOE]]}}

   | Partit_8 = [[PSPV]]-[[PSOE]]

}}

== Demografia ==

== Demografia ==

Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 3.608 habitants.

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

|-

|-

| align=center| 1.408 || align=center| 1.467 || align=center| 1.634 || align=center| 1.794 || align=center| 1.712 || align=center| 1.915 || align=center| 2.012 || align=center| 2.335 || align=center| 2.478 || align=center| 2.838

 

| align=center| 1.408 || align=center| 1.467 || align=center| 1.634 || align=center| 1.794 || align=center| 1.712 || align=center| 1.915 || align=center| 2.012 || align=center| 2.335 || align=center| 2.478 || align=center| 2.838 || align=center| 3.074 || align=center| 3.349 || align=center| 3.142 || align=center| 3.326 || align=center| 3.608

|}

|}

== Economia ==

== Economia ==

== Monuments ==

== Monuments ==

*'''[[Cartoixa de Porta Coeli]] '''. ([[sigle XIII]]). Fundada el [[5 de setembre]] de [[1272]] pel bisbe Albalat en terres de la "''vall de Lullén''". Era la tercera de l'orde de [[Sant Bruno]] que es fundava a la península i en el temps una dels més importants, puix per ella varen passar reis, [[Papa|papes]], cardenals, militars. [[Bonifaci Ferrer]] fon prior de la cartoixa i va arribar a ser superior de l'orde. En la [[desamortisació de Mendizábal]], fon exclaustrada i subastada. Despuix de ser destinada a diferents usos la Diputació Provincial la va comprar en [[1943]] i varen tornar a ella els monges cartoixans. L'iglésia és d'estil neoclàssic, encara que el seu orige fon gòtic. El conjunt arquitectònic conté, ademés de quatre claustres, un aqüeducte (hui en desús) que portava aigua de la "''Font de la Mina''".

* '''[[Cartoixa de Porta Coeli]] '''. ([[sigle XIII]]). Fundada el [[5 de setembre]] de [[1272]] pel bisbe Albalat en terres de la "''[[vall de Lullén]]''". Era la tercera de l'orde de [[Sant Bruno]] que es fundava a la península i en el temps una dels més importants, puix per ella varen passar reis, [[Papa|papes]], cardenals, militars. [[Bonifaci Ferrer]] fon prior de la cartoixa i va arribar a ser superior de l'orde. En la [[desamortisació de Mendizábal]], fon exclaustrada i subastada. Despuix de ser destinada a diferents usos la Diputació Provincial la va comprar en [[1943]] i varen tornar a ella els monges cartoixans. L'iglésia és d'estil neoclàssic, encara que el seu orige fon gòtic. El conjunt arquitectònic conté, ademés de quatre claustres, un aqüeducte (hui en desús) que portava aigua de la "''Font de la Mina''".

   

   

*'''[[Castell de Serra]] '''. Actualment en ruïnes. Està emplaçat sobre un empinat zero que defén a l'ascens cap a la Serra Calderona. Fon lloc de parada i refugi de part de les hosts d'[[El Sit]] en la presa de la ciutat de [[Valéncia]].

* '''[[Castell de Serra]]'''. Actualment en ruïnes. Està emplaçat sobre un empinat zero que defén a l'ascens cap a la Serra Calderona. Fon lloc de parada i refugi de part de les hosts d'[[El Sit]] en la presa de la ciutat de [[Valéncia]].

Dins del núcleu urbà conserva una torre d'estil musulmà.

Dins del núcleu urbà conserva una torre d'estil musulmà.

== Parages naturals ==

== Parages naturals ==

*'''[[Parc Natural de la Serra de la Calderona|Serra Calderona]] ''' en diverses fonts entre les que es troben: la de ''l'Ombria'', dels Créixens i del ''Llentiscle''.

* '''[[Parc Natural de la Serra de la Calderona|Serra Calderona]] ''' en diverses fonts entre les que es troben: la de ''l'Ombria'', dels Créixens i del ''Llentiscle''.

*'''''Mirador dels Rebalsadors'''''.

* '''''Mirador dels Rebalsadors'''''.

== Festes patronals ==

== Festes patronals ==

Ademés, és típica la '''Festa de la cirera'''. Se celebra en [[maig]] i des d'uns anys s'acompanya en un mercat migeval.

Ademés, és típica la '''Festa de la cirera'''. Se celebra en [[maig]] i des d'uns anys s'acompanya en un mercat migeval.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{commonscat|Serra}}

{{commonscat|Serra}}

{{Municipis del Camp de Túria}}

{{Municipis d'El Camp de Túria}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]