L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Canvis

José Cano Coloma (edita)

Revisió de 18:23 13 set 2025

3121 bytes afegits ,  13 setembre
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
{{Biografia|
 
{{Biografia|
−
| nom = Domingo Torres Maeso
+
| nom = Josep Cano Coloma
−
| image =  
+
| image = [[File:José Cano Coloma.jpg|250px]]
 
| peu =  
 
| peu =  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
−
| ocupació = Polític
+
| ocupació = Advocat i polític
−
| data_naix = [[20 de novembre]] de [[1895]]  
+
| data_naix = [[1902]]  
 
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
−
| data_mort = [[25 de juny]] de [[1980]]  
+
| data_mort = [[1967]]  
−
| lloc_mort = Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
+
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
 +
'''José o Josep Cano Coloma''' ([[Valéncia]], [[1902]] - † [[1967]]) fon un advocat i [[polític]] [[Valencians|valencià]]. Fon l'[[alcalde de Valéncia|alcalde]] de la [[ciutat de Valéncia]] durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] i la [[guerra civil espanyola]] (des de març de [[1936]] fins a febrer de [[1937]]).
   −
'''Domingo Torres Maeso''' ([[Valéncia]], [[20 de novembre]] de [[1895]] - [[25 de juny]] de [[1980]]) va ser un anarcosindicalista espanyol, [[alcalde de Valéncia]] durant la [[guerra civil espanyola]].
+
== Biografia ==
   −
== Trayectòria ==
+
Josep Coloma fon advocat de professió. En les Corts de l'any [[eleccions generals espanyoles de 1931|1931]] fon diputat pel [[Partit Republicà Radical]] i anteriorment havia segut regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], en el periodo març 1936 - febrer 1937; i fon elegit Alcalde de Valencia, apenes un any, com a representant d'[[Esquerra Republicana]].  
−
El [[27 de febrer]] de [[1937]] assumix l'alcaldia de Valéncia. En [[1940]], vàries dònes del Grao de Valéncia l'impliquen en relació en la mort dels seus marits en el Picader de [[Paterna]].​ Durant el seu mandat varen actuar les conegudes com a ''Cheques de Valéncia''.
     −
Va treballar en el [[port de Valéncia]]. Afiliat a la Confederació Nacional del Treball ([[CNT]]) des de [[1916]], va participar en la folga general de l'any [[1917]]. Despuix del Congrés de Sants de [[1918]] va colaborar en l'enfortiment dels sindicats únics. En [[agost]] de [[1919]] va ser detingut junt a Miquel Veta i Joan Roda baix l'acusació d'haver instigat l'assessinat de tres esquirols en una folga contra L'Unió Espanyola. Els tres varen ser absolts en l'any [[1921]]. Durant la Dictadura de Primo de Rivera va estar exiliat en [[França]], des d'a on va colaborar en totes les conspiracions contra el règim. Va tornar a Valéncia despuix de la proclamació de la [[Segona República]] espanyola i en [[1932]] es va unir als sindicats de l'oposició que recolzaven al treintisme. En l'any [[1934]] va crear l'Aliança Obrera en Valéncia, va recolzar la revolució d'Astúries de 1934 i va tindre que exiliar-se una atra volta.​
+
Quan fon triat com a diputat era regidor de [[Valéncia]] i lletrat assessor dels ajuntaments d'[[Albal]] i [[El Puig de Santa Maria]]. Dos dies despuix d'esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], va posar per damunt del partidisme el seu servici, al donar-se conte que estaven assaltant i cremant els temples, com la Real Basílica, de la ciutat, envià la [[Guàrdia Civil]] i a la brigada de [[Bombers]] i va amagar l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] en l'Ajuntament del Cap i Casal, d'esta manera va evitar que fora destruïda. Se va emportar l'image de la Verge i tot lo que havia per terra tirat i ho va tindre tapiat en l'Ajuntament durant el temps que va durar la guerra del [[1936]].
   −
Va participar activament en el fracàs del colp d'Estat del [[18 de juliol]] de [[1936]] en Valéncia, i escomençada la Guerra civil espanyola va formar part del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia i del Consell d'Economia representant a CNT. Al mateix temps va marchar cap al front i va formar part de la columna dirigida per Josep Benedito León que va lluitar en el front de [[Terol]]. En [[febrer]] de [[1937]] va tornar i va ser nomenat president del Consell Municipal de Valéncia (alcalde) i president de la Junta Provincial de Defensa Passiva.​ El final de la guerra el va sorprendre en [[Califòrnia]] fent propaganda per la causa republicana. Al no poder tornar es va establir primer en [[Marsella]] i en l'any [[1944]] en [[Toulouse]], a on va ser secretari de relacions en el Comité Nacional de CNT. Anys despuix va marchar a [[Veneçola]], pero en la [[década de 1970]] va tornar a Valéncia, a on va morir.
+
== Empresonat ==
   −
En [[octubre]] de [[2018]] la Delegació de Cultura de l'Ajuntament de Valéncia va tornar el seu retrat al passadiç que du al museu Històric de l'Ajuntament.​
+
Passat un temps, quan no era alcalde i trobant-se en la ciutat de [[Barcelona]] fon detingut pel Servici d'Informació Militar(SIM) de la República; se li acusava d'ajudar als sublevats, fon empresonat i abans d'acabar la guerra civil fon lliberat.
 +
 
 +
Josep Cano tornà a Valencia i al poc temps fon detingut per l'eixercit de [[Franco]], compareixent davant d'un tribunal de guerra i esta volta baix l'acusacio de “auxili a la rebelio”. La sentencia li fon comunicada el 28 de setembre de [[1939]], fon condenat a vint anys de presó, la pena la complí al principi en Valencia, posteriorment fon traslladat a [[Andalusia]] i passat un temps a [[Guipúscoa]] d'a on se fugà en [[1943]].
 +
 
 +
Vixqué amagat durant set anys en la ciutat de Valéncia. Estant amagat se li jujà novament, esta volta pel TERM, “Tribunal de Repressió a la Francmaçoneria i el Comunisme”. Cano Coloma havia pertanygut a la Lliga Francmaçònica de Valéncia (Va pertànyer a la [[maçoneria]] en el nom simbòlic de "Gai"), el juí es declarà en suspens al no estar l'acusat present.
 +
 
 +
En l'any [[1950]] es decretà una [[amnistia]] parcial i estant amagat decidi presentar-se, pero el TERM reobrí el cas per francmaçó i se li condenà a dotze anys i un dia, de reclusió menor, ademés de cinc anys d'inhabilitació de la seua professio d'advocat. Passats uns mesos se li alçà parcialment la pena d'inhabilitació i se li permeté que complira l'arrest en el seu domicili. Fon rehabilitat com a [[advocat]].
 +
 
 +
== Mare de Deu dels Desamparats ==
 +
 
 +
{{Cita|El [[21 de juliol]] de 1936 una gentada, enfurida pel colp militar del [[18 de juliol]], s'estava reunint en la plaça de la Mare de Deu, i diversos exaltats llançaven arengues per a que entraren a la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basilica de la Mare de Deu]] i la cremaren. Havia un grup de guardies civils i alguns milicians que intentaven posar orde a aquells exaltats, eren molt pocs per a parar aquell viver de gent, i es llavors quan sorgi la figura de l'alcalde Cano Coloma. Este junt al rector de l'Universitat el Dr. Peset Aleixandre i l'arquitecte [[Francisco Javier Goerlich Lleó|Francesc Xavier Goerlich]], intentaren per tots els mijos evitar que se cremara la Basilica en la [[Mare de Deu dels Desamparats|Mare de Deu]] dins; la catedral i els Sants Joans junt a unes atres iglesies ya havien segut incendiades.}}
 +
 
 +
{{Cita|Salvem a la Mare de Deu, apaguem el foc i deixem un piquet per a que ningu entre.}}
 +
 
 +
{{Cita|Josep Cano Coloma i [[Vicent Peset Aleixandre]] foren dos hòmens valencians, republicans, que en valentia i exponent la seua integritat fisica, donaren la cara per a salvar de l'image de la Mare de Deu dels Desamparats de ser destruida per uns exaltats. Cano Coloma fon perseguit per les dos faccions i el Dr. Peset terminà sent fusilat pels vencedors.}}
 +
 
 +
* Extracte de l'artícul "Josep Cano Coloma, l'alcalde que salvà a la Mare de Deu" de J. Morales en la web d'Accio Nacionalista Valenciana.
 +
 
 +
== Reconeiximents == 
 +
 
 +
Té un carrer dedicat en la ciutat de [[Valéncia]], paralel al [[Carrer de la Serreria]].  
    
== Referències ==
 
== Referències ==
    
* [https://web.archive.org/web/20120902183340/http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians. 1810-2005]
 
* [https://web.archive.org/web/20120902183340/http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians. 1810-2005]
−
* [http://www.jdiezarnal.com/valenciaalcaldesdelaciudad.html Los Alcaldes de Valencia. J. Díez Arnal]
+
* Ferrer Benimeli, José Antonio . ''La masonería en la España del siglo XX'', Tomo 2 . Universitat de Castella-La Manxa, 1995, p.150
−
* [https://www.levante-emv.com/valencia/2018/10/22/delegacion-cultura-restaurara-retrato-ultimo-55010488.html  La Delegación de Cultura restaurará el retrato del último alcalde de la República, Levante-EMV, 22 d'octubre de 2018]
+
* [https://www.accionacionalistavalenciana.com/josep-cano-coloma-lalcalde-que-salva-la-mare-de-deu-jmorales Josep Cano Coloma, l'alcalde que salvà a la Mare de Deu per J.Morales - Accio Nacionalista Valenciana]
−
* [https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/4146735 Tribunal Supremo «Causa General Informativa». Archivo Histórico Nacional, 1940]
+
* [https://www.levante-emv.com/valencia/2018/12/22/alcaldes-valencia-republicana-13900198.html  «Los alcaldes de la Valéncia republicana». Levante-EMV]
    
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
   −
* Domingo Torres Maeso per Francesc Pérez Moragón, L'Espill, Número 6/7. Estiu/Tardor 1980
+
* [http://www.jdiezarnal.com/valenciaalcaldesdelaciudad.html Díez Arnal, J. ''Los Alcaldes de Valencia'']
−
* [http://ricosogorb.cjav.org/gci/jardi%20altabix%20gcivil%20SANSANET/dicci_pol_val.pdf Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras (2005). Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim. p. p.549. ISBN 9788495484802]
+
* [[Federico Martínez Roda|Martínez Roda, Federico]] (1998). ''Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975)''. Fundación Univ. San Pablo
 +
* [http://ricosogorb.cjav.org/gci/jardi%20altabix%20gcivil%20SANSANET/dicci_pol_val.pdf Paniagua Fuentes, Javier; Piqueras, J.A. . ''Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005''. Valéncia: Institut Alfons el Magnànim, 2005. ISBN 9788495484802]
 +
* Ramírez, Néstor. José Cano Coloma ''Vents contraris. Recuerdos autobiográficos de José Cano Coloma'' Valéncia: Ajuntament, 1983. ISBN: 84-500-9498-4
 +
* Reig, Ramir (2007). «Valéncia 1931-1939: de l'esperança a la por». En: Josep Sorribes (Coord.). Valéncia 1808-1991: En trànsit a gran ciutat (Valéncia: Generalidad Valenciana): 241-338. ISBN 84-382-4653-2
    
== Enllaços externs==
 
== Enllaços externs==
−
* [https://militants-anarchistes.info/spip.php?article5961 Torres Maeso, Domingo, en la web Militants-anarchistes.info]
+
{{Commonscat|Mayors of Valencia}}
 +
 
 +
* [http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008050500_16_441993__Valencia-recuerdo-Cano-Coloma-salvador-imagen En recort de Cano Coloma - Levante-EMV]
 +
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008071900_5_474181__Opinion-republicans-salvaren-Mare-dels-Desamparats Els republicans que salvaren la Mare de Deu dels Desamparats - Levante-EMV]
 +
*[http://www.metrovalencia.como/común/descargas/pdf/b_Maritim.pdf Mapa del Carrer Alcalde Cano Coloma]
 +
*[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians (1810-2005)]
    
{{Successió
 
{{Successió
 
| predecessor = [[José Olmos Burgos]]
 
| predecessor = [[José Olmos Burgos]]
 
| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]  
 
| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]  
−
| periodo = [[1936]] – [[1937]]
+
| periodo = [[1 de març]] de [[1936]] – [[3 de febrer]] de [[1937]]
 
| successor = [[Domingo Torres Maeso]]
 
| successor = [[Domingo Torres Maeso]]
 
}}
 
}}
−
 
+
 
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
Jose2
Administradors
154 176

edicions

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/428960...437594»