39 365
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Este mateix artícul fon reproduït en '''"El Eco de Sitges"''' de [[novembre]] de [[1968]], justament en l'any centenari del naiximent del mateix Pompeu Fabra ([[1868]]-[[1968]]).
Este mateix artícul fon reproduït en '''"El Eco de Sitges"''' de [[novembre]] de [[1968]], justament en l'any centenari del naiximent del mateix Pompeu Fabra ([[1868]]-[[1968]]).
== Institut d'Estudis Catalans ==
L'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) encarregà a Pompeu Fabra les següents publicacions:
* ''Normes ortográfiques'' (1913)
* ''Gramàtica de la llengua catalana'' (1918)
* ''Diccionari general de la llengua catalana'' (1932)
== Diccionari del Català ==
== Diccionari del Català ==
A partir de l’any [[1918]], en la publicació de la ''Gramàtica Catalana'', adoptada com a l’oficial, s'inicia una etapa que culmina en [[1932]] en la publicació del ''Diccionari general de la llengua catalana''. Del mateix any és el ''Curs mitjà de gramàtica catalana'', pensat especialment per a l'escola i reeditat, en [[1968]], en el títul d’''Introducció a la gramàtica catalana''.
A partir de l'any [[1918]], en la publicació de la ''Gramàtica Catalana'', adoptada com a l'oficial, s'inicia una etapa que culmina en [[1932]] en la publicació del ''Diccionari general de la llengua catalana''. Del mateix any és el ''Curs mitjà de gramàtica catalana'', pensat especialment per a l'escola i reeditat, en [[1968]], en el títul d’''Introducció a la gramàtica catalana''.
La seua obra ''Converses filològiques'' ([[1924]]) sorgiren de l'anhel de Fabra de divulgar les seues reflexions llingüístiques. Es tracta d'artículs breus que plantegen dubtes idiomàtics molt freqüents.
La seua obra ''Converses filològiques'' ([[1924]]) sorgiren de l'anhel de Fabra de divulgar les seues reflexions llingüístiques. Es tracta d'artículs breus que plantegen dubtes idiomàtics molt freqüents.
En l'any [[1932]], [[Fabra]] accedí directament a la càtedra de [[llengua catalana]] de l’Universitat de Barcelona. En ell entrava oficialment la [[llengua catalana]] en una Universitat catalana per primera volta en l’història. En [[1933]], [[Fabra]] fon nomenat president del [[Patronat universitari]].
En l'any [[1932]], Fabra accedí directament a la càtedra de [[llengua catalana]] de l'Universitat de Barcelona. En ell entrava oficialment la [[llengua catalana]] en una Universitat catalana per primera volta en l'història. En [[1933]], Fabra fon nomenat president del [[Patronat universitari]].
El Diccionari general de la llengua catalana de [[1932]] fon pensat com l'esbós del futur Diccionari de la llengua catalana de l’[[Institut d'Estudis Catalans]]. Els criteris que varen presidir la seua confecció poden resumir-se en:
El ''Diccionari general de la llengua catalana'' de [[1932]] fon pensat com l'esbós del futur ''Diccionari de la llengua catalana'' de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC). Els criteris que varen presidir la seua confecció poden resumir-se en:
# Adopció de formes noves o copiades d'atres llengües per tal de diferenciar-se del castellà (tz, tx, tg, tj, etc.), intenció final confessada pel propi Pompeu Fabra.
# Adopció de formes noves o copiades d'atres llengües per tal de diferenciar-se del castellà (tz, tx, tg, tj, etc.), intenció final confessada pel propi Pompeu Fabra.
# No admissió de paraules forasteres d'atres llengües que substituirien paraules pròpies del català o be que impossibilitaren crear atres noves.
# No admissió de paraules forasteres d'atres llengües que substituirien paraules pròpies del català o be que impossibilitaren crear atres noves.
# Incorporació de paraules tècniques, prèviament catalanisades, d'orige grecollatí i d'abast universal.
# Incorporació de paraules tècniques, prèviament catalanisades, d'orige grecollatí i d'abast universal.
== Taula de Lletres Valencianes ==
El [[15 de juliol]] de [[1930]], Pompeu Fabra, escrigué a la [[Taula de Lletres Valencianes]] una carta en la que animava a que entraren en raó en els seus intents de diferenciar el valencià del català i a on afirmava, entre atres coses, que:
{{Cita|''... lo que van a hacer es muy arriesgado.''}}
{{Cita|''... el valenciano no puede adoptar, como definitivo, otro sistema ortográfico que el adoptado por el catalán.''}}
{{Cita|''... estas normas podrían convertirse en un obstáculo para la unificación ortográfica de nuestra lengua, que todos los valencianos y catalanes debemos desear.''}}
== En la guerra civil ==
== En la guerra civil ==
{{Cita|''En un artículo publicado por Pompeu Fabra en la revista 'Oc' (1936), reproducido por la revista 'El Eco de Sitges' (noviembre 1968), el ingeniero Pompeu Fabra decía:'Yo tengo la esperanza de que podréis conseguir eso si establecéis, si conseguís una ortografía adecuada, si hacéis una buena selección de formas y construcciones, y si los diferentes dialectos, sabiamente depurados, se hacen préstamos recíprocos... Y habréis conseguido mucho más aún: El catalán se convertirá, ahora, en una variante más de la gran lengua occitana reencontrada''|'El catalán es un dialecto de la lengua d'Oc'. Entrevista a [[Emili Miedes i Bisbal]] (''[[Las Provincias]]'', 14.9.1992), per [[Baltasar Bueno]]}}
{{Cita|''En un artículo publicado por Pompeu Fabra en la revista 'Oc' (1936), reproducido por la revista 'El Eco de Sitges' (noviembre 1968), el ingeniero Pompeu Fabra decía:'Yo tengo la esperanza de que podréis conseguir eso si establecéis, si conseguís una ortografía adecuada, si hacéis una buena selección de formas y construcciones, y si los diferentes dialectos, sabiamente depurados, se hacen préstamos recíprocos... Y habréis conseguido mucho más aún: El catalán se convertirá, ahora, en una variante más de la gran lengua occitana reencontrada''|'El catalán es un dialecto de la lengua d'Oc'. Entrevista a [[Emili Miedes i Bisbal]] (''[[Las Provincias]]'', 14.9.1992), per [[Baltasar Bueno]]}}
{{Cita|''La inteligibilidad entre dos lenguas no es un criterio válido para afirmar que se trate de la misma. También gallegos y portugueses se entienden, o suecos y noruegos, o checos y eslovacos, pero la diferencia es que no existen delirios imperialistas de unos sobre otros.''
''[[Pompeu Fabra]] -el que creó artificialmente el "Catalán estándar" para quien no lo sepa- era un analfabeto en lingüística, y eso no lo digo yo, lo decía [[Miguel de Unamuno|Don Miguel de Unamuno]]: '¿Pompeu Fabra? Un mal aprendiz de filólogo que ha creado una lengua bombarda plagada de arcaísmos, galicismos y barbarismos'. No controlaba ninguno de sus cuatro campos: ni el morfosintáctico, ni el léxico, ni el fonético, ni el semántico. Por ello, se vuelve 'troglodita' y, mirando a los Clásicos Valencianos, se dedica a recuperar gran cantidad de 'arcaísmos' obsoletos que la [[Llengua Valenciana|Lengua Valenciana]], en su evolución lógica, ya había perdido. Como por ejemplo 'aquest, 'nosaltres', 'vosaltres', 'altres'. También inunda el 'catalán estándar' de Galicismos (sortida, pas, petit, malgrat, doncs, aleshores, etc...) que la Lengua Valenciana no usa. Se sacó de la chistera cosas como la L germinada que nunca ha existido, ha eliminado el Yo por el Jo, y ha introducido los dígrafos tj, tx, tg i tz que no existían y todo ello, lo hizo basándose en el dialecto barceloní, proveniente del llemosí, occitano y provenzal francés.''|Extracte de l'artícul d'Agustín Pastor Ferrer ([[Facebook]], 15 d'agost de 2018)}}
== Vore també ==
== Vore també ==
* Articul d'[[Emili Miedes]] [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm “El Català, una variant més de l'Occità”]
* Artícul d'[[Emili Miedes]] [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm “El Català, una variant més de l'Occità”]
* Articul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm “El Occitano, pesadilla de l'Institut d'Estudis Catalans”]
* Artícul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm “El Occitano, pesadilla de l'Institut d'Estudis Catalans”]
* Articul de [[Francesc de Borja Cremades i Marco]] [http://russafi.blogspot.com/2015/09/lacientifisme-de-pompeu-fabra.html “L'acientifisme de Pompeu Fabra”]
* Artícul de [[Francesc de Borja Cremades i Marco]] [http://russafi.blogspot.com/2015/09/lacientifisme-de-pompeu-fabra.html “L'acientifisme de Pompeu Fabra”]
== Referències ==
== Referències ==