Diferència entre les revisions de "Maite Pagazaurtundúa"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = | | lloc_mort = | ||
}} | }} | ||
'''María Teresa Pagazaurtundúa Ruiz''', coneguda com '''Maite Pagazaurtundúa''' ([[Hernani]], [[Guipúscoa]], [[País Vasc]], [[11 de febrer]] de [[1965]]) | '''María Teresa Pagazaurtundúa Ruiz''', coneguda com '''Maite Pagazaurtundúa''' o simplement '''Maite Pagaza''' ([[Hernani]], [[Guipúscoa]], [[País Vasc]], [[11 de febrer]] de [[1965]]), és una política, activista i escritora [[Espanya|espanyola]]. En l'actualitat és una eurodiputada independent integrada en la delegació Ciutadans Europeus, dins del grup [[Renovar Europa]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Maite Pagaza s'ha especialisat en activisme per la llibertat i els drets humans, aixina com contra el terrorisme i el fanatisme. Ha participat en diferents moviments socials i iniciatives per la llibertat tant en Espanya com en atres països. Ha segut reconeguda en múltiples guardons i en l'any [[2005]] va formar part d'una candidatura colectiva al [[Premi Nobel de la Pau]]. | Maite Pagaza s'ha especialisat en activisme per la llibertat i els drets humans, aixina com contra el terrorisme i el fanatisme. Ha participat en diferents moviments socials i iniciatives per la llibertat tant en Espanya com en atres països. Ha segut reconeguda en múltiples guardons i en l'any [[2005]] va formar part d'una candidatura colectiva al [[Premi Nobel de la Pau]]. | ||
== Resistència front a ETA == | === Resistència front a ETA === | ||
Ha treballat activament per l'associacionisme cívic de respal a les víctimes del terrorisme en Espanya. El seu treball en este camp s'ha complementat en la seua funció com a presidenta de la [[Fundació de Víctimes del Terrorisme]] i posteriorment en el [[Colectiu de Víctimes del Terrorisme]] (COVITE). | Ha treballat activament per l'associacionisme cívic de respal a les víctimes del terrorisme en Espanya. El seu treball en este camp s'ha complementat en la seua funció com a presidenta de la [[Fundació de Víctimes del Terrorisme]] i posteriorment en el [[Colectiu de Víctimes del Terrorisme]] (COVITE). | ||
La seua llabor ha segut reconeguda en diversos guardons com el Premi Sájarov als Drets Humans en [[2000]] —com a membre de ¡Basta Ya!— o la Medalla de l'Orde del Mèrit Constitucional en [[2003]]. No obstant, el seu posicionament públic contra el terrorisme li va supondre un elevat grau d'acossament, amenaces i agressions de violència física i simbòlica, veent-se obligada a viure baix escolta policial durant 13 anys i a abandonar el seu lloc de residència per a traslladar-se, junt a la seua família, fòra del [[País Vasc]]. | La seua llabor ha segut reconeguda en diversos guardons com el Premi Sájarov als Drets Humans en l'any [[2000]] —com a membre de ¡Basta Ya!— o la Medalla de l'Orde del Mèrit Constitucional en l'any [[2003]]. No obstant, el seu posicionament públic contra el terrorisme li va supondre un elevat grau d'acossament, amenaces i agressions de violència física i simbòlica, veent-se obligada a viure baix escolta policial durant 13 anys i a abandonar el seu lloc de residència per a traslladar-se, junt a la seua família, fòra del [[País Vasc]]. | ||
Despuix de la seua incorporació al [[Parlament Europeu]], Pagazaurtundúa ha continuat en l'activisme per la dignitat i justícia per a les víctimes de la banda terrrorista [[ETA]]. | Despuix de la seua incorporació al [[Parlament Europeu]], Pagazaurtundúa ha continuat en l'activisme per la dignitat i justícia per a les víctimes de la banda terrrorista [[ETA]]. | ||
== Plataforma ''¡Basta Ya!'' == | === Plataforma ''¡Basta Ya!'' === | ||
En l'any [[1999]] participà en la fundació de la plataforma d'iniciativa ciutadana ¡Basta Ya!, mereixedora en l'any [[2000]] del Premi Sájarov als Drets Humans que concedix el Parlament Europeu. El seu germà, Joseba Pagazaurtundúa, militant del Partit Socialiste d'Euskadi i membre fundador de la plataforma ¡Basta Ya!, fon assessinat per ETA en [[2003]]. | En l'any [[1999]] participà en la fundació de la plataforma d'iniciativa ciutadana ¡Basta Ya!, mereixedora en l'any [[2000]] del Premi Sájarov als Drets Humans que concedix el Parlament Europeu. El seu germà, Joseba Pagazaurtundúa, militant del Partit Socialiste d'Euskadi i membre fundador de la plataforma ¡Basta Ya!, fon assessinat per ETA en [[2003]]. | ||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
La plataforma es va caracterisar per dur al terreny de la defensa de les llibertats i contra el terrorisme formes noves i dinàmiques d'activisme i reivindicació: manifestacions, caravanes, pegades de cartells o publicació d'una revista en llínea. | La plataforma es va caracterisar per dur al terreny de la defensa de les llibertats i contra el terrorisme formes noves i dinàmiques d'activisme i reivindicació: manifestacions, caravanes, pegades de cartells o publicació d'una revista en llínea. | ||
El 13 de decembre de l'any 2000, en sessió solemne en Estrasburc, el premi Sájarov fon arreplegat pel filòsof Fernando Savater, líder natural del grup, qui explicava aixina el perqué de l'iniciativa: | El [[13 de decembre]] de l'any 2000, en sessió solemne en [[Estrasburc]], el premi Sájarov fon arreplegat pel filòsof Fernando Savater, líder natural del grup, qui explicava aixina el perqué de l'iniciativa: | ||
{{Cita|Hem eixit al carrer i hem alçat les nostres veus perque estem convençuts de que, quan la democràcia està en perill, els ciutadans no poden refugiar-se en el seu anonimat i esperar mansament a que tot es resolga en les altes esferes del poder polític.}} | {{Cita|Hem eixit al carrer i hem alçat les nostres veus perque estem convençuts de que, quan la democràcia està en perill, els ciutadans no poden refugiar-se en el seu anonimat i esperar mansament a que tot es resolga en les altes esferes del poder polític.}} | ||
== Activitat política == | |||
=== PSOE-PSE === | |||
La seua carrera política començà en el PSOE-PSE, a on va desenrollar diverses funcions fins a l'abandó de la formació per profundes discrepàncies en la direcció. Fon parlamentària vasca de [[1993]] a [[1998]] pel PSE-EE ([[PSOE]]) i assessora de Política Llingüística de [[Fernando Buesa]] en el Departament d'Educació del [[Govern Vasc]], aixina com secretària d'Educació i Cultura del PSE-EE des de l'any [[1993]] a l'any[[1997]]. Des de [[1999]] fins a [[2007]] fon regidora i portaveu municipal del PSE-EE en [[Urnieta]]. | |||
El seu distanciament en el PSOE es va produir de forma paulatina quan el PSOE va acollir les tesis de [[Jesús Eguiguren]], que pretenia acostar el partit al nacionalisme vasc. També per la política antiterrorista mampresa pel govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]] i pel mateix PSOE, aixina com per les relacions de [[Patxi López]] i el PSE-EE en l'entorn nacionaliste vasc i abertzale, mostrant les seues reticències cap als contactes mantinguts en [[Batasuna]] i cap al cridat procés de pau obert despuix de l'alt el fòc permanent decretat per [[ETA]], cridant a "l'unitat dels demócrates i a l'acció de la justícia contra els terroristes i tots aquells que els amparen, justifiquen i respalen". En maig de [[2005]] junt a la viuda del seu germà Joseba Pagazaurtundúa, Estíbaliz Garmendia, el també regidor socialiste en [[Miravalles]], Nicolás Gutiérrez, la llavors eurodiputada del PSOE [[Rosa Díez]], el filòsof [[Fernando Savater]] i el professor [[Mikel Iriondo]] enviaren una carta oberta a Patxi López reprochant-li el tracte menys cortés donat a [[María San Gil]], del [[Partit Popular]], front a les parlamentàries de [[Partit Comuniste de les Terres Vasques|EHAK]], en la seua ronda de contactes parlamentaris. | |||
=== Unió Progrés i Democràcia === | |||
En [[novembre]] de [[2013]] participà en el II Congrés d'[[Unió Progrés i Democràcia]] (UPyD). El [[5 de febrer]] de [[2014]] va anunciar junt a Rosa Díez que es presentaria a les eleccions europees en la posició número 2 de la llista de UPyD com a independent, just despuix de [[Francisco Sosa Wagner]], a qui posteriorment li dedicà un ''fisking''. | |||
Despuix de conseguir l'acta d'eurodiputada, es va afiliar a UPyD, el [[3 de setembre]] de [[2014]]. En [[octubre]] de 2014 fon nomenada portaveu de la delegació d'Unió Progrés i Democràcia en el Parlament Europeu en substitució de Francisco Sosa Wagner. Maite Pagazaurtundúa ostenta el càrrec de vicepresidenta segona de la subcomissió de Drets Humans pel [[Grup ALDE]] despuix de la dimissió de l'eurodiputat de UPyD [[Fernando Maura]]. | |||
Gràcies a un acort de colaboració electoral entre UPyD i [[Ciutadans]], Maite Pagazaurtundúa es va incorporar com a independent en el lloc número 2 de la llista de Ciutadans per a les eleccions al [[Parlament Europeu]] de l'any [[2019]], conseguint l'acta d'eurodiputada i, encara que mantenint la seua afiliació a UPyD, integrant-se en la delegació Ciutadans Europeus dins del grup polític [[Renovar Europa]]. | |||
Despuix de la dissolució de UPyD en [[decembre]] de l'any [[2020]] es va integrar en el partit polític Ciutadans. | |||
== Presidenta de la Fundació de Víctimes del Terrorisme == | |||
Maite Pagaza ha presidit la [[Fundació Víctimes del Terrorisme]] durant els anys [[2005]] i [[2012]], any en que, despuix del canvi de Govern i l'arribada de [[Mariano Rajoy]] (PP) a la Moncloa, fon substituïda per [[María del Mar Blanco]]. Durant el seu mandat va promoure que s'iniciara una campanya per a clarificar els més de 400 assessinats d'ETA sense resoldre, lo que ha eixercitat principalment [[COVITE]] des de llavors. Ademés, va promoure la publicació del llibre ''Vidas Rotas. Historia de los hombres, mujeres y niños víctimas de ETA'', que arreplega la crònica de tots els assessinats comesos per la banda terrorista. | |||
== Obra == | |||
Ha escrit diversos llibres, com: | |||
* ''Los Pagaza. Historia de una familia vasca'' (Temas de Hoy, 2004): llibre biogràfic en el que conta l'història de la seua família i cóm varen viure l'assessinat del seu germà. L'autora fa un retrat de la societat vasca davant l'acossament violent als no nacionalistes. | |||
* ''El viudo sensible y otros secretos'' (Seix Barral, 2005). Llibre de relats. | |||
* ''Aralda'' (Espasa, 2010) | |||
* ''Operación Cochinillo'' (Editorial Espasa, 2014). Una novela satírica sobre la corrupció que transcorre en Segòvia. | |||
* ''Lluvia de fango'' (Confluencias, 2016). Recopilació d'artículs. | |||
Ademés és articulista quinzenal de la revista femenina ''Yo Dona'', i escriu en assiduïtat en prensa nacional i regional. | |||
== Premis i guardons == | |||
Ha rebut numerosos premis i reconeiximents a la seua carrera: | |||
* Premi Enrique Ruano Casanova pro Drets Humans (2018): pel seu activisme en favor de les víctimes del terrorisme, concedit per l'[[Universitat Complutense de Madrit]] | |||
* Premi Henneo (2018): per la seua defensa a les llibertats i els DDHH concedit pel ''[[Heraldo de Aragón]]''. | |||
* Premi Tolerància (2018): concedit per l'Associació per a la Tolerància. | |||
* Premi Corona d'Esther (2017): concedit pel [[Centre Sefarad-Israel]]. | |||
* Medalla de l'Orde del Mèrit Constitucional (2003): concedit per l'[[Orde del Mèrit Constitucional]]. | |||
* Premi Sájarov (2000): com a membre de la plataforma cívica ''[[¡Basta Ya!]]'' concedit pel ple del [[Parlament Europeu]]. | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||