Diferència entre les revisions de "Desert de les Palmes"
| (No es mostren 35 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Desert de les palmes bosc.jpg|thumb| | + | [[Image:Desert de les palmes bosc.jpg|thumb|300px|El Desert de les Palmes]] |
El '''Desert de les Palmes''' és un parc natural situat en la comarca de [[La Plana Alta]] de la [[Comunitat Valenciana]]. En una extensió de 3.293 hectàrees, és un parage montanyós que ocupa part dels térmens municipals de [[Castelló]], [[Benicàssim]], [[Borriol]], [[Cabanes]] i [[La Pobla Tornesa]]. | El '''Desert de les Palmes''' és un parc natural situat en la comarca de [[La Plana Alta]] de la [[Comunitat Valenciana]]. En una extensió de 3.293 hectàrees, és un parage montanyós que ocupa part dels térmens municipals de [[Castelló]], [[Benicàssim]], [[Borriol]], [[Cabanes]] i [[La Pobla Tornesa]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | + | [[Archiu:Desierto de las Palmas.jpg|300px|miniaturadeimagen|Antic convent del Desert de les Palmes]] | |
| − | El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen ''deserts'' als seus llocs d'oració i retir espiritual i ''de les Palmes'', per la gran cantitat de margalloneres que en ell existixen. Els carmelitans es varen instalar en [[1694]] en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres va quedar destruït en [[1783]]. El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu | + | El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen ''deserts'' als seus llocs d'oració i retir espiritual i ''de les Palmes'', per la gran cantitat de [[Margalló|margalloneres]] que en ell existixen. Els carmelitans es varen instalar en l'any [[1694]] en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres va quedar destruït en l'any [[1783]]. El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a [[Convent del Desert de les Palmes|monasteri carmelità]]. |
== Parage natural == | == Parage natural == | ||
| − | + | Va ser declarat parage natural pel [[Govern Valencià]] el [[16 d'octubre]] de [[1989]]. S'ha cremat en diverses ocasions en l'any [[1985]] i en [[1992]] quedant com és evident en poc de bosc salvage. | |
| − | Va ser declarat parage natural pel [[Govern Valencià]] el [[16 d'octubre]] de [[1989]]. S'ha cremat en diverses ocasions en [[1985]] i [[1992]] quedant com és evident en poc de bosc salvage. | ||
== Orografia == | == Orografia == | ||
| − | |||
Esta serra llitoral paralela a la costa es troba situada en la zona suroriental de la [[província de Castelló]] tenint com a altura màxima el pic del Bartolo de 729 m. El parc forma part junt a la propenca serra de les Santes d'un plec anticlinal de materials del [[paleozoic]]. En ella abunden les roques de rodeno i és un dels dos únics llocs de la província de Castelló a on apareixen les pissarres lo que li otorga un caràcter singular dins de la [[Comunitat Valenciana]]. | Esta serra llitoral paralela a la costa es troba situada en la zona suroriental de la [[província de Castelló]] tenint com a altura màxima el pic del Bartolo de 729 m. El parc forma part junt a la propenca serra de les Santes d'un plec anticlinal de materials del [[paleozoic]]. En ella abunden les roques de rodeno i és un dels dos únics llocs de la província de Castelló a on apareixen les pissarres lo que li otorga un caràcter singular dins de la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
== Clima == | == Clima == | ||
| − | + | Esta serra presenta un típic clima mediterràneu en un fort periodo de sequia en [[estiu]] i en un màxim en la [[primavera d'hivern]]. | |
| − | Esta serra presenta un típic clima mediterràneu en un fort periodo de sequia en [[estiu]] i en un màxim en la primavera d' | ||
== Flora == | == Flora == | ||
| − | + | La vegetació del parc natural es troba en estat de regeneració pel greu incendi que ho va arrasar en l'any [[1992]], a pesar d'això seguix sent molt interessant. La presència de sols de rodeno permet l'existència de les [[Surer|sureres]] i la [[Carrasca|carrasca]], per l'absorció d'humitat d'este tipo de sol, pero per la transformació de l'ecosistema natural pels incendis i les transformacions agràries la seua presència ara és molt escassa. De totes maneres encara és possible trobar matolls típics d'esta formació boscosa com l'[[Alborcer|alborcer]], el lloreral malvarell, la petorra, el matapoll, la coscollina, la ginebrera, el llentiscle i per supost la [[Margalló|margallonera]]. En l'actualitat la major superfície boscosa està composta pel pi rodeno i el pi carrasquer pero la política de reforestació té la intenció de substituir estos per les primitives sureres i carraqueres. | |
| − | La vegetació del parc natural es troba en estat de regeneració pel greu incendi que ho va arrasar en [[1992]], a pesar d'això seguix sent molt interessant. La presència de sols de rodeno permet l'existència de les sureres i la carrasca, per l'absorció d'humitat d'este tipo de sol, pero per la transformació de l'ecosistema natural pels incendis i les transformacions agràries la seua presència ara és molt escassa. De totes maneres encara és possible trobar matolls típics d'esta formació boscosa com l'alborcer, el lloreral malvarell, la petorra, el matapoll, la coscollina, la ginebrera, el llentiscle i per supost la margallonera. En l'actualitat la major superfície boscosa està composta pel pi rodeno i el pi carrasquer pero la política de reforestació té la intenció de substituir estos per les primitives sureres i carraqueres. | ||
== Fauna == | == Fauna == | ||
| − | + | La fauna de la serra és variada destacant el [[sapo]] parter, el fardacho ocelat, el sacre d'escala entre els reptils i amfibis. L'avifauna és molt rica destacant l'àguila perdiuera, el falconet, el gavilà, el brúfol, el muçol chic o el muçol real entre les rapaces. També són comuns la [[perdiu]], la [[tórtola]], la busquereta, la collalba rossa, el torcecoll o el [[corp]]. Els mamífers no són la fauna principal, pero el parc tampoc està exent d'estos. La majoria són representants del bosc mediterràneu, com el rabosot, el [[javalí|porc javalí]], la farda, la [[gineta]] i la fugina. | |
| − | La fauna de la serra és variada destacant el [[sapo]] parter, el fardacho ocelat, el sacre d'escala entre els reptils i amfibis. L'avifauna és molt rica destacant l'àguila perdiuera, el falconet, el gavilà, el brúfol, el muçol chic o el muçol real entre les rapaces. També són comuns la [[perdiu]], la [[tórtola]], la busquereta, la collalba rossa, el torcecoll o el corp. Els mamífers no són la fauna principal, pero el parc tampoc està exent d'estos. La majoria són representants del bosc mediterràneu, com el rabosot, el [[javalí|porc javalí]], la farda, la [[gineta]] i la fugina. | ||
== Parage d'interés == | == Parage d'interés == | ||
| − | + | La presència de l'orde carmelita ha dotat al parc de dos importants monuments com són el Monasteri antic (en ruïnes) (s. [[sigle XVII|XVII]]-[[sigle XVIII|XVIII]]) i el Monasteri nou (s. XVIII); també disseminades en el parage es troben vàries ermites (s. XVIII-[[sigle XX|XX]]). Ademés en el parc hi ha una série d'importants ruïnes com són el Castell de Montornés i el de Miravet i l'Ermita de les Santes. També és destacable (ya fora del parc, pero molt pròxims ad ell) la presència del [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell i l'[[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]], lloc a on estava l'antic emplaçament de Castelló de la Plana i al que acodixen els veïns de la capital en romeria ([[Romeria de les Canyes]], el tercer dumenge de la [[Quaresma]], durant les [[Festes de la Magdalena]], en commemoració de la fundació de la ciutat. Existix una Romeria anual a la Creu del Bartolo en la que es puja des de Castelló de la Plana cada últim dumenge d'octubre. | |
| − | La presència de l'orde carmelita ha dotat al parc de dos importants monuments com són el Monasteri antic (en ruïnes) (s. [[sigle XVII|XVII]]-[[sigle XVIII|XVIII]]) i el Monasteri nou (s. XVIII); també disseminades en el parage es troben vàries ermites (s. XVIII-[[sigle XX|XX]]). Ademés en el parc hi ha una série d'importants ruïnes com són el Castell de Montornés i el de Miravet i l'Ermita de les Santes. També és destacable (ya fora del parc, pero molt pròxims ad ell) la presència del [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell i l'[[Ermita de la Magdalena]], lloc on estava l'antic emplaçament de Castelló de la Plana i al que acodixen els veïns de la capital en romeria ([[Romeria de les Canyes]], el tercer dumenge de la [[Quaresma]], durant les [[Festes de la Magdalena]], en commemoració de la fundació de la ciutat. Existix una Romeria anual a la Creu del Bartolo en la que es puja des de Castelló de la Plana cada últim dumenge d'octubre. | ||
== Accés == | == Accés == | ||
| − | |||
En estar situat tan prop de la capital castellonenca, el seu accés és molt senzill. Per ad això és recomanable la carretera CV-147 que s'interna en el parc a la que es pot aplegar a partir de l'[[Autopista del Mediterràneu]] o AP-7 i la [[N-340]] a l'altura de Benicàssim, dos importants eixos que recorren la província de nort a sur de forma paralela a la mar. | En estar situat tan prop de la capital castellonenca, el seu accés és molt senzill. Per ad això és recomanable la carretera CV-147 que s'interna en el parc a la que es pot aplegar a partir de l'[[Autopista del Mediterràneu]] o AP-7 i la [[N-340]] a l'altura de Benicàssim, dos importants eixos que recorren la província de nort a sur de forma paralela a la mar. | ||
== Llocs d'interés == | == Llocs d'interés == | ||
| − | * Ermita de la Magdalena | + | * [[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]] |
| + | * [[Castell de Fadrell]] | ||
* Castell de Montornés | * Castell de Montornés | ||
* Centre d'Informació i d'Interpretació del parage natural "La Bartola" | * Centre d'Informació i d'Interpretació del parage natural "La Bartola" | ||
| − | * Monasteri dels Carmelites | + | * [[Convent del Desert de les Palmes|Convent del Desert de les Palmes o Monasteri dels Carmelites]] |
* Font de Sant Josep | * Font de Sant Josep | ||
| − | * Pic del Bartolo | + | * [[Cim del Bartolo|Pic o cim del Bartolo]] |
| − | * Creu del Bartolo | + | * [[Creu del Bartolo]] |
* Font Tallà | * Font Tallà | ||
* Font de Roc | * Font de Roc | ||
* Ermita de Les Santes | * Ermita de Les Santes | ||
* Font del Perelló | * Font del Perelló | ||
| − | * Castell de Miravet | + | * [[Castell de Miravet (Cabanes)|Castell de Miravet]] |
* Font de Miravet | * Font de Miravet | ||
| + | * Agulles de Santa Àgueda | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Cim del Bartolo]] | ||
| + | * [[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Desert de les Palmes}} | {{Commonscat|Desert de les Palmes}} | ||
| + | * [https://www.valenciabonita.es/2018/08/14/agulles-de-santa-agueda/ Les Agulles de Santa Àgueda, el impresionante mirador natural del Desert de les Palmes - ''Valencia Bonita''] | ||
| + | |||
| + | {{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}} | ||
| − | [[Categoria:Parcs | + | [[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]] |
| − | |||
Última revisió del 09:38 26 set 2023
El Desert de les Palmes és un parc natural situat en la comarca de La Plana Alta de la Comunitat Valenciana. En una extensió de 3.293 hectàrees, és un parage montanyós que ocupa part dels térmens municipals de Castelló, Benicàssim, Borriol, Cabanes i La Pobla Tornesa.
Història[editar | editar còdic]
El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen deserts als seus llocs d'oració i retir espiritual i de les Palmes, per la gran cantitat de margalloneres que en ell existixen. Els carmelitans es varen instalar en l'any 1694 en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres va quedar destruït en l'any 1783. El nou convent, va començar a construir-se en 1784 i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any 1835 es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de Benicàssim i a petició del seu ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a monasteri carmelità.
Parage natural[editar | editar còdic]
Va ser declarat parage natural pel Govern Valencià el 16 d'octubre de 1989. S'ha cremat en diverses ocasions en l'any 1985 i en 1992 quedant com és evident en poc de bosc salvage.
Orografia[editar | editar còdic]
Esta serra llitoral paralela a la costa es troba situada en la zona suroriental de la província de Castelló tenint com a altura màxima el pic del Bartolo de 729 m. El parc forma part junt a la propenca serra de les Santes d'un plec anticlinal de materials del paleozoic. En ella abunden les roques de rodeno i és un dels dos únics llocs de la província de Castelló a on apareixen les pissarres lo que li otorga un caràcter singular dins de la Comunitat Valenciana.
Clima[editar | editar còdic]
Esta serra presenta un típic clima mediterràneu en un fort periodo de sequia en estiu i en un màxim en la primavera d'hivern.
Flora[editar | editar còdic]
La vegetació del parc natural es troba en estat de regeneració pel greu incendi que ho va arrasar en l'any 1992, a pesar d'això seguix sent molt interessant. La presència de sols de rodeno permet l'existència de les sureres i la carrasca, per l'absorció d'humitat d'este tipo de sol, pero per la transformació de l'ecosistema natural pels incendis i les transformacions agràries la seua presència ara és molt escassa. De totes maneres encara és possible trobar matolls típics d'esta formació boscosa com l'alborcer, el lloreral malvarell, la petorra, el matapoll, la coscollina, la ginebrera, el llentiscle i per supost la margallonera. En l'actualitat la major superfície boscosa està composta pel pi rodeno i el pi carrasquer pero la política de reforestació té la intenció de substituir estos per les primitives sureres i carraqueres.
Fauna[editar | editar còdic]
La fauna de la serra és variada destacant el sapo parter, el fardacho ocelat, el sacre d'escala entre els reptils i amfibis. L'avifauna és molt rica destacant l'àguila perdiuera, el falconet, el gavilà, el brúfol, el muçol chic o el muçol real entre les rapaces. També són comuns la perdiu, la tórtola, la busquereta, la collalba rossa, el torcecoll o el corp. Els mamífers no són la fauna principal, pero el parc tampoc està exent d'estos. La majoria són representants del bosc mediterràneu, com el rabosot, el porc javalí, la farda, la gineta i la fugina.
Parage d'interés[editar | editar còdic]
La presència de l'orde carmelita ha dotat al parc de dos importants monuments com són el Monasteri antic (en ruïnes) (s. XVII-XVIII) i el Monasteri nou (s. XVIII); també disseminades en el parage es troben vàries ermites (s. XVIII-XX). Ademés en el parc hi ha una série d'importants ruïnes com són el Castell de Montornés i el de Miravet i l'Ermita de les Santes. També és destacable (ya fora del parc, pero molt pròxims ad ell) la presència del Castell de Fadrell o Castell Vell i l'Ermita de la Magdalena, lloc a on estava l'antic emplaçament de Castelló de la Plana i al que acodixen els veïns de la capital en romeria (Romeria de les Canyes, el tercer dumenge de la Quaresma, durant les Festes de la Magdalena, en commemoració de la fundació de la ciutat. Existix una Romeria anual a la Creu del Bartolo en la que es puja des de Castelló de la Plana cada últim dumenge d'octubre.
Accés[editar | editar còdic]
En estar situat tan prop de la capital castellonenca, el seu accés és molt senzill. Per ad això és recomanable la carretera CV-147 que s'interna en el parc a la que es pot aplegar a partir de l'Autopista del Mediterràneu o AP-7 i la N-340 a l'altura de Benicàssim, dos importants eixos que recorren la província de nort a sur de forma paralela a la mar.
Llocs d'interés[editar | editar còdic]
- Ermita de la Magdalena
- Castell de Fadrell
- Castell de Montornés
- Centre d'Informació i d'Interpretació del parage natural "La Bartola"
- Convent del Desert de les Palmes o Monasteri dels Carmelites
- Font de Sant Josep
- Pic o cim del Bartolo
- Creu del Bartolo
- Font Tallà
- Font de Roc
- Ermita de Les Santes
- Font del Perelló
- Castell de Miravet
- Font de Miravet
- Agulles de Santa Àgueda
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Desert de les Palmes.- Les Agulles de Santa Àgueda, el impresionante mirador natural del Desert de les Palmes - Valencia Bonita
